La majoria dels fumadors que abandonen l’hàbit de fumar ho fan principalment amb el fi de millorar llurs expectatives de salut. Com s’indica detalladament en un altre article, les probabilitats de patir nombroses malalties greus es redueixen molt quan es deixa de fumar, i al cap d’uns anys són pràcticament iguals a les d’una persona que no hagués fumat mai. Com a conseqüència, l’esperança de vida s’allarga en uns quants anys. A més d’aquests beneficis, la persona que deixa de fumar pot notar per si mateixa els efectes positius que ha obtingut al poc temps d’abandonar el tabac.
La persona que ha deixat de fumar deixa de dependre del tabac. Mentre fumava, havia d’estar sempre pendent de no quedar-se sense tabac, o es veia obligat a interrompre les seves activitats per tal d’aconseguir-lo o d’anar a fumar. Quan deixa de fumar, l’exfumador s’allibera d’aquesta esclavitud, i té el plaer de sentir-se amo de si mateix.
Els efectes físics obtinguts en deixar de fumar són evidents. L’exfumador acostuma a notar que es cansa menys quan fa algun esforç, practica esport o puja escales. A més, deixa de tenir símptomes causats directament pel tabac com la clàssica tos matutina.
L’aparell circulatori funciona millor sense els efectes del tabac, i els teixits s’oxigenen millor. Aquests efectes es poden observar en la pròpia pell de la cara, que recupera una coloració més sana i una elasticitat que havia perdut. A més, les dents i les puntes dels dits, que es podien haver engroguit a causa del tabac, recuperaran llur coloració normal. Així mateix, l’alè deixarà de fer olor de tabac.
Els òrgans dels sentits també es beneficien de l’abandó del tabac, ja que recuperen un nivell de sensibilitat que estava reduït a causa del tabac. Com a conseqüència, milloren els mitjans de contacte d’una persona amb l’entorn on viu.
En deixar de fumar, l’exfumador també millora la relació amb els altres, ja que deixa d’obligar-los a respirar el fum dels seus cigarrets, i per consegüent ja no els perjudica la salut. A més, la persona que abandona el tabac deixa d’ésser un exemple de col·laboració en la difusió d’aquest hàbit nociu.