Resultats de la cerca
Es mostren 2493 resultats
art san
Art
Conjunt de les pintures rupestres i petròglifs de l’Àfrica austral.
Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament…
gènere literari bíblic
Bíblia
Cadascun dels gèneres literaris de la Bíblia.
El coneixement i la diferenciació dels gèneres literaris dels diversos llibres i àdhuc fragments d’una mateixa obra és fonamental per a una recta comprensió de la Bíblia, car aquesta fou redactada en el decurs de segles segons unes formes d’expressió pròpies de l’antic Orient, molt diferents de les actuals L’estudi corresponent, iniciat entre els protestants, ha estat reconegut i impulsat oficialment en el camp catòlic a partir de l’encíclica Divino afflante Spiritu 1943, de Pius XII La determinació dels gèneres literaris, abordada obertament per la Formgeschichte, és decisiva en…
gramòfon

Gramòfon del 1910
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un disc.
Consisteix en un plat giratori, de forma circular, damunt el qual és collocat el disc, accionat per un motor a base de corda, que gira a una velocitat uniforme que inicialment solia ésser de 78 revolucions per minut La reproducció s’esdevenia en collocar damunt el disc un diafragma proveït d’una agulla d’acer que vibrava d’acord amb les incisions prèviament enregistrades en el disc amplificats aquests sons per una trompa connectada amb el diafragma, reproduïen el so originalment enregistrat Aquest procediment, ideat vers el 1894 per Emil Berliner, resultà superior al del fonògraf d’Edison…
Roland Penrose
Art
Pintura
Literatura
Pintor, poeta, crític i historiador de l’art.
Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on collaborà amb Ch…
Jordi Masó i Rahola
Música
Literatura catalana
Pianista i escriptor
Estudià al Conservatori de Granollers i més tard, a l’Escola de Música de Barcelona i a la Royal Academy of Music de Londres, on es graduà el 1992 Convidat sovint per les principals orquestres espanyoles, el seu repertori és molt extens i inclou música de totes les èpoques i estils, amb una especial dedicació però, als segles XX i XXI És el pianista que més música catalana d’aquest període ha estrenat, interpretat i gravat, i destacats compositors actuals li han dedicat llurs obres Té més de quaranta gravacions discogràfiques, incloses, les integrals pianístiques de Mompou, Gerhard, Homs,…
perissodàctils

Exemplar de perissodàctil (zebra)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris.
De talla mitjana o gran, les espècies d’aquest ordre són caracteritzades pel fet que, tot i ésser digitígrades i ungulades, tenen les extremitats allargades amb desenvolupament predominant del tercer dit i reducció dels laterals, de tal manera que el pes del cos gravita sobre aquell De crani gros, presenten la dentadura completa, bé que de vegades pot mancar la primera dent molar les dents canines són monofiodonts i les dents jugals poden ésser selenodonts o lofodonts No tenen clavícula Llur règim alimentari és herbívor, i tenen un estómac simple però amb un cec molt voluminós De distribució…
balcó
Balcons d’un edifici
© C.I.C-Moià
Arquitectura
Obertura de l’alçada d’una porta, o més alta encara, feta a la paret d’un edifici per il·luminar-ne i ventilar-ne l’interior.
Com que no té ampit diferentment de les finestres, hom la protegeix amb una barana situada arran de la paret o a la llosana volada que moltes vegades és collocada davant el balcó A partir de l’inici del seu ús, al Renaixement tardà, la importància assolida pel balcó en l’arquitectura del Barroc, al s XVII, va lligada a la seva missió d’allotjament per a presenciar espectacles especialment les processons, que recorrien els carrers, i també d’altres manifestacions ciutadanes, com és ara les representacions teatrals Les actuals llotges dels teatres són una evolució d’aquests balcons Els balcons…
Muralla medieval (Vic)
Art romànic
Vestigis de la muralla, descoberts el setembre de 1982 al Passeig I Ollich Ultra les campanyes que acabem d’anotar, que podem qualificar com a planificades, hi ha hagut alguna resta que ha quedat al descobert de manera casual És el cas de la muralla que envoltava la ciutat de l’edat mitjana i que es conserva parcialment a la Rambla de Montcada En canvi, al sector del Passeig i de la Rambla del Carme i Rambla de l’Hospital, la muralla fou enderrocada fa temps, però les construccions actuals segueixen el recinte primitiu A causa d’això, quan s’ha fet alguna obra, la muralla ha aparegut en certs…
Santa Maria de Monistrol (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
De la primitiva església romànica del poble de Monistrol d’Anoia no resta cap vestigi en el temple actual, ja que fou completament refet al segle XVI i molt modificat posteriorment Possiblement s’esmenti l’església en un document de l’any 917 Tot i així, el primer esment segur del lloc és el 986, en una donació feta al monestir de Sant Cugat per Sendred i Adelaida, la seva muller L’església apareix documentada, amb seguretat, l’any 992 com a sMaria de Monistirolo Cap al 1125 consta que hi havia a prop una torre L’església i la quadra de Monistrol foren possessió del monestir de Sant Cugat…
Sant Miquel del Palau (Graus)
Art romànic
L’església de Sant Miquel es localitza al límit nord-est de Güel, al barranc de les Badies i vora la casa Badia, al camí de Fontova D’acord amb el mateix titular, els actuals vestigis romànics corresponen a una església comtal que, conjuntament amb el palacium i els alous, fou lliurada l’any 970 pel comte Unifred I de Ribagorça a la canònica de Sant Vicenç de Roda aquests béns li foren confirmats durant la segona consagració de Sant Vicenç de Roda l’any 1035 Molt probablement, l’església de Sant Miquel fou la mateixa “ ecclesia Sancti Michaelis que est in Collo de Fonte Tova ”…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina