Resultats de la cerca
Es mostren 1400 resultats
La Publicitat
Periodisme
Diari en català, publicat a Barcelona de l’1 d’octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.
Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila que popularitzà, amb el…
Alexandre III de Rússia

Alexandre III de Rússia
© Fototeca.cat
Història
Tsar de Rússia (1881-94), segon fill d’Alexandre II.
Fou educat pel jurista i procurador del sant sínode, Konstantin Pobedonostsev, que fomentà en el tsarévitx les idees de la russificació en massa i de l’autoritat inalienable del tsar i de l’Església ortodoxa El 1866, Alexandre es casà amb Dagmar Maria Fiodorovna, filla de Cristià IX de Dinamarca En pujar al tron inaugurà una etapa d’allunyament d’Europa, d’intransigent autocràcia anullà l’ucàs que limitava el govern autoritari signat per Alexandre II i de renúncia a tota reforma política i social La premsa fou controlada 1881 i les universitats perderen llur autonomia 1884 A més, des del 1887…
Josep Garcia i Llauradó
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina 1950 per la Universitat de Barcelona, treballà a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda 1954-57, on descriví el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori Installat el 1957 als EUA, treballà al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City i, posteriorment, entre el 1960 i el 1961, com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton Connecticut, on s’interessà pel camp emergent de l’enginyeria biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en medicina i es…
Òscar Esplà i Triay
Òscar Esplà i Triay
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Estudià enginyeria i filosofia, però és dedicà de jove a la música Amplià els seus coneixements musicals a França, Bèlgica i Alemanya i treballà la composició amb Camille Saint-Saëns i Max Reger Del 1931 al 1936 presidí la Junta Nacional de Música, i més tard dirigí el conservatori de Madrid Residí a Brusselles del 1939 al 1951 El 1948 la UNESCO li encarregà un estudi per a definir el diapasó únic Membre estranger de l’Institut de France i president de la secció espanyola de la Societat Internacional de Musicologia SIMC Guanyà el primer premi de composició en el concurs…
Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular Intentà la defensa…
Jacques Rivette
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic francès.
Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…
Àngel Colom i Colom
Àngel Colom i Colom, al seu despatx a Casablanca
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Estudià magisteri Participà en l’Assemblea de Catalunya fins la seva dissolució En 1980-86 treballà a la direcció del CIEMEN i el 1981 fou cofundador de la Crida a la Solidaritat , que dirigí fins el 1986 Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya des del 1987, en fou diputat des del 1988 al Parlament de Catalunya, i al novembre del 1989 n’esdevingué secretari general reelegit el 1991 En 1996-99 fou senador designat pel Parlament català Aquest any, la creixent contestació al seu lideratge a l’interior d’ERC el portà a encapçalar una escissió, i el 1997 fundà el Partit per la…
Kim Ki-duk
Cinematografia
Director cinematogràfic sud-coreà.
Als disset anys deixà els estudis per guanyar-se la vida Després de cinc anys a l’exèrcit, ingressà en un seminari catòlic on treballà amb invidents El 1990 decidí dedicar-se a la pintura i anà a París, on descobrí el cinema Dos anys més tard començà a escriure guions, i el 1996 rodà el seu primer film, Ag-o ‘Cocodril’ Seguiren Yasaeng dongmul bohoguyeog ‘Animals salvatges’, 1997, rodat a França Paran daemun ‘La fonda del gabial’, 1998 Real Fiction 2000 Seom ‘L’illa’, 2000, pel qual rebé diversos premis i es donà a conèixer internacionalment Suchwiin bulmyeong ‘Adreça desconeguda…
Ricardo Darín

Ricardo Darín
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral argentí.
Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz…
Miquel Illescas i Córdoba

Miquel Illescas i Córdoba
© FEDERACIÓ CATALANA D'ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs i entrenador.
És Gran Mestre Internacional i fou el primer jugador català que arribà als 2640 punts Elo 1996 Començà a destacar en categoria absoluta en guanyar l’Obert de Torrelavega 1983 i assolir dos subcampionats d’Espanya 1984, 1991 Obtingué el títol de Mestre Internacional 1986 i el de Gran Mestre 1988 Guanyà vuit campionats d’Espanya individuals 1995, 1998, 1999, 2001, 2004, 2005, 2007, 2010, que suposa un rècord de victòries en aquesta competició Per equips, ha guanyat el Campionat d’Espanya en set ocasions Entre d’altres, ha jugat amb el Comtal…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina