Resultats de la cerca
Es mostren 7781 resultats
Antim Boscà i Seytre
Historiografia catalana
Naturalista, arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Bona part de la seva producció científica se centrà en la mineralogia i la paleontologia, amb incursions en la zoologia Com era freqüent en aquella època, des del seu vessant de naturalista feu aportacions a l’arqueologia i la prehistòria Durant la seva estada a Castelló de la Plana, com a catedràtic a l’institut, Boscà feu estudis sobre els terrenys de la província En el curs d’aquests treballs, fou un dels primers a donar a conèixer a la comunitat científica el descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta, a Tírig “Yacimientos prehistóricos de Tirig Comunicación verbal…
Pedro Pérez Puchal
Historiografia catalana
Jurista i geògraf.
Orfe des de petit, patí els efectes de la Guerra Civil Espanyola i fou reclòs en diversos camps de concentració Estudià dret a la Universitat de València i es llicencià l’any 1943 Treballà d’advocat en 1945-46 i aquest darrer any obtingué el càrrec de jutge comarcal per oposició, que exercí en diversos jutjats d’Astúries Fou promocionat a jutge municipal de Terol el 1949, i del 1952 al 1968 exercí a València D’aquesta etapa són alguns dels seus estudis jurídics més destacats Los abogados, vistos por Marcial 1959, La abolición de los fueros valencianos y la Nueva Planta 1962 i Los idilios de…
Eduard Nicol i Francisca
Historiografia catalana
Filòsof.
Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, on assistí a les classes d’Ortega y Gasset, García Morente i Zubiri, entre d’altres Fou precisament Nicol qui proposà l’expressió Escola de Barcelona per a designar no una escola homogènia sinó més aviat una tradició filosòfica catalana que no s’havia de confondre amb la manera de fer filosofia de la denominada Escuela de Madrid vg història de la filosofia El 1934 començà a ensenyar a la UB, i el 1939, a la fi de la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a França i després a Mèxic, on impartí classes de metafísica a la…
Orquestra Filharmònica de Berlín
Música
Orquestra fundada el 1882 per cinquanta-quatre músics que s’escindiren de l’orquestra que dirigia a Berlín Benjamin Bilse.
Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys En aquesta…
Centre d’Esports Manresa

Centre d’Esports Manresa
CE Manresa
Futbol
Club de futbol de Manresa.
Fundat el 1906, nasqué amb el nom de Manresa Football Club Fou impulsat pel Poli Sport Club, entitat ludicoesportiva juvenil nascuda un any abans L’any 1907 debutà disputant torneigs comarcals al camp de Sant Ignasi i, a partir del 1909, al camp dels Barrets L’any 1914 guanyà la Copa Blanchart superant el Catalònia Esports Club, equip rival de Manresa Aquestes dues entitats es fusionaren el 1916 i originaren el club actual Creat amb més de tres-cents socis, jugà al camp de les Arenes fins que el 1920 disposà del camp Catalònia Park A partir del 1926 jugà al camp del Pujolet El 1925 es…
Aristides Cavaillé-Coll
Música
Orguener del Llenguadoc provinent d’una família de llarga tradició en la fabricació d’orgues.
Des de ben aviat destacà pel seu enginy, com es demostra pel fet que efectuà els seus primers treballs a l’orgue de Nimes quan només tenia onze anys Amb Domènec, el seu pare, i Vincent, el seu germà, acabà l’orgue de la seu nova de Lleida, interromput el 1820 per circumstàncies polítiques El 1821 s’installaren a Tolosa de Llenguadoc i, durant un cert temps, es dedicaren a la construcció d’orgues de saló A vint anys, Aristides, s’interessà per l'"orgue expressiu" sense tubs, anomenat harmònium Seguint el model de la filharmònica, inventà un nou instrument, al qual donà el nom de…
Hispano Foxfilm
Cinematografia
Distribuïdora nord-americana establerta a Barcelona el 1924 amb Joseph P.
Ryan com a primer director gerent de la Fox a l’Estat espanyol Alfons Carrera en fou el sotsdirector i entre els empleats destacà un jove Enric Aguilar i Campderrós Abans que la filial americana de la Fox s’installés a l’Estat espanyol, l’empresari Julián de Ajuria Cortázar tingué, a partir del 1917, l’exclusiva de les seves produccions , i des del 1919 també Joan Verdaguer El 1928 el nou gerent Sidney S Horen donà a conèixer la versió espanyola del noticiari Fox-Movietone , d’una gran acceptació, amb qui s’inicià pràcticament l’etapa del cinema sonor S Horen fou substituït per…
Ramon Quadreny i Orellana
Cinematografia
Actor, director i guionista.
Vida Pèrit químic de formació, feu de figurant fins que el 1912 debutà com a actor fent de galant a La mejor venganza i Redención 1915, tots dos de Godofredo Mateldi També protagonitzà els èxits de Ricard de Baños, Juan José 1917 i Don Juan Tenorio 1921-22, i els serials de Joan Maria Codina, El protegido de Satán i l’ambiciós El otro , tots dos del 1919, quan ja ocupava el càrrec de sotsdirector de producció de l’Studio Films D’altra banda, també fou propietari d’una acadèmia cinematogràfica i treballà en les companyies teatrals de Ricard Calvo, Enric Borràs i Margarida Xirgu A…
Manuel Pérez de Somacarrera
Cinematografia
Periodista i escriptor.
Vida El 1926 s’inicià en el camp professional a Madrid collaborant en diversos diaris de la capital i també de Barcelona "La Noche", "Las Noticias" A partir de la dècada del 1930 s’especialitzà en cinema i feu d’ajudant de direcció i dialogista Però destacà sobretot per les seves cròniques cinematogràfiques en premsa i revistes, com ara "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-29, "La Verdad Órgano de la Asociación Monárquica Obrera" 1930-31, "Tararí" 1930-34, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35, "Proyector" 1935-36, "Espectáculo Semanario de espectáculos" 1936…
Lola Paris

Lola Paris en la pel·lícula La pescadora de Tossa (1914)
Col·lecció Domènec Ceret
Cinematografia
Actriu.
Vida Visqué la seva plenitud professional entre el 1914 i el 1923 i encarnà tota mena de registres, però la seva característica principal fou la de saber donar una imatge de dona dinàmica, aventurera, esportiva i al mateix temps femenina Treballà sota la direcció de Josep de Togores quan aquest fou contractat per la Segre Films, i va excellir en La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 El sello de oro o Fanatismo de una secta 1915, al costat de la ballarina Stasia Napierkowska i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, amb la parella d’actors María de Guerrero i Fernando Díaz de…