Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
Les opegrafals
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…
Monistrol de Montserrat
Monistrol de Montserrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit sud de la comarca, travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat —al seu sector oest— pel vessant nord-est del massís de Montserrat —el cim de Sant Jeroni (1.224 m) és el punt culminant del terme.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Castellbell i el Vilar, a l’E amb Vacarisses Vallès Occidental, al S amb Esparreguera i Collbató Baix Llobregat i per un punt amb el Bruc Anoia, i a l’W amb Marganell El territori és travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat al llarg del costat ponentí per la muralla pètria del vessant NE de Montserrat Tot i ésser la localitat més baixa de la comarca, comprèn dins el terme municipal un dels cims culminants del Bages Sant Jeroni 1224 m, que és punt de coincidència dels municipis de Monistrol, el Bruc i Marganell Els torrents de…
la Fuliola

La Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787…
Necròpoli de Cal Pallot (Puig-reig)
Art romànic
Situació Dues sepultures, una mica desgastades, situades a la banda occidental de la necròpoli F Junyent-A Mazcuñan Forma aquesta necròpoli un conjunt de tombes excavades a la roca, situat uns 13 metres vers tramuntana de l’església de Sant Andreu de Cal Pallot Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 09,8 —y 47,5 31 TDG 098475 El camí per arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a l’església JVV Necròpoli És molt probable que aquest cementiri, primitivament, encara comptés amb més tombes,…
Cafè, copa i cigar. La toponímia catalana al Carib. 1840-2000
En l’emigració catalana i hispànica cap a les economies tropicals de plantacions de canya de sucre i tabac i de cafetars, com eren Cuba, Puerto Rico i tota l’àrea del mar Carib, hi ha una gran diversitat de trajectòries individuals i familiars Toponímia i presència catalana Com succeí coetàniament a Haití, Martinica, Jamaica o Curaçao amb l’emigració francesa, britànica o holandesa, hi hagué una minoria d’emigrants que esdevingueren grans comerciants o terratinents basats en el treball esclau subministrat pel monopoli concedit a la Gran Bretanya pel tractat de Utrecht 1713 En el…
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca començada pel cronista Joan Dameto i continuada per Vicenç Mut.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni Dameto ni Mut en…
El comerç interior
Les activitats comercials, és a dir, l’intercanvi de productes amb mediació de diners o no, són tan antigues com la humanitat De fet, n’hi ha arreu on hi hagi una societat mínimament organitzada, ja que elles mateixes constitueixen un factor d’organització social Representar el comerç interior, el comerç local, en un mapa del món és, doncs, gairebé impossible per definició i per manca de dades homologables Els mapes que representen les ciutats com els mapes 15 i 53 podrien servir d’alguna manera per a expressar les principals localitzacions de les activitats comercials de caràcter interior i…
El cinema
Per a explicar la situació del cinema al món, en aquest mapa s’ha representat, d’una banda, l’assistència d’espectadors als cinemes i, de l’altra, les produccions de cada país Per completar aquesta doble lectura d’assistència-producció s’hi ha afegit un quadre sobre les importacions dels països més importants i la localització dels principals festivals Pel que fa als índexs més elevats d’assistència, es registren als Estats Units d’Amèrica, on la mitjana és superior a les cinc vegades l’any per habitant, seguits de Singapur, el Vietnam, Islàndia, Austràlia o Nova Zelanda, amb més de quatre…
Les indianes i la indústria cotonera
Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la tela per una…
Josep Monteys. El tintorer esdevingut estampador
Anunci Guía consultora Indicador General de Barcelona , 1877 Josep Monteys fou un tintorer dedicat a l’estampació La seva especialització serà el color roig La confecció dels colors era el primer problema dels estampadors Segons la primera matèria utilitzada i el procés seguit els colors eren més o menys vius i més o menys brillants La composició dels colors era el secret més amagat dels tintorers i el llibre de Carles Ardit, que es publicà el 1819, era un autèntic receptari de fórmules per a obtenir colors de tota mena i grau L’estampador, és clar, podia comprar el tint a un fabricant o fer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina