Resultats de la cerca

Situació Torre de base quadrada, situada al sud-est de l’antic recinte, actualment la part més identificable del que fou el clos murat medieval ECSA - J Badia El poble del Voló és situat sobre la riba esquerra del Tec, raó per la qual porta el nom del Voló, que en català local significa “riba o costa espadada” i que avui s’ha afrancesat fonèticament com a “Boulou” Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 32,4” N - Long 2° 50’ 5,4” E Al Voló s’arriba per la carretera N-9 de Perpinyà a Barcelona PP Història El lloc del Voló és esmentat per primera vegada en un document del 28 de juliol de 976, pel…

Situació Vista des del sector nord-oest de l’església, que s’aixeca solitària enmig d’una vall boscada ECSA - JL Valls Aquesta església, coneguda avui com de Sant Marc, és situada en una vall boscada oberta als vessants de llevant de Mont Helena Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 47,4” N - Long 2° 40’ 25,8” E Hom arriba a Queixàs per la carretera D-2, a partir de Forques o de Sant Miquel de Llotes A migdia del veïnat d’en Llença terme de Queixàs, s’ha d’agafar el camí del mas Cammas, que surt de la D-2, i després cal seguir un caminet a peu S’hi pot arribar per un trajecte més…

Situació Costat nord-est de l’església fortificada, sobrealçada al segle XIII, i al fons el Canigó ECSA - A Roura Aquesta església, en força mal estat, es dreça al nord del recinte fortificat de Reglella Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix descrit en la monografia precedent Història Aquesta església fou en els seus orígens el temple d’un monestir o cella benedictí, esmentat per primera vegada en un precepte de l’any 844 atorgat a l’abat Cintrem-ne que l’havia fundat anys enrere “monasterium vel cellula S Clementis”…

Situació Vista aèria de l’escarpat roquetar calcari on es drecen les escasses restes del castell, molt minvades per la construcció del proper santuari de la Mare de Déu de Pena ECSA - Jamin Les restes d’aquest castell, que donà lloc a la població, es troben al cim d’un escarpat roc calcari a la banda dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 22,8” N - Long 2° 46’ 38,4” E Hom arriba a les Cases de Pena per la carretera D-117, de Perpinyà a Quillà Les Cases de Pena és a 14,5 km de Perpinyà Història L’antic castell comtal de Pena castellum Penna , 1012, 1020 castrum de Penna , 1068-95…

La xivitona vulgar Actitis hypoleucos , amb el seu mantell bru ben contrastat amb pit i abdomen d’un blanc convençut, és ben diferenclable de les altres Tringa actualment, de fet, hom la colloca en un gènere diferent n’és, a més, la més menuda menys de 20 cm, i es desplaça per terra amb uns batecs de cua molt característics L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres La xivitona vulgar nidifica de forma repartida, però en un nombre molt escàs, a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Probablement, també deu criar a Andorra, malgrat…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

L’església parroquial, romànica, és obra del s XIII

Drenen el terme, a més, diversos afluents del Tec, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample límit nord-oriental El territori és en gran part boscat el bosc de Montboló , a l’W, és a la vall de Bonabosc L’agricultura és molt pobra la superfície agrícola es limita a 184 ha destinades a arbres fruiters 2 ha, vinya 1 ha, cereals 1 ha i, sobretot, a pastures i farratge 179 ha El cens ramader és baix 30 caps d’oví i prop de 80 de cabrum La funció de segona residència ha donat una mica de vida a l’economia, que es manté en part gràcies al sanatori del Solà i a diversos establiments mèdics i centres…

Té hostatgeria L’església, esmentada ja al segle XIII era parroquial de Miralles, fou reformada al segle XVIII, que passà a dependre de la parròquia de Prats de Molló La imatge, de talla, és del segle XIII s’hi conserva també una Majestat del segle XII