Resultats de la cerca

Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…

Situació Ruïnes d’aquest antic castell o casa forta, situades a la part alta de la població ECSA - JBolòs Castell situat a la part alta del poble de la Morera El poble resta sota els cingles de la serra del Montsant Mapa 33-17445 Situació 31TCF193706 Des de Cornudella de Montsant surt una carretera que porta fins a la Morera Podem arribar al castell pujant pels carrers del poble JBM Història La Morera de Montsant probablement fou un rafal sarraí o almenys n’hi hagué un dins del seu terme, que restà inicialment a mans de Bertran de Castellet i que el 1174 era una dominicatura de la reina Sança…

Definició i causes Les callositats consisteixen en un engruiximent i un enduriment circumscrit de l’epidermis que es presenta en zones de la pell sotmeses a fregaments repetits o a una pressió persistent El fregament reiterat i la pressió contínua sobre la pell incrementen la regeneració de les cèllules epidèrmiques, les quals creixen de manera accelerada alhora que augmenten l’elaboració de ceratina, que és la substància que confereix duresa a la capa externa de la pell Així, es produeix una acumulació de capes de cèllules mortes, amb un contingut alt de ceratina, que formen una àrea de pell…

Començà la seva carrera com a cantor de la catedral d’Oristany, a Sardenya Des de l’any 1592 treballà sobretot a la Península Ibèrica, a les capelles musicals de Felip III i Felip IV de Castella A partir del 1603 fixà la seva residència a Nàpols, on serví primer a l’església de Santa Annunziata i, des del 1610, a la capella espanyola del virrei Pedro Fernando Castrola La seva principal aportació teòrica fou el monumental El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, començat a redactar en castellà durant la seva estada a Espanya Si bé és cert que Cerone defensà unes posicions força conservadores i que…

Fill de Tommaso Ristori, actor i músic, estrenà les seves primeres òperes a Pàdua, Venècia i Bolonya El 1715 es traslladà a Dresden, on es guanyà la vida com a compositor en el Teatre Còmic Italià El 1717 era director musical de la capella polonesa de Varsòvia, entre els músics de la qual hi havia el flautista JJ Quantz i el violinista F Benda El 1731 viatjà a Sant Petersburg, on reestrenà la seva opéra-comique Calandro 1726, fet que significà, possiblement, la primera representació d’una òpera italiana a Rússia Quan morí l’elector Frederic August I, el 1733, Ristori perdé la plaça d’…

S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música El 1799 anà a París per estudiar dret Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France París, 1820-26 El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats" i després a…

Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys…

Es formà a la seva ciutat natal, on fou infant de cor de la catedral fins aproximadament el 1565 Després és possible que fos enviat a estudiar a Roma Passà un curt període de temps com a mestre de cant a la catedral de Lleida, càrrec del qual fou revocat el 1576 Posteriorment fou mestre de capella de les catedrals de Segòvia, Àvila 1588 i Salamanca 1602 El 1587 el capítol de Sevilla el convidà a convertir-se en l’assistent de Francisco Guerrero, però en aquell moment Vivanco preferí anar a Àvila A Salamanca, l’any 1603 obtingué per oposició la càtedra de música de la universitat, lloc del…

Des del 1735 formà part dels infants de cor de la catedral de Toledo i probablement fou deixeble de Juan de la Bermeja Segons alguns estudiosos, uns quants anys més tard apareix com a mestre de capella de l’església de la Soledad de Madrid El 1765 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’El Burgo de Osma Sòria, però no hi romangué gaire temps, ja que el 1766 demanà al capítol que el deixés tornar a l’església de la Soledad madrilenya En aquesta capella musical continuà treballant fins a la seva mort Gaudí de força renom i fou consultat a l’hora de triar el nou mestre de capella…

Estudià a Nàpols, on fou alumne de F Feo al Conservatorio dei Poveri di Gesù, i més tard completà la seva formació al de San Onofrio El 1756 estrenà en aquesta ciutat la seva primera òpera, Lo funnaco revotato , que sembla que gaudí d’un notable èxit Durant els anys següents veié representades altres òperes seves a Nàpols, la majoria de caràcter còmic La seva producció comprèn també opere serie , com ara Medonte 1779 i Calipso , ambdues estrenades al Teatro San Carlo, però que no foren gaire ben rebudes pel públic A partir del 1767 fou professor al Conservatorio de San Onofrio, i…