Resultats de la cerca

Rebé el nom del fènix en allusió a la superació dels problemes legals que tingué l’empresa per a la seva construcció, enfrontada al nou Teatro San Benedetto, refet després de l’incendi del 1774 Inaugurat el 16 de maig de 1792 amb I giuocchi d’Agrigento , de G Paisiello i llibret de C Pepoli, adquirí una gran reputació a tot Europa, i s’hi estrenaren obres de G Rossini, V Bellini i G Donizetti El 1836 fou destruït per un incendi i l’any següent es reinaugurà a partir del projecte dels germans Meduna i amb decoració de Tranquillo Orsi, que hi feu predominar el color…

De la mateixa manera que amb l’art dels visigots, hom ha reconegut a l’art de l’època dels francs una vinculació essencial amb l’art romà tardà, amb manifestacions pròpies del poble que encarregà les obres que avui ens el conserven Les opinions sobre l’origen dels seus motius decoratius són diverses, i hom manté encara la vella lluita entre els partidaris d’una inspiració oriental i els occidentalistes Tot plegat, la solució no és en absolut tan simplista, i cal matisar en cada cas el pes de les influències orientals, bizantines, coptes i occidentals, del vell fons cèltic i del…

Situació Edifici del qual només queden vestigis de la seva planta D Ferran La torre de senyals pertany al mateix conjunt de la Torrota de la Roca La situació, doncs, és la mateixa, però per arribar-hi ens hem de desviar uns metres cap a l’est, tot pujant la carena Allà on comencen els pins trobarem les restes, que descansen sobre un petit cingle rocós Torre En l’actualitat només es conserven uns 50 cm d’aquesta possible torre de senyals o de guaita La planta d’aquesta construcció és semicircular, d’uns 2 m de diàmetre En un dels extrems del semicercle observem l’arrencada d’un…

El lloc de Santiga té uns orígens molt antics Hem de tenir en compte que des de l’any 983 hi ha referències directes de l’església de Santa Maria l’Antiga Això no obstant, el primer document que ens testimonia l’existència de la domus de Santiga és força més tardà L’any 1121 Arnau Geribert d’Antiga, en fer testament, va cedir a la seva esposa Guilla, entre d’altres llegats, la fortalesa anomenada Antiga amb tots els alous i béns que hi havia dins el seu terme Arnau Geribert, doncs, era el senyor de la quadra d’Antiga i un personatge important en el seu temps Entre les signatures…

Marededeu Talla de la Mare de Déu que es conservava en la capella adossada a can Coll Arxiu Mas En una petita capella arredossada a can Coll es conservava una talla de la Mare de Déu en Majestat, dita de Llo Potser aquesta capella va substituir una església dedicada a la Mare de Déu El cas és que la marededeu presenta alguna semblança amb la de Cornellà, cosa que no ens ha de sorprendre si recordem que d’ençà de l’any 1102, el comte de la Cerdanya, Guillem Jordà, havia fet donació de l’església de Sant Fructuós de Llo a Santa Maria de Cornellà Sorprèn la gran semblança de la…

Iniciat com a Institut d’Estudis Locals l’any 1972, fou transferit a l’ens autonòmic el 1979 És dirigit per un consell general i dividit en seccions, actualment onze Els seus membres tenen caràcter de collaboradors Té per missió la promoció de la investigació i a les publicacions referents a les Illes Balears En aquest sentit, afavoreix el funcionament d’altres centres culturals i collabora amb entitats científiques Les seves publicacions, començaren el 1973 i hom pot destacar-ne la reedició el 1996 del primer llibre de química en català, Tractat del salitre , editat a Mallorca el 1640, obra…

Presidint el poble de Cambrils, i al cim d’un turó de la serralada del Bartoló Vell, hi ha situat el castell de Cambrils Les ruïnes que ens n’han arribat, bé que testifiquen el lloc on es trobava aquest castell, no semblen pas pertànyer a l’època romànica El 3 de juliol de l’any 1039, el bisbe d’Urgell Eribau donà a Ricard Altemir les parròquies d’Alinyà, i li imposà com a condició que sempre li fes, juntament amb el vescomte Folc, host i cavalcada amb set cavallers i que li prestés els serveis feudals que havia de fer al seu senyor, el castlà de Cambrils Segons un document de l’…

Situació Un aspecte de les ruïnes d’un mur de planta circular que hi ha vora l’església del Grauet Tant l’època com la seva funció ens són desconegudes A Daura Tot passant pel mateix camí per anar a l’església de Santa Maria del Grauet, a uns 500 m de la capella vers llevant, es troben les restes d’una construcció antiga Long 1°37’20” — Lat Ruïnes Les restes consisteixen en uns murs d’un metre de gruix, els quals es tanquen tot formant un cercle de 5,50 m de diàmetre exterior i atenyen una alçada màxima d’1,50 m L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra, de mides força grosses i…

Situació És situat a l’inici de la pista que puja fins a Miravall, dins d’una bauma Mapa 34-11253 Situació 31TGC587865 Just on comença la pista que va a Miravall hi ha una casa, el Mas del Paraire, vora el riu de Castellàs Damunt mateix de la casa, i a l’altra banda de la pista, hi ha una roca amb una bauma L’hàbitat és inaccessible a causa de l’emboscament de l’indret, però pot arribar-s’hi fins ben a la vora seguint un camí que, des de sobre mateix de la casa, passa pel damunt de la bauma Història Tot i que segurament hi ha hagut una ocupació moderna de l’indret, per l’estructura de l’…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres És collaboradora de diferents mitjans de comunicació El País , La Vanguardia , L’Avenç , El Periódico de Catalunya , Catalan Writing , etc La seva trajectòria com a narradora començà amb la novella No se sap mai 1996, i ha continuat amb Com unes vacances 1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd, Tot un caràcter 2001, Millor que no m’ho…