Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
Els cipriniformes
Constitueixen un dels ordres de pisciformes que ha experimentat una radiació més gran reuneix de 3000 a 3500 espècies que mostren tota mena d’adaptacions morfològiques, pertanyents a sis famílies, una de les quals, la dels ciprínids, en conté el 80% El grup ha colonitzat les aigües d’Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord Les característiques que els defineixen són les següents en general, no tenen l’aleta adiposa que caracteritza els euteleostis primitius tenen l’aparell de Weber, que relaciona la bufeta natatòria amb l’oïda, i mostren les vèrtebres tercera i quarta sense fusionar i altres…
Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans
Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…
Els rosegadors: lirons, rates, talpons i afins
Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…
Els dinosaures dels Països Catalans
Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…
roure
Roure de fulla gran
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus, de la família de les fagàcies.
Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la…
rajada

Rajada
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels raids
que pertanyen al gènere Raja
.
Tenen el cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga i amb dues petites aletes dorsals properes a l’extrem, aleta caudal reduïda, dors amb espines o protuberàncies dorsals, boca amb una sèrie de plaques dentàries o petites dents afilades i el rostre curt o llarg segons les espècies En els mascles, la part interna de les aletes ventrals s’ha transformat en un òrgan copulador Són ovípars i les càpsules dels ous són característiques de cada espècie Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d’altres peixos i de crustacis A la Mediterrània hom en troba unes 15…
Cap i cara del nadó
És freqüent que el cap i la cara del nadó presentin alguna deformitat, ja que en la majoria dels casos es tracta de les parts del cos que s’han obert pas pel canal del part D’una banda, els ossos del crani poden arribar a desplaçar-se i cavalcar els uns sobre els altres, la qual cosa dóna peu a diverses deformitats, que normalment es van corregint durant els primers dies de vida D’altra banda, molts nadons presenten l’anomenat caput succedaneum , un bombament en la zona del crani que es trobava en posició més baixa durant el part, que es correspon amb una tumefacció o hemorràgia de les parts…
Beneficis de l’abandó del tabac
La majoria dels fumadors que abandonen l’hàbit de fumar ho fan principalment amb el fi de millorar llurs expectatives de salut Com s’indica detalladament en un altre article, les probabilitats de patir nombroses malalties greus es redueixen molt quan es deixa de fumar, i al cap d’uns anys són pràcticament iguals a les d’una persona que no hagués fumat mai Com a conseqüència, l’esperança de vida s’allarga en uns quants anys A més d’aquests beneficis, la persona que deixa de fumar pot notar per si mateixa els efectes positius que ha obtingut al poc temps d’abandonar el tabac La persona que ha…
La bagra catalana
La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina