Resultats de la cerca

El poble abandonat de Boix és situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana, a 397 m d’altitud Una part del seu terme ha estat negada per les aigües del pantà de Santa Anna Molt probablement el lloc de Boix, com el veí poble d’Ivars, va ser colonitzat durant les primeres dècades del segle XII sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger Aquesta afirmació es fonamenta en l’acta testamentària d’aquest personatge, atorgada l’any 1158, per la qual deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva esposa Maria el lloc i castell de Boix, entre molts d’altres, i els en…

Protegit pels papes Urbà VIII i Alexandre VII, dugué a terme una gran tasca artística a Roma, en ple fervor de l’art tipificat per la Contrareforma Destacat escultor, en les seves dues primeres obres, David 1619 i el grup Apollo i Dafne 1621-22, hi ha tots els elements que caracteritzen l’art barroc moviment molt accentuat i textura pictòrica En l’esmentat grup, per exemple, ultra la sensació d’un moviment en diagonal, assenyalat per la línia sinuosa de les extremitats de les figures, el gra de la pell de l’home i el de la dona són presentats amb textures diferents Les mateixes…

Ingressà a l’Escola Pia el 1860 i professà a Sabadell el 28 de desembre de 1862 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona S'inicià en l’ensenyament com a professor de llatí, retòrica i història en el collegi de Mataró, on s’encarregà, a més, de l’internat Fou destinat després a Igualada 1879-1885, i esdevingué rector de Puigcerdà 1885-1894 i primer rector del collegi de Valls 1894-1897 la intenció del municipi era que els escolapis hi impartissin sobretot el batxillerat, però acabaren fent-hi també la primària Durant el rectorat del pare Marian al collegi de Valls, fou alumne de l…

Els estudis fets sobre amfibis fòssils als Països Catalans són, en general, molt escassos Ultra les troballes fetes en el jaciment cretaci de Santa Maria de Meià Noguera, només podem parlar de treballs sobre el Miocè inferior del País Valencià, sobre el Vallès-Penedès i sobre els jaciments càrstics pleistocens de Mallorca Els caudats Els urodels fòssils apareixen sovint en les margues bituminoses del Miocè de la península Ibèrica Això no obstant, els estudis fets sobre aquest grup són molt rars als Països Catalans En aquest cas, cal citar les formes Triturus, Megalotriton filholi i…

L’illa d’En Colom és el més extens dels illots i petites illes litorals de Menorca Es troba a la costa de tramuntana, just enfront del tram on se situa S’Albufera des Grau A l’indret s’estableix una interessant màquia, ben desenvolupada al vessant de migjorn Yves Hennechart L’illa d’En Colom 22, entre els principals espais naturals de Menorca Al nord-oest de la ciutat de Maó, davant de la costa d’Es Grau, es troba l’illa d’En Colom, la més gran del litoral menorquí La forma de l’illa és lleugerament quadrangular, i té un relleu modest, però accidentat i irregular La costa és rocosa, amb…

L’antic lloc de Brufaganya es trobava al peu del santuari de Sant Magí La primera dada documental del castell d’aquest indret se situaria entre els anys 1072 i 1095 quan el vescomte de Girona, Guerau Ponç, reté homenatge de fidelitat als comtes de Cerdanya, Guillem i Sança, pel dit castell de Brufaganya Desconeixem els mecanismes de transmissió de la propietat dels comtes de Cerdanya a la família Cervelló, però es té notícia que el lloc i castell de Brufaganya, segons un document del 1168, eren en mans d’aquesta nissaga segons l’esmentada escriptura, en testar Guillem de Cervelló, va deixar…

El lloc de Vila-secafou infeudata perpetuïtat entre el 1162 i el 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’arquebisbe Bernat Tort i Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Vilaseca era dividida en dues jurisdiccions una era Vila-seca del Comú, que pertanyia al cambrer de Tarragona, i l’altra, Vila-seca de Solcina, que depenia de la nissaga dels Olzina i successivament dels Olzinelles i dels Saportella En el primer quart del segle XVI, l’any 1525, l’arquebisbe Pere de Cardona, senyor de Vila-seca del Comú, comprà…

La càbala especulativa , o càbala pròpiament dita l’anomenada pràctica -ma’sīt- degenerà en màgia i ocultisme, disposa d’uns procediments exegètics propis guematria, notarikōn, temurà per a llurs interpretacions del món, del seu origen i dels seus misteris Déu és considerat infinit, principi de totes les coses i desconegut i incomprensible per a les criatures De la divinitat procedeixen per emanació deu atributs, anomenats sefirot L’ànima, emanació d’una sefirà , existeix abans del naixement, té diversos graus i consta d’un element masculí i d’un altre de femení hom admet la metempsicosi…

Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…