Resultats de la cerca
Es mostren 4552 resultats
La fauna i el poblament animal dels deserts i subdeserts càlids
Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals a les selves plujoses
L’empremta dels humans La colonització d’un medi advers com la selva plujosa ha estat històricament i és encara avui un dels reptes mai prou ben resolt pels humans Davant la inextricable complexitat del bioma més divers del planeta, els humans hem tendit a aplicar solucions simplificadores moltes vegades renyides amb el sosteniment d’algunes de les condicions de pervivència de la selva mateixa Agricultors itinerants i polítics ambiciosos, ramaders i companyies fusteres, “garimpeiros” i caçadors d’ocells, pagesos sense terres i buscadors de petroli, han triat massa sovint la mateixa solució…
L'art del Renaixement
L’humanisme i el primer Renaixement a Itàlia El moviment cultural que se sol designar amb el terme humanisme neix a Itàlia entre la segona meitat del segle XIV i el començament del segle XV, si bé en el camp de les arts figuratives i de l’arquitectura arrela a les primeres dècades del segle XV Tanmateix, es parla preferentment de “primer Renaixement” Les mateixes bases de l’humanisme, amb l’exaltació de la llibertat intellectual i de la capacitat autònoma de creació, que es nodreixen de l’estudi de les humanae litterae , són el punt de partida per a la definició de la nova figura de l’artista…
La literatura: del classicisme al romanticisme
Racionalisme i classicisme Durant la primera meitat del segle XVII, el filòsof francès René Descartes va establir les bases d’una gran revolució en el pensament i en les arts Les conseqüències d’aquest canvi es van manifestar a la segona meitat del segle, quan la cultura europea va deixar enrere el gust barroc Descartes va afirmar que només la raó obre el camí a l’autèntic coneixement, ja que un ús adequat d’aquesta capacitat pot generar en la nostra ment idees clares, distintes, evidents i, per tant, veritables El racionalisme cartesià és un precedent i un símptoma d’un racionalisme del qual…
Literatura dels orígens
La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…
La música i la dansa
Música i festa Sense música no pot haver-hi festa Resulta inimaginable, i tothom en té prou experiència, una festa sense que la música o algun embolcall sonor hi sigui present i actiu La música o, dit d’una altra manera, la construcció d’un espai sonor, forma part imprescindible de la construcció de l’ambient i de les actituds festives Però, en canvi, les músiques que se senten en les festes no presenten unes característiques gaire determinades o comunes en algunes festes sí que es fan servir unes melodies o uns instruments musicals determinats, mentre que en altres les músiques poden ser…
Caixa de Sabadell (1859-1994)
La creació de la Caixa d'Estalvis de Sabadell 1859 Sabadell, el 1859 L’any 1859, Sabadell és una població de 14 000 habitants que ha consolidat un procés d’industrialització, iniciat uns anys abans El sector tèxtil n’és el motor, i especialment el subsector llaner La mecanització s’inicià amb el cotó, però tot i que encara es fila i teixeix aquesta fibra, la llana és ja dominant a la ciutat El vapor d’en Rovira, construït el 1851 Panorama fotográfico de Sabadell, 1881 Campanar de l’església de Sant Fèlix Panorama Fotográfico de Sabadell, 1881 L’any 1859, Sabadell és una població de 14 00…
Suïssa

Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…
Menorca

Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, la més oriental, situada entre els paral·lels 39° 47’ 55’’ i 40° 05’ 17’’ lat N i entre els meridians 10° 08’ 05’’ i 10° 41’ 28’’ long E.
Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…
l’Hospitalet de Llobregat
El carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat, amb la Talaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat al pla de Barcelona, a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…