Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
Constitucions i altres drets de Catalunya
Historiografia catalana
Compilacions del dret propi general de Catalunya, que no crearen dret nou ni modificaren el vigent, simplement foren la reunió de lleis per qüestions pràctiques o per una raó conjuntural.
Desenvolupament enciclopèdic En aquest sentit, cadascuna d’aquestes compilacions és un aplec, en un sol corpus, de materials dispersos de naturalesa homogènia L’aparició de la primera edició de les Constitucions , el 1495, s’inscriví en un fenomen generalitzat en diversos regnes de la Península Ibèrica, que a l’entorn del darrer quart del s XV procediren a aplegar diverses recopilacions, generalment d’una manera sistematitzada, del conjunt de normes legals sorgides de forma dispersa, durant els segles anteriors, dels òrgans polítics del país respectiu, principalment del sobirà o de les…
química orgànica
Química
Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.
Els objectius fonamentals de la química orgànica són l’elucidació de l’estructura molecular anàlisi estructural i la síntesi de composts, l’estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica Originàriament, el camp de la química orgànica es limità a l’estudi dels composts produïts pels éssers vius Arran de la caiguda en desús de la teoria de la força vital, aquest camp s’estengué també a les substàncies artificials Actualment, hi ha més d’un milió de composts orgànics coneguts El fet que pugui existir un nombre tan…
Castell de Montmagastre (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista aèria del turó de Montmagastre, al cim del qual s’alçava el castell homònim, amb l’església de Sant Miquel situada en un replà del vessant sud ECSA - M Catalán Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis, era situat al cim del turó de Montmagastre 863 m, per damunt de l’església de Sant Miquel de Montmagastre i del poble que hi havia prop seu Des del cim es domina tot un ampli sector de la vall del Segre L’emplaçament permetia de mantenir una relació visual amb moltes altres fortificacions d’aquest sector de la frontera Mapa 33-13328 Situació 31TCG451491 Per a anar-hi…
Literatura i noves tecnologies
Pàgina web dedicada a la poesia catalana, sd PV Fins no fa gaire, eren molt freqüents les veus que preveien la desaparició de la lletra escrita i de la literatura a causa de l’expansió imparable de la civilització televisiva Els més pessimistes fins i tot creien que l’escriptura estricta, substituïda per la imatge i l’oralitat, havia de quedar relegada a un ús erudit i notarial No en va Umberto Eco, al seu famós llibre Apocalíptics i integrats 1964, proposava lluitar per aconseguir una civilització de la televisió que, en lloc de destruir-la, complementés la del llibre Certament, no es pot…
Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró
© Dep. de la Presidència – Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya CDC l’any 1977 i en 1982-92 treballà en empreses comercials i ocupà també 1982-88 diversos càrrecs al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Regidor per la coalició Convergència i Unió CiU a l’Ajuntament de Barcelona 1987, 1991 i 1995, fou successivament portaveu d’Afers Econòmics pel seu grup 1988-91 i portaveu 1991 i president fins l’any 1995 Diputat a la Diputació de Barcelona 1991 i al Parlament de Catalunya 1995, fou president de la Federació de Barcelona de…
Estat i tendències de la flora i la florística valencianes
Un indicador dels canvis florístics que s’han produït en qualsevol territori és l’evolució del nombre de tàxons Les primeres dades sintètiques sobre la flora del País Valencià es publicaren en el llibre Claves para la flora valenciana , de l’any 1990, actualitzades i revisades amb regularitat pels mateixos autors fins el 2009 Aquestes obres mostren un increment progressiu a partir del 1990, que en constaven 2607, fins a la darrera edició, en la qual en figuraven 3198 Aquestes dades no recullen algunes novetats publicades els últims anys i, no obstant això, representen un increment superior al…
Dona i família en la societat andalusina
Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…
La guerra de les ones
Al juliol del 1936 no era pas la primera vegada que molts catalans consideraren la ràdio com un giny que els feia d’oracle Ja els havia passat a l’octubre del 34 Llavors, però, féu sobretot funcions de substitut els ciutadans substituïren l’acció per una “vetlla ran de la ràdio” Anna Murià, esperant que el miracle de la victòria del president Companys els arribés per les ones hertzianes
i així aconseguir de passada que el gran disc-jockey Dencàs els deixés dormir d’una vegada La “sort”, però, no arribà el president es rendí per ràdio a l’exèrcit Al juliol del 1936 fou tota una altra cosa La…
Castell de Miralles (Cava)
Art romànic
Situació Al cim mateix de la serra de Can Pubill, al lloc anomenat “el Tossal”, a 1 800 m d’altitud i més o menys equidistant dels pobles de Cava i del Quer Foradat, es troben les restes molt malmeses del que va ser el castell de Miralles Mapa 35-11254 Situació 31TCG869868 L’accés al castell no és fàcil, tot i que sembla que des del poble del Quer Foradat la pujada sigui més planera Hi ha un altre camí consistent a arribar al coll Eruga passant pel veïnat de Can Pubill si es ve de Cava o per la borda de Ganxat si el camí triat és el del Quer Foradat Un cop al coll, girant cap al N i seguint…
Narcís Feliu de la Penya: negocis i projectes per a la represa de Catalunya
Armes de la família Feliu de la Penya, segle XVII ANC / GS Narcís Feliu de la Penya i Farell 16-1712 procedia d’una família originària de Mataró, i era fill de Narcís Feliu, mercader, ciutadà honrat i conseller quart de Barcelona Però el fill Narcís, com molts altres descendents de mercaders, no va seguir la professió del pare, sinó que es doctorà en lleis i formà part del grup de gaudints de privilegi militar, i com a tal, doncs, se’l pot considerar un personatge representatiu de la burgesia de professsions liberals paranobiliàries, tal com ha assenyalat Pere Molas La seva relació estreta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina