Resultats de la cerca
Es mostren 874 resultats
L’hospital de Santa Maria de Lleida
Art gòtic
El sever i compacte edifici de l’hospital, vora la Seu Nova ECSA – JTodó Al llarg de l’edat mitjana la ciutat de Lleida mostrà una gran preocupació per l’atenció i l’acolliment de pobres, malalts i desvalguts Bona prova d’això és l’elevat nombre d’institucions assistencials que s’hi erigiren d’ençà del segle XII Amb tot, la mala gestió i les dificultats per a obtenir rendes precipitaren la progressiva desaparició de la majoria d’aquests centres, mentre la resta subsistia en unes condicions força lamentables A mitjan segle XV, la situació devia ser especialment dramàtica, de manera que sorgí…
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…
Sant Miquel de Palol Sabaldòria (Vilafant)
Art romànic
Situació Una vista del mur frontal de ponent, en el qual és visible un aparellat en opus spicatum F Tur És l’església de l’antic lloc de Palol Sabaldòria, emplaçat 1 km a llevant del poble de Vilafant, al cim d’un tossal una mica enlairat sobre el marge esquerre del Manol, que en aquest punt discorre entre ribes encinglerades Prop de les ruïnes del castell i de l’església medievals hi ha una gran casa anomenada Mas de Palol i una rajoleria on s’explota la terra argilosa de l’indret coneguda per la bòvila d’en Soler Avui el lloc s’anomena popularment Palol, sense cap afegitó Mapa 258M781…
Necròpoli del Francolí
Planta d’aquest cementiri de l’antiguitat tardana situat al suburbi de Tàrraco, el més important d’aquest període conservat a Catalunya MD del Amo Aquesta important necròpoli —excavada els anys vint i trenta per J Serra i Vilaró— és situada al costat del riu Francolí Tulcis , a Tarragona, sobre restes de construccions anteriors que es remunten al segle I aC Es tracta d’unes sitges A situades a la zona nord-est, al voltant de les quals es van trobar restes de ceràmica de vernís negre i de l’ibèric tardà Després, i a la mateixa àrea, apareix un carrer romà que devia formar part de les vies…
Policitèmia
Patologia humana
Definició És anomenat policitèmia un increment persistent de la massa total de glòbuls vermells de l’organisme, amb una concentració sanguínia d’hematies superior a 6 milions/mm 3 , la qual cosa provoca un augment de la viscositat de la sang capaç d’originar trastorns circulatoris i afavorir la formació anormal de trombes o coàguls sanguinis Causes i tipus L’augment de la massa d’hematies és degut en tots els casos a un increment de la producció de glòbuls vermells per part de la medulla òssia L’origen d’aquesta anormalitat pot ésser divers i sovint és desconegut Hom en diferencia dos tipus…
Asfíxia per immersió
Patologia humana
Definició L’ asfíxia per immersió , altrament coneguda com ofegament o asfíxia per submersió , és un greu trastorn produït per la inhalació accidental d’aigua al mar, o en un altre medi aquàtic, que impedeix l’intercanvi de gasos als pulmons i origina la interrupció de la respiració Freqüència L’asfíxia per immersió és un trastorn relativament freqüent, sobretot en les zones marítimes A les costes espanyoles moren ofegades anualment unes dues-centes persones A més, és molt comuna entre els infants i constitueix la segona causa de mortalitat per accidents infantils Causes La inhalació…
Rafael Martí de Viciana
Historiografia
Historiador, cronista i notari.
Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la…
, ,
Martí I de Catalunya-Aragó
Martí I de Catalunya-Aragó segons la miniatura dels Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…
, ,
La vida al camp
Al final del segle XIX, l’activitat agrícola als Països Catalans significava un eix principal de treball, ja que en representava els índexs percentuals més alts de tots els sectors productius Eren poques les ciutats i viles que se sostreien a l’anada i vinguda de carros per a feinejar al tros o a l’horta i poques les famílies que no estaven immerses en aquest gran mercat de treball que era l’agricultura Al llarg dels anys, però, aquesta situació anà canviant en algunes zones, pel que fa concretament a l’ocupació, als canvis de conreus, als sistemes de treball, i, sobretot, a les relacions…
Les condicions de vida dels artífexs
Art gòtic
A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina