Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
Oliba I de Cerdanya-Besalú
Signatura d’Oliba I de Cerdanya-Besalú, en una còpia del segle XII de la donació feta per Miró Bonfill a Sant Pere de Besalú
© Fototeca.cat
Història
Comte de Cerdanya amb els pagus de Berga i Conflent (965-988) i de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988).
Tercer fill mascle del comte Miró II el Jove i de la comtessa Ava En morir el seu pare 927 sembla que la modalitat de successió prevista era l’heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills — Sunifred , Guifré , Oliba i Miró —, però, atès que aquests eren menors d’edat, la comtessa Ava els tutelà i administrà els comtats alguns anys, durant els quals Oliba apareix documentat per primera vegada el 936 comprant unes terres del Vallespir amb la seva mare En arribar a la majoritat, Oliba degué collaborar amb Sunifred en el govern de la Cerdanya —ambdós assistiren el 953 a…
La sargantana aranesa
La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm La…
Els ortòpters celífers: llagosts
Característiques de grup Com ja hem dit en el capítol anterior, en aquest tractarem els ortòpters d’antenes i oviscapte de les femelles curt, els típicament anomenats llagosts i llagostes, encara que n’hi ha d’altres, no tan coneguts, que pertanyen al mateix grup Altres caràcters que els defineixen i els separen dels ensífers són la situació dels òrgans auditius si n’hi ha al primer metàmer abdominal i la manera de produir l’estridulació fregant el fèmur amb la tegmina En general són allargats i lleugerament comprimits Tenen el tegument llis o rugós, amb ornamentació i pubescència escasses, i…
monogènesi
Biologia
Producció de descendència d’un sol sexe que neix d’algunes femelles de certes espècies, independentment del mascle que les fecundi, com si el sexe de la prole fos determinat per un factor citoplasmàtic.
Pot ésser deguda a determinació materna
merla blava

Merla blava
Imran Shah (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 20 cm, que té (el mascle) el plomatge d’un blau grisenc; la femella el té brunenc, amb les parts inferiors llistades.
Habita a Europa, a tota la península Ibèrica, a Occitània, a Itàlia, a la costa dàlmata, a Grècia i a totes les illes mediterrànies
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…
gamba rosada
Zoologia
Gamba de la família dels penèids, que ateny uns 18 cm el mascle i uns 13 cm la femella, de color rosat o vermell clar i amb tres punxes a la vora superior del rostre.
alosa banyuda
Ornitologia
Moixó de la família dels alàudids, semblant a l’alosa, que té la cara i el coll de color groc pàl·lid i les galtes negres; el mascle té dues tofes de plomes negres al front.
Hi ha una subespècie que nia a Escandinàvia i una altra al Sàhara
timó blanc

Timó blanc
Виктор (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Subespècie del timó mascle, de la família de les labiades, de toment blanquinós, de tiges de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles estretes i fasciculades, i de flors blanques agrupades en glomèruls petits.
gambúsia
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels ciprinodontiformes de la família dels pecílids, d’uns 3 cm de longitud el mascle i 7 cm la femella, originari dels rius de l’Amèrica del Nord.
Ha estat aclimatat per l’home a fi de combatre les plagues de mosquits També és apreciat com a peix d’aquari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina