Resultats de la cerca
Es mostren 680 resultats
MACBA
L’art de la segona meitat del segle XX a Catalunya es defineix amb una evolució pròpia, interna, autònoma i fins i tot nacional quan cal, però que no deixa mai en cap moment de situar-se en l’àmbit internacional de cada període L’art català de qualsevol estil no es pot entendre sense aquesta contextualització hispànica, europea i universal Això ho ha d’explicar bé el MNAC fins on li pertoca i ho ha de continuar el MACBA Perquè el MACBA és un museu històric i no una sala d’art no és el que els alemanys en diuen Kunsthalle El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d’Art Santa…
L’envelat o el palau dels tendals
Tot i que en l’actualitat és difícil poder veure a Catalunya algun exemple d’aquest tipus d’arquitectura efímera, sembla que els primers envelats sorgiren cap a la segona meitat del segle passat Foren construccions que basaven la seva tecnologia en el món mariner de la navegació a vela i en el protagonisme indiscutible del nus En la seva construcció intervenien materials com la tela, la fusta i la corda I en la seva creació i installació participaven, a més de l’envelador, el fuster, el decorador, el cadiraire i l’installador del sistema d’enllumenat Així, sovint la installació d…
Rafael Ramoneda i els Rosés, a Cornellà
Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…
paraigua
Estri per a protegir de la pluja que consisteix en un tros de tela cosida a unes barnilles d’acer, articulades a l’extrem d’un bastó, que permeten d’estendre-la o de plegar-la amb facilitat.
El frontal del cardenal Margarit
Art gòtic
Part central brodada del frontal del Cardenal Margarit Encomanada per aquest prelat vers els anys 1474-77, probablement al brodador de Perpinyà resident a Girona, Antoni Guàrdia, mostra una interessant iconografia amb el comitent acompanyat de cinc àngels i agenollat davant la Mare de Déu i el Nen entronitzats BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El frontal d’altar dit del cardenal Margarit, conservat al Museu de la Catedral de Girona, és una obra brodada a Girona a la dècada de 1470 Joan Margarit i de Pau va néixer en aquesta ciutat el 1422 La seva família paterna estava…
motxilla
Motxilla escolar
© Fototeca.cat
Sac, generalment de tela o de cuir, que hom porta a l’esquena, penjat per mitjà de corretges que passen per sobre les espatlles, i que serveix per a portar aliments i estris necessaris per a excursionistes, caçadors, etc.
turbant
Indumentària
Lligadura masculina, pròpia de la zona musulmana d’Àfrica, d’alguns països del Pròxim Orient i l’Índia, consistent en un casquet que porta enrotllada tot al voltant, fent unes quantes voltes, una llarga faixa de tela o seda.
Amb la progressiva introducció de les modes europees en aquests indrets, com més va menys s’usa
cinturó de seguretat
Conductor d’un automòbil col·locant-se el cinturó de seguretat
Transports
Banda de tela forta que, col·locada abraçant la cintura i sovint encreuant el pit dels viatgers d’un avió o d’un automòbil, evita, en cas d’una frenada sobtada o un xoc, que siguin llançats fora dels seients.
tapa
Indústria tèxtil
Terme d’origen polinesi utilitzat a Occident per a designar una mena de tela feta amb la superfície interior de l’escorça d’algunes plantes, com la morera de paper, l’arbre del pa i diverses menes de ficus.
L’escorça és batanada amb una maça especial i tractada amb substàncies adhesives Un cop assecat, hom el decora amb motius pintats o estampats serveix per a vestits, sacs, cortines, etc Estès per la Polinèsia, Melanèsia i Indonèsia, és conegut també a l’Àfrica, a la regió dels llacs i entre els pigmeus
alpaca
Indústria tèxtil
Tela prima teixida amb lligats diversos, d’ordit generalment de cotó i trama de pèl d’alpaca, que pot ésser tenyit i es caracteritza per la seva brillantor i rigidesa naturals, utilitzada per a fer-ne vestits d’estiu.