Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al mateix cim del castell Fou una capella castellera, dins la demarcació parroquial de Sant Andreu de Gurb Les primeres notícies no apareixen fins a l’any 1241, en el testament de Beatriu d’Olost, que feu una deixa a la capella de Sant Esteve de Gurb La seva vida seguí les vicissituds del castell, i quan aquest fou abandonat, l’església de Sant Esteve també seguí la mateixa sort L’any 1687, quan el bisbe Pasqual visità el terme, ja no tenia culte Actualment, entre els murs del castell de Gurb, hom no pot destriar quins…

Situada en l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà restà en el d’Olost Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, on consta que deixa dotze diners a l’església de Sant Andreu de Tresserres L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar dempeus fins a l’actualitat, encara que sense culte El temple actual no correspon a l’edifici documentat el…

El primer document on apareix esmentat el nucli de població de Bixessarri és de l’any 1144 i fa referència a una permuta d’unes vinyes entre uns particulars i el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles No trobem, però, cap document que parli de l’antiga església d’aquest poble, la qual fou localitzada pels serveis del Patrimoni Artístic al començament dels anys setanta, moment en què Pere Canturri hi realitzà una prospecció en la qual hi trobà restes de pintura mural És molt possible que aquesta església quedés en ruïnes al final del segle XVII, ja que la nova església que trobem…

A l’antic municipi de Fígols, a tramuntana d’aquest poble, hi ha el lloc de Voloriu, on hi havia l’església de Sant Romà L’únic esment que es coneix de Sant Romà de Voloriu és de l’any 1056, que apareix documentat el lloc de Sant Romà, com a localització d’unes terres situades a la vall de Fígols in vila Erix En el Spill … del vescomtat de Castellbò consta que en el priorat de Tresponts hi ha el poblat de Valloriu , a la vall de Fígols, amb un mas L’any 1831 Voloriu, com a agregat de Fígols, figura com a jurisdicció del capítol de la Seu d’Urgell

El lloc de Bellestar apareix relacionat en una carta del bisbe d’Urgell, Ponç, del 1244 L’any 1378 consta que la comanda de Susterris hi tenia establerts 3 homes propis Bellestar, juntament amb Aravell, amb el qual formava una batllia, era del vescomte de Castellbò Aquesta església, que no apareix en la relació de parròquies del 1575, consta, amb aquesta categoria, l’any 1758, amb la sufragània de Sant Joan de Campmajor i les capelles annexes del Roser, de la Concepció, de Sant Marc —capella situada entre Bellestar i Aravell— i de Sant Miquel Arcàngel, que abans…

L’ermita de Santa Fe és situada dalt del rocam de la serra de Santa Fe, dominant la vila d’Organyà, entre aquest municipi i el de Cabó L’ermita apareix esmentada l’any 1075, en què Guitard Isarn donà a la seva muller Gebelina diverses propietats a la vall de Cabó, el límit de les quals, per ponent, era “ Sancte Fide vel in roca Aguda sive in ipso grad de Fenestras ” En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, del 1090, entre els béns confirmats consta l’ermita de Santa Fe L’ermita fou reformada vers l’any 1880, amb l’allargament de la seva nau, i…

Es tracta d’una antiga església romànica, coneguda també per Sant Martí de les Esposes L’any 1019 és esmentada amb el nom de “ Sancti Martini de Presa ”, topònim que sembla derivar de l’existència d’una petita resclosa prop de l’església Estigué sota la jurisdicció del castell de Brunyola, regit pels feudataris dels vescomtes de Cabrera, fins a la venda de la fortificació i els seus dominis a Berenguer Gornau, l’any 1279 Inicialment fou sufragània de Sant Amanç d’Anglès, però el 1362 la dependència varià i fou l’església d’Anglès la sufragània de Sant Martí Si bé la fàbrica de la…

La primera notícia sobre el lloc de Rubió és de l’any 1033, en la donació de la vila de Laguna Sobirana i de l’església de Santa Susanna a Sant Serni de Tavèrnoles Aquesta vila devia ser situada als límits amb la vall de Castellbò i confrontava amb els termes de Rubies La seva església, dedicada a sant Salvador, consta com a església parroquial al començament del segle XIV, dins del deganat de Montenartró, mentre que a la fi de segle, l’any 1391, figura dins del deganat de Cardós El 1575, Sant Salvador era sufragània de Sant Martí de Llacunes, dins l’oficialat de…

Un diploma de l’any 974 esmenta ja Sant Hilari de Llastarri, patró encara de la població, i que recorda el gran monestir de Carcassona Era segurament l’església d’un castell Aquell any l’abat Oriolf i els monjos d’Alaó van vendre al prevere Odequer i Bradila una terra circumdada i termenada que tenia el monestir per donació del comte Unifred, al castell de Llastarri i “sota Sant Hilari”, a la vora del Torm pel preu d’un cavall Després, al igual que el castell de Llastarri, fou de l’abadiat exempt d’Alaó Les esglésies de Llastarri eren sufragànies de Sopeira, fins i…

Es conserven dues convinences, una sense datar i l’altra datada l’any 1077, sobre el castell de Castellet de Llimiana, la primera signada entre el comte Ramon V de Pallars Jussà i Bernat Hug, i la segona entre Ramon V i Ramon Mir L’any 1087, de nou el comte Ramon V i la seva muller, Valença, signaven un conveni pel mateix castell, ara amb Guillem i Guilabert Ez, pel qual el comte podia “ in ipso castro de Castellet intrare et exire et querreiare ” Tot i que s’ha pretès situar el castell al poble de Sant Martí de Barcedana, no sembla probable perquè la parròquia de…