Resultats de la cerca

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i…

El seu pare, periodista, emigrà amb la família a Barcelona l’any 1929 Des de molt jove començà a treballar en agències de notícies i, més tard, fou cronista d’ El Mundo Deportivo mentre es formava a l’Escuela de Periodismo de Madrid Poc després d’obtenir el títol 1943, s’incorporà a La Vanguardia , on desenvolupà la trajectòria professional Hi fou crític de cinema i de literatura, i poc després accedí al seu primer càrrec com a director de compaginació Transmeté els coneixements d’aquesta secció com a professor a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona, que contribuí a fundar 1952 Després…

Provinent d’una nissaga de polítics locals, el seu pare fou nomenat el 1945 secretari provincial del Movimiento, i posteriorment president de la diputació i alcalde de Castelló Milità a Unión de Centro Democrático  del 1977 al 1983, i des d’aquest any a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , i el 1990 aconseguí la presidència provincial del partit Regidor de l’ajuntament de Castelló 1987-2011, del 1995 al 2011 presidí la diputació de Castelló Des d’aquests càrrecs impulsà una política d’obres públiques de grans dimensions, entre les quals hi ha el parc temàtic Mundo Ilusión, la…

Desenvolupament enciclopèdic Es constituí inicialment com a centre d’estudis històrics –amb comissions històrica, arqueològica, literària i jurídica– fins que el 1911 es passà d’aquell Institut únic a un de triple –amb la incorporació d’una nova Secció Filològica i una altra de Ciències– i el nucli primitiu es convertí en la Secció Historicoarqueològica SHA, amb pressupost, publicacions i serveis propis El primer president fou Antoni Rubió i Lluch, catedràtic d’història de la literatura a la Universitat de Barcelona i formador d’una nova generació d’historiadors dins la seva càtedra dels…

Situació Dos aspectes de les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Fost, incendiada i destruïda el 1936, on és visible l’obertura d’un absis de l’extrem de tramuntana de la nau M D Filgueira Les restes del que fou l’antiga parròquia de Sant Fost, també anomenada “la Vella”, es troben situades al costat sud-oest de la població Més al mig de la vila hi ha la nova església parroquial, iniciada després del 1939 i acabada l’any 1978, que rebé el mateix nom Mapa L37-15393 Situació 31TDF359961 Per anar-hi cal agafar la carretera que surt de Mollet del Vallès en direcció a Badalona Una vegada situats…

Les primeres obres de la literatura independitzada són les del civilizador José Cecilio de Valle 1780-1834 La poesia del s XIX fou romàntica José ADomínguez 1869-1903, Froilán Turcios 1878-1943 L’avantguardisme influí sobre els poetes del s XX Jacobo Cárcamo 1914-59, Marco APonce 1908-32, Alejandro Valladares 1910 La narrativa es decantà pel realisme i la crítica social Argentina Díaz Lozano 1909, Carlos Izaguirre 1894-1956, Marcos Carías 1905-49, Víctor Cáceres 1915 Posteriorment es destacaren els poetes Roberto Sosa 1930, Pompeyo del Valle 1930, Nelson Mierren 1931 i Raúl Elvir 1937 i els…

Santos Alcocer en fou el director general de producció 1949-51, fins que marxà per crear la seva pròpia empresa Els primers anys, la trajectòria de la firma estigué exclusivament associada amb el realitzador Ricard Gascon, que hi realitzà Conflicto inesperado 1947 Cuando los ángeles duermen 1947 Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948 La niña de Luzmela 1949 El hijo de la noche 1949 El correo del rey , 1950 i El final de una leyenda 1950 També produí La honradez de la cerradura 1950, Luis Escobar, i després de Luna de sangre 1950, un melodrama dirigit per Francesc Rovira i…

Vida Abandonà l’escola secundària i començà a treballar amb el seu cunyat, el muntador Ramon Biadiu, com a meritòria a La tonta del bote 1939, Gonçal Delgràs, alhora que estudiava cant amb el mestre Marraco i després al Conservatori del Liceu Fou ajudant d’edició en diversos títols, principalment de Biadiu, com, per exemple, a Vida en sombras 1948, Llorenç Llobet i Gràcia, en què també interpretà una Avemaria que els protagonistes senten per la ràdio Debutà professionalment com a cantant al Liceu i com a muntadora a Campo Bravo 1949, el primer llarg de Pere Lazaga, amb qui treballà…

Fou membre del CN Sabadell i s’especialitzà en esquena, i també en crol en proves de fons estil lliure A Catalunya fou campiona absoluta 1966-70 en 100 i en 200 m esquena, i campiona estatal catorze vegades en el mateix període a l’estiu, dos cops en 800 m lliure, quatre en 100 i 200 m esquena, i a l’hivern, quatre vegades en 100 m esquena També fou campiona d’Espanya per equips en els relleus 4 × 100 m lliure 1967, 1968 i 4 × 100 estils 1966, 1967, 1968, 1970 Aconseguí 108 rècords, entre els catalans i els estatals en 400 i 800 m lliure, en 100 i 200 m esquena, i en piscina de 50 m, en 400,…

Fill d’un actor desaparegut durant la dictadura argentina, als tres anys s’exilià amb la seva família a Espanya Començà a actuar d’infant i, després de formar-se a Nova York, es feu popular com a actor de sèries de televisió, entre d’altres,  Nuevas aventuras de El Zorro 1990-93 De la seva filmografia sobresurten  Historias del Kronen 1995, de Montxo Armendáriz  Martín Hache 1997 i Roma 2004, d’Adolfo Aristarain  Plenilunio  1999, d’Imanol Uribe  Asfalto 2000, de Daniel Calparsoro  The Dancer Upstairs 2001, de John Malkovich  Vete de mí 2006, de Víctor García León  Bordertown 2006, de Gregory…