Resultats de la cerca
Es mostren 1404 resultats
monestir de Sant Jaume de Frontanyà
Capçalera de l’església del monestir de Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana fundada a l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), erigida a la fi del segle XI.
L’edifici De l’antiga canònica només resta l’església, un magnífic edifici d’una sola nau, transsepte i capçalera triabsidal Té la nau i els braços del transsepte coberts amb volta de canó, i al creuer s’alça una cúpula de sectors, vuitavada, sobre trompes còniques situades als angles, que a l’exterior forma un magnífic cimbori poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d’aquest període És un edifici volumètric, ja que tots els espais interiors es tradueixen en un volum diferenciat a l’exterior La illuminació del temple s’assoleix a través de diverses finestres de doble esqueixada…
Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona, i Alfons de Tous, rector del Pi (1389-1413)
L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…
Les creus dels monestirs de Santa Maria de Vilabertran i Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Crist de la creu de Vilabertran, figura d’un exquisit treball escultòric ©RManent Les creus de Vilabertran i de Sant Joan de les Abadesses tenen certes similituds que fan que tot sovint se les presenti i estudiï juntes Totes dues comparteixen la mateixa configuració, un perfil amb uns grans medallons circulars que marquen unes expansions trapezoïdals als braços, de regust arcaïtzant dins el corrent gòtic És la tipologia de creu triomfal, que arrenca amb Constantí el Gran segle IV i es perpetua al llarg de l’alta edat mitjana, i és especialment emprada en el romànic Alguns obradors,…
Pentland Firth
Estret marí
Braç de mar que separa la costa nord d’Escòcia de les illes Òrcades i uneix la mar del Nord amb l’oceà Atlàntic.
Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample
draga de pala

Dragat per sota del nivell freàtic de graves i sorres al·luvials, mitjançant una draga de cullera
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Draga que porta una pala muntada a l’extrem d’un braç mòbil, la descàrrega de la qual es fa obrint-ne el fons.
Aquesta cullera pot ser hidràulica, com en les retroexcavadores, o bé tirada amb cables Les de cables poden dragar a més profunditat Després d’excavar el material del fons, es descarrega sobre un gànguil situat al costat de la draga Entre les dragues de pala hi ha les dragues de pala frontal, emprades als Estats Units, i dragues de pala retroexcavadora, emprades a Europa La draga de pala és una de les més emprades Habitualment excaven terrenys granulars, argiles, margues i roques toves
serra de Llaberia

Vista aèria de la serra de Llaberia
© Fototeca.cat
Serra
Relleu del braç costaner de la Serralada Prelitoral Catalana, des del coll del Guix, al NE, fins al coll Roig i al Montalt (SW).
Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos i…
argue múltiple
Transports
Cadascun dels diferents tipus d’argues moguts a braç que hom empra per a fer grans esforços quan el nombre d’homes és reduït.
Aquests argues duen a la base un sistema de rodes engalavernades que amplia considerablement l’esforç esmentat
Krammer Volkerak
Braç fluvial
Braç d’aigua al sector deltaic del Rin i el Mosa, entre les províncies de Zelanda, Holanda Meridional i el Brabant Septentrional (Països Baixos).
girafa
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Suport metàl·lic en forma de braç llarg, muntat damunt una plataforma amb rodes, destinat a traslladar el micròfon segons les evolucions de l’actor.
estret de Torres
Estret marí
Braç de mar entre Austràlia (península de York) i l’illa de Nova Guinea que comunica la mar del Corall amb la d’Arafura.
Té uns 150 km d’amplada Duu el nom del seu descobridor Luís Vaz de Torres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina