Resultats de la cerca
Es mostren 1072 resultats
família educadora
Família que exerceix els drets de guarda i educació d’un menor mentre la família d’origen els té suspesos en els termes que resulten de la legislació vigent.
tribunal popular
Dret
Dret processal
Tribunal constituït en un moment revolucionari, al marge de la legislació vigent, en el qual els membres, generalment d’extracció popular, actuen amb procediments sumaris i amb gravíssimes penes.
També realitza tasques de vigilància contrarevolucionària
Trienni Constitucional
Història
Període de la història d’Espanya (març del 1820 — setembre del 1823), durant el regnat de Ferran VII, en què estigué vigent la Constitució del 1812 o de Cadis.
La proclamà Rafael del Riego a Cabezas de San Juan Andalusia occidental l’1 de gener 1820, però el seu triomf no fou general fins que es produïren tot d’aixecaments de caràcter netament federalista la Corunya, Barcelona, Saragossa, Pamplona El 9 de març 1820 Ferran VII hagué de jurar la Constitució i es formà el gabinet Pérez de Castro - Argüelles Les corts es reuniren pel juliol 1820 i aviat s’hi destriaren dos partits el dels moderats, format en gran part pels “presidiaris”, o sia els empresonats per ordre del rei des de l’any 14, i els exaltats , sorgits de l’extensió de les classes…
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
Constitucions i altres drets de Catalunya
Historiografia catalana
Compilacions del dret propi general de Catalunya, que no crearen dret nou ni modificaren el vigent, simplement foren la reunió de lleis per qüestions pràctiques o per una raó conjuntural.
Desenvolupament enciclopèdic En aquest sentit, cadascuna d’aquestes compilacions és un aplec, en un sol corpus, de materials dispersos de naturalesa homogènia L’aparició de la primera edició de les Constitucions , el 1495, s’inscriví en un fenomen generalitzat en diversos regnes de la Península Ibèrica, que a l’entorn del darrer quart del s XV procediren a aplegar diverses recopilacions, generalment d’una manera sistematitzada, del conjunt de normes legals sorgides de forma dispersa, durant els segles anteriors, dels òrgans polítics del país respectiu, principalment del sobirà o de les…
dret lleidatà
Dret català
Dret especial de Lleida recollit en els seus costums escrits, que fa més de dos segles que ha deixat d’ésser un dret vigent, substituït pel dret general de Catalunya.
La compilació actual ni tan sols en fa esment Costums de Lleida
Tribunal Superior de Perpinyà
Dret processal
Antic organisme col·legiat de la justícia andorrana, vigent del 1888 al 1993 i dependent del copríncep francès, paral·lel i amb atribucions idèntiques a les del Tribunal Superior de la Mitra
.
definició de llegítima
Dret balear
Varietat dels pactes de non succedendo, vigent a Mallorca, Eivissa i Formentera (articles 50, 80 i 65 de la vigent Compilació), que consisteix en la renúncia definitiva que poden fer els fills o les filles emancipats a la llegítima del pare i de la mare o d’un d’ells, en compensació al dot o a la donació que aquests poden fer en vida als fills.
La renúncia es fa en relació amb la futura herència del pare o mare donants, i comprèn també tots els altres drets que pugui tenir el fill renunciant a la successió dels seus pares, però sembla que pot restar limitada a la futura llegítima i el seu complement Es refereixen a la definició un privilegi de Jaume I del 1274 i un altre de Sanç de Mallorca del 1319 És un element que fa més flexible la llegítima mallorquina, que és molt rígida, puix que no es pot pagar mai en diners i el legitimari no renunciant ha d’intervenir sempre a la partició de l’herència, per tal com la llegítima n'és una…
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…
música d’Alcoi
Música
Música desenvolupada a Alcoi (Alcoià).
La tradició musical de la vila es remunta al segle XVII, en què es documenta l’existència d’una plantilla de músics i cantors pertanyents a la ciutat Durant el segle XVIII, adquirí relativa importància la Capella de Música de la Illustre Vila d’Alcoi, que realitzà diverses activitats musicals i participà en alguns actes religiosos Al llarg del segle XIX es produí una important activitat musical promoguda per entitats com la Banda Primitiva 1830, la Societat Filharmònica Nova 1842 i la Nova Iris, nascuda a l’últim terç del segle i que es manté vigent amb el nom de Corporació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina