Resultats de la cerca

Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El 1079 rebé part…

Aquesta església era situada a la vila de Santa Maria dels Prats de Rei Encara que tot fa creure que es trobava dins de l’antic terme del castell de la Manresana, no es coneix cap document que ho avali Molt aviat començà a exercir funcions parroquials, i encara les manté en l’actualitat Depenia del priorat del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona per donació dels bisbes de Vic Les primeres notícies d’aquesta església es remunten a l’inici de la repoblació d’aquest sector, quan l’any 945 el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat…

Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de Soler —i…

Fill de Joan de Pròixida i de Joana i possiblement net de Tomàs de Pròixida Heretà les baronies d’Almenara, Palma, Llutxent i Alcosser i per la meitat d’elles litigà amb Caterina de Pròixida 1336 Defensà la frontera contra els sarraïns a Llutxent 1339, participà a la guerra de Mallorca 1342-43 i combaté contra els unionistes de València 1347 Vencedor dels castellans, destruí les terres d’Almansa i Villena fins que foren pactades treves 1351 Armat cavaller a València 1353, anà amb l’expedició del vescomte Bernat de Cabrera a Sardenya i lluità a les batalles de Quartú i de l’Alguer 1353 com un…

Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb  La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat…

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…

Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori , qui pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l’època Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona 1524-26 Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip futur Felip II, passà a residir a la cort 1534 fins que, vídua 1546, retornà a Barcelona…

Fill segon del rei Sanç III de Pamplona i de la comtessa Major o Múnia de Castella Mort el seu pare, prengué el títol de rei de Castella Vers el 1032 es casà amb Sança, germana de Beremund III, rei de Lleó, que era la usufructuària del regne de Lleó, per minoritat de Beremund Arribat Beremund a majoritat, volgué possessionar-se del regne, però fou vençut i mort a la vall de Tamarón 1037, cosa que permeté a Ferran d’annexar-se Lleó així creà un precedent que, dos segles més tard, portà a la unió definitiva Les relacions amb el seu germà Garcia V de Pamplona foren molt variants, primer d’…

Els topònims Sora i Duocastella es documenten a partir del 960, quan es consagrà l’església de Sant Pere, situada a la vall de Sora, mentre que entre les viles i vilars adscrits a la parròquia figurava la vila de Duacastella Com a castell no figura fins al 1023, quan la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, diversos castells, entre els quals figurava el de Duocastella Foren vassalls comtals de l’esmentat castell els Duocastella, que es documenten a partir de 1109, mentre que els castlans eren els de la família Joanet i després els Sant…

Aquest castell, de situació desconeguda, es devia trobar en una de les estribacions del coll que ha donat nom al municipi El lloc, conegut documentalment des del final del segle X com la villa Nargo, o la valle Nargoniense , es va estructurar sota la protecció d’un castell esmentat ja l’any 1065, quan la comtessa Sança, vídua d’Ermengol III, va donar terres i censos situats en termes del castell de Nargó a la canònica d’Àger El domini de tota la vall de Nargó —o d’una gran part— pertanyia a la família Caboet, almenys des del 1060 En canvi, l’alt domini del castell era dels comtes…