Resultats de la cerca
Es mostren 4937 resultats
Vättern
Llac
Llac de la Suècia central, entre les ciutats de Jönköping i d’Askersund.
Ocupa una fossa tectònica profunditat màxima de 119 m i té una forma estreta i allargassada És unit a la mar Bàltica pel riu Motala, i constitueix una part del canal Göta A la banda sud hi ha l’illa de Visingsö 25 km 2
Toronto

Panoràmica de Toronto
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província d’Ontario, Canadà, a la vora del llac Ontario.
L’expansió urbana, accelerada els anys seixanta gràcies sobretot a la immigració, s’efectua en forma tentacular tot al llarg dels grans eixos de comunicació en els nous barris de North York Township, Woodbridge i Thornhill al N, Port-Credit i Oakville al SW i Scarborough i Whitty-Oshawa a l’E L’allunyament d’alguns d’aquests barris els converteix en centres semiautònoms, dotats de serveis i de sector terciari superior, amb enllaços amb el centre per mitjà d’autopistes i línies de metro Principal centre financer del Canadà El centre de negocis ha sofert un remodelatge profund, amb…
depressió de Bodelé
Vall
Conca endorreica del Txad, al nord-oest del llac Txad (160 m alt.).
Hi convergeixen els torrents del massís de Tibesti i de l’altiplà d’Ennedi, i s’hi troba aigua a poca profunditat És una àrea de pasturatge per a les tribus nòmades
Albany
Riu
Riu de la regió laurenciana, Canadà, emissari del llac Saint Joseph (512 km).
Travessa el Clay Belt i desemboca a la badia James, prop de Fort Albany
Reichenau
Illa
Illa del llac de Constança, unida per un terraplè amb la terra ferma.
Pertany al land de Baden-Württemberg, RF d’Alemanya Carles Martell hi fundà el 724 un monestir benedictí que es compta entre els centres més importants de la cultura carolíngia S'hi conserven tres esglésies romàniques la catedral de Santa Maria i Sant Marc, al Mittelzell segle VIII, reconstruïda en 900-1048 la basílica de Sant Pere i Sant Pau, al Niederzell segles XI-XII, amb frescs del XII, i la collegiata de Sant Jordi, a l' Oberzell de ~900, reestructurada als segles X i XI
Els elements del paisatge terrestre
Una mirada de conjunt Els elements que donen forma a la superfície terrestre —les muntanyes i els turons, les valls i les planes, els rius, els llacs i les costes marines— són el resultat de l’acció combinada de processos geodinàmics interns o endògens i externs o exògens Els primers són causats per la mateixa Terra i originats al seu interior, i els segons tenen lloc gràcies a la presència de l’atmosfera, la hidrosfera és a dir el conjunt de totes les aigües —mars, llacs, rius, pluges— presents a la Terra i la biosfera el conjunt de totes les formes de vida animal i vegetal La mateixa acció…
loch
Hidrografia
Llac allargassat establert al fons d’una vall o d’una depressió (per exemple, el llac Ness), en un braç de mar estret o a la desembocadura d’un riu.
Banyoles
Vista de la ciutat de Banyoles, al voltant del monestir benedictí de Sant Esteve
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, situat al pla de Banyoles, sobre la falla de contacte de la depressió empordanesa amb el sector muntanyós de Rocacorba.
Situació i presentació El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat de Miànigues…
La vida en rius i llacs a la sabana
Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…
El desenvolupament de la ciència ecològica i la idea de biosfera
La natura té història del fixisme al transformisme El dogma creacionista i fixista d’una natura immutable que encara prevalia al començament del segle XVIII no podia resistir gaire més temps la prova dels fets La idea d’una certa plasticitat de les espècies s’anà imposant a partir dels treballs de naturalistes com Charles Bonnet 1720-93, Jean Baptiste Robinet 1735-1820, Benoît de Maillet, Pierre Moreau de Maupertuis 1698-1759, Denis Diderot 1713-84, Georges-Louis Leclerc de Buffon i Erasmus Darwin 1731-1802, entre altres La descoberta de la historicitat de la natura El recurs a criteris ‘…