Resultats de la cerca
Es mostren 30610 resultats
Vallés de la Costera
Vallés de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, de molt poca extensió, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.
Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou dins Llanera de Ranes i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila Tot el territori és conreat i regat amb l’aigua de la séquia de Ranes hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900 El poble 119 h agl 2006, vallesins 119 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial de Sant Joan Baptista s XVII té com a sufragània la de la Granja de la Costera Havia depès de la de Cerdà Lloc de moriscs, tenia 42 focs…
ocra
Botànica
Planta anual de la família de les malvàcies, originària de l’Àfrica tropical, tot i que molt cultivada a les regions tropicals i subtropicals pels seus fruits comestibles, que actualment són comercialitzats arreu del món.
Les tiges poden créixer fins a 2 m i la base és una mica lignificada les flors són grogues i vistoses i donen lloc als fruits, que poden fer fins a 25 cm de llarg i contenen nombroses llavors de color fosc El fruit es menja normalment com a hortalissa, fresc o cuit, quan encara és una mica verd, moment en què la pell és carnosa i mucilaginosa El seu alt contingut en mucílag el fa molt adequat per als qui pateixen de l’estómac Quan és sec es fa servir, mòlt, per a espessir sopes i salses A les regions on es conrea se n'utilitzen les fibres de la tija per a fer cordes i veles de…
camell

Camells
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, de dimensions grans, de cos robust, amb un o dos geps dorsals, de potes llargues i primes i de coll molt allargat, fort i flexible.
Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se quan s’ajeuen…
armeni
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble armeni, molt influïda per un antic substrat que la fa pròxima a les llengües subcaucàsiques.
L' armeni clàssic format sobre l’antic parlar de la regió de Tarawn, a les ribes del llac Van, anomenat grabar llengua escrita, és la llengua de la traducció de l’Evangeli i d’altres obres antigues, i apareix unificada i amb una gramàtica elaborada Fou la llengua d’importants obres literàries fins al s XIX, que fou substituïda per la llengua parlada o aškharabar llengua profana, i es troba així relegada a llengua del culte En el moment actual és parlat en diverses variants dialectals, dividides en dos grups principals que donen lloc a dues llengües literàries, a més de diversos parlars…
llagosta

Llagosta arc iris
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters inclosos en diferents gèneres i pertanyents a famílies molt diverses.
Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on és…
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…
caulobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals; de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió, tenen un peduncle més o menys llarg, d’origen molt divers segons els gèneres, amb el qual es fixen a un substrat submergit; són gramnegatius.
Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella
caixa de fonamentació
Construcció i obres públiques
Caixa de fusta, formigó o acer, de formes i dimensions molt variables, que hom empra per a fonamentacions quan el terreny és esllavissadís, amb corrents d’aigua subterranis o bé en terreny submergit.
La seva funció és d’evitar els despreniments de terra i la inundació de l’obra, que impedirien els treballs d’excavació Fonamentalment són de dues menes la caixa oberta i la caixa d’aire comprimit La caixa oberta , o caixa índia , és formada per una cèllula o per diverses, sovint cilíndriques, obertes per dalt i per baix i que es claven en el terreny a causa de llur propi pes a mesura que hom n'excava el fons Quan les aigües són molt profundes o quan cal treballar en condicions molt difícils, hom empra la caixa d’aire comprimit , construïda amb acer o formigó, que té una cambra a la part…
moneda de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Representació d’un valor monetari molt superior al de la moneda corrent, usat per a expressar quantitats molt elevades.
El talent i la mina a l’antic Orient i a Grècia, la lliura i el sou a l’Europa medieval i moderna foren unitats o monedes de compte
àlber bord
Botànica
Arbre molt semblant a l’àlber, però amb fulles de forma molt variable, de la família de les salicàcies.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina