Resultats de la cerca
Es mostren 3880 resultats
Domus de Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)
Art romànic
El lloc de Santiga té uns orígens molt antics Hem de tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria l’Antiga Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la domus de Santiga és força més tardà L’any 1121 Arnau Geribert d’Antiga, en fer testament, va cedir a la seva esposa Guilla, entre d’altres llegats, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins el seu terme Arnau Geribert, doncs, era el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps Entre les signatures…
Marededeu de Llo
Art romànic
Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran semblança de la…
Institut d’Estudis Baleàrics
Institució d’investigació i promoció cultural dependent de la conselleria d’educació i cultura de les Illes Balears.
Iniciat com a Institut d’Estudis Locals l’any 1972, fou transferit a l’ens autonòmic el 1979 És dirigit per un consell general i dividit en seccions, actualment onze Els seus membres tenen caràcter de collaboradors Té per missió la promoció de la investigació i a les publicacions referents a les Illes Balears En aquest sentit, afavoreix el funcionament d’altres centres culturals i collabora amb entitats científiques Les seves publicacions, començaren el 1973 i hom pot destacar-ne la reedició el 1996 del primer llibre de química en català, Tractat del salitre , editat a Mallorca…
Castell de Cambrils (Odèn)
Art romànic
Presidint el poble de Cambrils, i al cim d’un turó de la serralada del Bartoló Vell, hi ha situat el castell de Cambrils Les ruïnes que ens n’han arribat, bé que testifiquen el lloc on es trobava aquest castell, no semblen pas pertànyer a l’època romànica El 3 de juliol de l’any 1039, el bisbe d’Urgell Eribau donà a Ricard Altemir les parròquies d’Alinyà, i li imposà com a condició que sempre li fes, juntament amb el vescomte Folc, host i cavalcada amb set cavallers i que li prestés els serveis feudals que havia de fer al seu senyor, el castlà de Cambrils Segons un document de l’…
Ruïnes d’una construcció prop del Grauet (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’un mur de planta circular que hi ha vora l’església del Grauet Tant l’època com la seva funció ens són desconegudes A Daura Tot passant pel mateix camí per anar a l’església de Santa Maria del Grauet, a uns 500 m de la capella vers llevant, es troben les restes d’una construcció antiga Long 1°37’20” — Lat Ruïnes Les restes consisteixen en uns murs d’un metre de gruix, els quals es tanquen tot formant un cercle de 5,50 m de diàmetre exterior i atenyen una alçada màxima d’1,50 m L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra, de mides força grosses i…
Hàbitat troglodític de Nyús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació És situat a l’inici de la pista que puja fins a Miravall, dins d’una bauma Mapa 34-11253 Situació 31TGC587865 Just on comença la pista que va a Miravall hi ha una casa, el Mas del Paraire, vora el riu de Castellàs Damunt mateix de la casa, i a l’altra banda de la pista, hi ha una roca amb una bauma L’hàbitat és inaccessible a causa de l’emboscament de l’indret, però pot arribar-s’hi fins ben a la vora seguint un camí que, des de sobre mateix de la casa, passa pel damunt de la bauma Història Tot i que segurament hi ha hagut una ocupació moderna de l’indret, per l’estructura de l’…
Imma Monsó i Fornell

Imma Monsó i Fornell
© Arx. I. Monsó / Autor: Vincent Desvaux
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor que no m’ho…
,
Miquel Arimany i Coma

Miquel Arimany i Coma
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Escriptor i editor.
Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi J Yxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972 i Aspectes…
,
Joan Manuel Tresserras i Gaju

Joan Manuel Tresserras i Gaju
© Generalitat de Catalunya
Política
Historiador i polític.
Doctor en Ciències de la Informació i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona , s’ha especialitzat en història de la comunicació, anàlisi de la societat de la informació i estudi de les indústries culturals i la cultura de massa, i també en l’impacte dels mitjans en la conformació de la identitat Fou membre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 2000-2006, president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual 2005-06 i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat 2004-06 És també vicepresident…
Joan Duns Escot

Joan Duns Escot
© Fototeca.cat
Filosofia
Teòleg i filòsof escocès, conegut també per Duns Scotus i anomenat Doctor Subtilis.
Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la llibertat, és a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina