Resultats de la cerca

El 1906, però, els plantejaments unitaris de Solidaritat Catalana trencaren el partit al Principat les seves bases més populars i urbanes, els quadres de mentalitat política més moderna i professional es manifestaren antisolidaris i seguiren Lerroux en la creació del Partido Republicano Radical 1908 Els sectors més mesocràtics i comarcals, els dirigents de perfil més moderat i tradicional, d’actitud més amateur , comptaren amb el prestigi de Salmerón per a conservar la legitimitat de la UR i la incorporaren a la coalició solidària, dins la qual obtingueren set diputats El seu…

Al març de 1990 celebrà el seu congrés constituent, i al febrer de 1991, el I Congrés ordinari Pretengué recollir l’esperit històric d’ERC, rebutjant l’activisme i l’independentisme, i es definí “nacionalista, progressista, democràtic, d’esquerra crítica no dogmàtica i basat en els principis del republicanisme” aplegà un bon nombre d’alcaldes, regidors i consellers comarcals del partit de procedència Els dirigents foren els diputats autonòmics Hortalà secretari general, Joan Sabanza secretari general adjunt i Marçal Casanovas president, i assegurà tenir 1100 afiliats Davant les…

Defensà l’alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme En les eleccions legislatives de 1986 participà en la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que obtingué 124551 vots El 1987 participà en la creació de la federació Iniciativa per Catalunya IC , però el mateix any un grup de militants i quadres de Reus, encapçalats per Ernest Benach, passaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Davant les eleccions europees d’aquell any integrà la coalició Esquerra dels Pobles amb Euskadiko Ezkerra,…

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido…

Vida Ingressà en la Companyia de Jesús el 1763 i es formà a Madrid L’expulsió dels jesuïtes el 1767 el portà a Còrsega i després a Itàlia En un intent de guanyar-se altre cop els favors dels dirigents del seu país, abandonà l’orde el 1769 i s’ordenà de sacerdot Entre el 1773 i el 1778 estudià filosofia, matemàtiques i medicina a la Universitat de Bolonya i entrà a formar part del cercle d’amistats de P Martini Amb la complaença de l’erudit sacerdot italià, inicià la redacció d’una història del teatre musical a Itàlia, en tres volums, titulada Le rivoluzione del teatro musicale…

Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions presentades per…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de La Salle Bonanova, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de floret Es proclamà campió individual de Catalunya 1976, 1978, 1986 i d’Espanya 1976, 1977, 1985 També fou campió estatal per equips 1977, 1978, 1979, 1984 i universitari 1980, tant per equips com individual Amb la selecció espanyola, disputà tres Campionats del Món 1975, 1977, 1978 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980, fou finalista en els Jocs Mediterranis 1975 i aconseguí la victòria a la Copa Berna 1978 S’…

Començà com a entrenador als equips de base del BM Gavà i de l’escola d’handbol També fou entrenador, entre d’altres, de l’equip femení del BM Rancho –amb el qual aconseguí un subcampionat de la divisió d’honor femenina–, del Gavà, del Sant Cugat i de l’Handbol Catalunya femení També fou seleccionador català juvenil, cadet i absolut femení 1984-85 Ha estat un dels principals docents en les escoles d’entrenadors de Catalunya El 1991 fou el director del Curs Nacional d’Entrenadors d’Handbol a Barcelona Ha estat president de la federació catalana 1993-2005 i vicepresident de l’espanyola, en el…

Fou campió de Catalunya de tennis de tercera categoria 1950 i universitari 1951 El 1949 entrà a la directiva del Reial Club Tennis de Barcelona-1899 RCTB, que presidí 1993-2008, i el 2009 en fou nomenat president honorari Fou directiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET en dues etapes 1974-85, 1994-2005 i formà part del comitè executiu 1981-90 de la Federació Internacional de Tennis ITF abans d’entrar en el comitè mundial el 1990 Des del 1985 presideix l’Internacional Tennis Club d’Espanya i, des del 1996, l’Associació de Clubs de Tennis Centenaris ACTC, amb seu a Lausana Fou…

Fundat el 1912 a Sant Petersburg i editat a Moscou, fou suprimit pel govern tsarista en 1914-17, any en què reaparegué com a òrgan central del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus El consell de redacció era format per dirigents bolxevics, i hi foren publicats els articles més importants de Lenin Tot i les prohibicions, continuà publicant-se amb altres noms Després de la Revolució d’Octubre recuperà el seu nom original i es convertí en l’òrgan oficial del comitè central del PCUS i del govern soviètic, les variacions de la política del qual reflectí fidelment Amb la introducció de la…