Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església amb la capçalera L Prat A l’extrem oriental del municipi d’Olius, a frec del municipi de Navès, hi ha aquesta esglesiola, situada al cim del serrat de Santa Maria, el qual és veí del serrat, on hi ha les restes de l’antic poblat ibèric d’Anseresa Prop seu passa el riu Cardener que, no gaire lluny, forma l’embassament de Sant Ponç Mapa 329M781 Situació 31TCG735492 Al punt quilomètric 7,300 de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que amb uns 2 km deixa a Santa Maria del Vilaró Una altra opció per a anar-hi és…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Cabagès des del costat de llevant M Anglada L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 L’itinerari més curt és el que, partint de Vidrà, agafant la pista d’anar a Siuret, es pren al trencall que hi ha havent passat la casa de les Escanes, a mà esquerra, tot seguint el torrent de les Fonts, que arriba a la collada de la…

Situació Façana nord d’aquest important edifici, molt malmès i destinat a usos agrícoles ECSA - J Bolòs El castell de Llorac és situat sobre el poble del mateix nom, en una elevació del terreny que hi ha al costat sud-oest Mapa 34-15390 Situació 31TCG587019 Per a arribar a Llorac cal agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt mena a Guimerà Havent fet un recorregut de 8 km, el poble de Llorac es troba a mà esquerra, a peu de carretera FEB Història Hi ha referència documental del lloc de Llorac des del segle XII, quan, juntament amb el seu castell, era…

Situació Façana exterior de ponent de l’església, com tot l’edifici, amb l’estructura original molt alterada A Martí El lloc de Colltort és situat a la capçalera de la riera de Sant Iscle, a la vall del seu nom Prop d’un collet i a ponent del volcà de Fontpobra, sobre un cimal de la serra divisòria de les conques del Fluvià i del Ter, hi ha les ruïnes del castell de Colltort, que és a l’extrem oriental de la serra de Marbolenya Als seus peus hi ha l’església de Sant Iscle Mapa 295M781 Situació 31TDG612633 Hom hi pot anar des de la carretera de Girona a Olot Del punt quilomètric 35,1 després d…

Per quart cop els darrers set anys, els canadencs van ser cridats a les urnes D’aquesta manera, el primer ministre, el conservador Stephen Harper, pretenia posar fi a set anys de governs minoritaris i aconseguir una majoria absoluta que li permetés governar amb tranquillitat i no dependre dels acords coordinats de les forces de l’oposició Una fita que va aconseguir amb escreix De fet, els resultats, en general, van significar un gran trasbals per a la política canadenca, titllada sovint, pels analistes estrangers, de monòtona i avorrida Paradoxalment, qui va provocar l’avançament electoral…

El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…

Situació i presentació És envoltat pels de l’Argentera SW, Riudecanyes SE, Riudecols NE, Alforja N i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat W El coll de la Teixeta 546 m —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí 660 m, màxima elevació del terme, al límit amb Riudecols És drenat…

El Canadà, els darrers anys, ha estat un dels països que menys ha patit la crisi econòmica global Tanmateix, alguns analistes han advertit, al llarg d'aquest any, que ara que alguns països comencen a veure el final de l'esmentada crisi, potser el Canadà, paradoxalment, se'n ressent Es diu que si el Canadà no ha entrat en crisi, com la que per exemple ha afectat de manera dramàtica el seu gran veí del sud, és, entre altres raons, perquè, en el seu moment, el conservadorisme de molts bancs canadencs va fer que no s'aboquessin de ple a la bombolla immobiliària Tanmateix, aquest conservadorisme…

Mèxic es va veure afectat per diverses catàstrofes naturals, particularment per inundacions i terratrèmols, com el que es va produir el 7 de setembre a Chiapas © Presidencia de la República Mexicana Probablement, un dels fets que més va marcar la societat mexicana al llarg d’aquest any va ser la presidència de Donald Trump als Estats Units, i les repercussions que va tenir en les relacions bilaterals i també en els milions de mexicans que viuen al nord de la frontera Com es recordarà, la campanya presidencial de l’any anterior va ser aprofitada per Trump per a posar al bell mig del debat, dos…

L’ofici de passamaner té un origen medieval Eren aquells que fabricaven objectes de petites dimensions com floques, passamans, bosses o botons Formaven part dels gremis i desapareixeran oficialment amb ells a mitjan segle XIX Eren anomenats, també, cordoners La paraula passamà, a més d’identificar la peça que hi ha sobre una barana, s’identifica també amb un teixit en forma de cinta, que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles o les vores d’un objecte Els productes dels passamaners eren, per tant, ben diversos, però en destacaven les cintes i els botons Entre les cintes hi havia les…