Resultats de la cerca
Es mostren 1958 resultats
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…
El nanoplàncton calcari
Morfologia d’una coccosfera recoberta de coccòlits A i detall d’un coccòlit A’ en visió proximal 1 disc distal, 2 disc proximal, 3 àrea central Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els coccolitoforis, els discoàsters i els nanoconus constitueixen un grup d’organismes informalment anomenat pels micropaleontòlegs nanoplàncton calcari, fent referència a les seves petites dimensions, la seva forma de vida i el seu tipus d’esquelet Els coccolitoforis són organismes constituïts per una única cèllula que té la superfície externa recoberta de petitíssimes d’1 a 30 µ plaques calcàries…
Les roques metamòrfiques i les bandes milonítiques del cap de Creus com a exemples de la geologia herciniana
Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…
Els prats i els pradells secs subhumits mediterranis i submediterranis
Cicle anual d’un prat mediterrani, en el qual s’observa que la plenitud vegetativa és atesa durant l’hivern i la primavera, mentre que l’estiu coneix el periode de repòs o de marcescència J Nuet i Badia, original dels autors El país mediterrani, abassegadorament dominat per les comunitats llenyoses constituïdes per arbres i arbusts, resulta més aviat escàs en formacions herbàcies L’eixutesa estival dificulta seriosament la vida de les herbes, les quals, amb llurs menudes arreletes incapaces d’arribar fins als nivells profunds, més humits, han d’acontentar-se bombant l’aigua que troben als…
Fukushima
Divisió administrativa
Ken de l’illa de Honshū, Japó.
La capital és Fukushima , situada a l’interior És una regió dedicada a la sericicultura i al conreu de fruiters la prefectura de Fukushima és la primera productora de préssecs del Japó És un centre important d’indústria sedera A la costa hi ha dos ports Onahama i Sōma i dues importants centrals nuclears Fukushima I i Fikushima II, operatives des dels anys 1971 i 1976, respectivament L’any 2011, el terratrèmol que tingué lloc l’onze de març amb l’epicentre a uns 50 km de la costa oriental de l’illa de Honshū generà un tsunami de gran potència que devastà poblacions i infraestructures al llarg…
Chiapas
L’església de Santo Domingo, a San Cristóbal de las Casas, població mexicana de l’estat de Chiapas
© J.A. Afonso
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, al sud del país.
La capital és Tuxtla Gutiérrez Hom hi pot distingir cinc regions la plana costanera del Pacífic, la Sierra Madre, parallela a la costa, la depressió central, ocupada per la vall del riu Grijalva, l’altiplà central i, al nord, la prolongació de la plana costanera de l’estat de Tabasco El clima és tropical, amb pluges abundants al nord i a l’est, que minven vers l’oest Els rius més importants són el Grijalva i l’Usumacinta, que desemboquen a l’Atlàntic La principal font de riquesa, bé que poc desenvolupada, és l’agricultura cafè, canya de sucre, cacau, tabac, fruits tropicals la mineria és poc…
Germania
Historiografia catalana
Revista quinzenal de València, que aparegué entre el 1925 i el 1926, promoguda des de la Joventut de “Lo Rat Penat” i dirigida per Lluís Cabrelles Sabater.
Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors del poble valenciá» Així…
Partido Reformista Democrático
Partit polític
Partit espanyol centrista i reformista creat a finals de 1984 per Miquel Roca i Junyent amb el Partido Demócrata Liberal liderat per Antonio Garrigues Walker i restes de l’extingida Unión de Centro Democrático.
Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral era “la otra…
excavació
Vista general de les excavacions de l’antic barri de la Ribera, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arqueologia
Tècnica d’exploració sistemàtica del subsol per a l’exhumació d’objectes o monuments arqueològics.
Fins a les acaballes del segle XIX, les excavacions arqueològiques responien solament a l’afany d’aconseguir peces per a nodrir les colleccions d’art de la majoria dels museus Actualment hom es preocupa més de la reconstrucció del passat històric així, les excavacions modernes procuren un rigor en la determinació i l’estudi de les estratigrafies i de la dispersió dels materials Als Països Catalans hom en pot considerar com a precedents llunyans la recollida d’objectes arqueològics sorgits fent obres diverses, com passà a Dénia al segle XVI o a València al XVII Durant el XVIII,…
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina