Resultats de la cerca

La fauna de bivalves dels Països Catalans conté un bon nombre d’espècies apreciades gastronòmicament, a les quals sovint s’afegeixen, als mercats, d’altres d’importades pel seu valor comercial La lamina en recull les principals 1 ostra Ostrea edulis 2 musclo Mytilus edulis , cultivat i procedent de l’Atlàntic 3 petxinot de sang Callista chione = Cytherea chione 4 escopinya verrucosa Rudicardium tuberculatum = Cardium tuberculatum 5 ou o escopinya de frare Mactra corallina 6 escopinya gravada Venus verrucosa 7 cloïssa fina Venerupis decussata = Tapes decussatus 8 tellerina Donax…

Els Prepirineus centrals Penya-segats calcaris, pinedes i rovires són els principals components paisatgístics del territori prepirinenc, tal com es fa palès en aquesta visió de la Serra d’Aubenç Alt Urgell J Nuet i Badia El sollevament dels materials silícics antics i profunds que la tectònica alpina enlairà en l’eix pirinenc bàsic, féu rossolar, esqueixats, els sediments calcaris, més moderns, que tenien al damunt Per això, a banda i banda dels Pirineus axials, silícics, hom troba aquests materials calcaris disposats en relleu en costes i fent cingleres característiques són els Prepirineus…

Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…

Els límits de la confluència entre política i economia són sovint imprecisos Però això no hauria de portar a pensar que es pot pretendre resoldre amb l’economia i els seus tractaments més instrumentals allò que és estrictament polític, com són les bases de la convivència plurinacional i altres objectius polítics substantius Erròniament, molt sovint es busca en el debat sobre autogovern i finançament trobar, en les solucions provinents de les formulacions del federalisme fiscal, una via tècnica a allò que no s’ha resolt en el camp polític constitucional D’aquesta manera es confon la finalitat…

Literatura catalana Original i singular en els seus pensaments, després de 700 anys, Ramon Llull continua essent un dels màxims exponents de la cultura i el pensament d’Europa La seva obra, escrita principalment en català i llatí, ha tingut una gran influència entre grans pensadors, des del mateix segle XIV fins als nostres dies, fet que l’ha convertit en la figura més universal de la cultura catalana de tots els segles La commemoració del setè centenari de la seva mort va tenir lloc entre els mesos de novembre del 2015 i del 2016, amb la programació de tota mena d’actes divulgatius de la…

2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…

Segell amb el retrat de Lluís Companys emès el 1933 pel Parlament de Catalunya ECSA El temps que va de l’abril del 1931 al juliol del 1936 són cinc anys crucials en la història del nostre país, i de retop enla trajectòria personal de Lluís Companys Comencen amb una monarquia que trontolla i acaben amb l’esclat de la revolta militar Companys els comença com un republicà conspirador i els acaba com a president d’una Generalitat que ha vençut l’aixecament a Barcelona però que està privada de quasi tota autoritat efectiva, que ha passat a mans de la FAI i altres extremistes Entremig, Companys ha…

El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…

Situació Vista general de l’església de Santa Maria de Barberà TAVISA-J Todó La ciutat de Barberà del Vallès té dos nuclis de població separats, l’un dels quals forma un continu urbà amb el sud de Sabadell A l’extrem nord-est d’aquest nucli, arran de la fondalada del marge dret del riu Ripoll, a 145 m d’altitud, s’alça l’antiga església parroquial de Santa Maria de Barberà, coneguda per la Romànica i famosa per les pintures que guarda a l’interior Mapa L36-15392 Situació 31TDF273973 Per arribar-hi cal prendre la carretera que uneix Barcelona i Sabadell, en la qual, al punt quilomètric 8,450,…

Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…