Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
Orfeó Manresà
Música
Entitat coral catalana.
Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal dels orfeons el 1918, l’…
Teatro Real de Madrid
Música
Teatre d’òpera de Madrid, prop de la Plaza i el Palacio de Oriente, al lloc de l’antic Teatro de los Caños del Peral (1708-1818).
Dificultats econòmiques allargaren la construcció d’un nou edifici, amb projecte d’Antonio López Aguado, fins a la intervenció 1848 d’Isabel II, gran amant de l’òpera Fou inaugurat l’any 1850, el dia de l’aniversari de la reina, amb La favorita , de G Donizetti Esdevingué el centre principal de la vida musical i social madrilenya hi predominà l’òpera italiana -Verdi hi assistí a l’estrena de La forza del destino el 1863- i la francesa, i des de la fi del XIX, l’obra de R Wagner També hi foren presents autors espanyols com R Chapí, T Bretón o J Serrano Hi cantaren les grans veus del moment -…
Josep Mainar i Pons
Música
Musicòleg i historiador català de l’art.
Vida Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i collaborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives 1928-47 i professor de l’Escola Massana 1966-71 Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums collectius sobre l’art català És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble Llibre del moble català , 1976 o la sardana Dins la seva obra destaquen els tres volums de La…
Manuel Garcia Morante
Música
Pianista i compositor català.
Vida Estudià al Conservatori de Música del Liceu amb J Sicart, i a París amb Ch Causeret, H Amiot, J Boguet i M Deschaussées També assistí als cursos públics d’A Cortot, F Poulenc, O Messiaen i P Bernac A Barcelona collaborà amb Conxita Badia, la qual acompanyà en nombrosos concerts Realitzà gires internacionals amb Victòria dels Àngels, amb la qual efectuà diversos enregistraments en directe a Tòquio 1986 i Barcelona 1987 També acompanyà Carmen Bustamante Des del 1979 es dedica intensament a la composició, amb una àmplia producció que inclou obres per a cor, piano, guitarra, orgue, quartets…
Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya
Militar
Nom que rebé, des del novembre del 1936, la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines.
Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d’Entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d’Estat Català i de Nosaltres Sols Les Milícies Alpines s’oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d’Aragó agost del 1936, difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l’oficial de complement Josep MBenet i de Caparà amb el grau de comandant…
Altres beneficis de l’exercici físic
La pràctica regular d’exercicis físics contribueix en gran mesura a la regulació de diverses funcions i necessitats orgàniques i promou, al mateix temps, la necessitat d’abandonar alguns hàbits nocius que interfereixen llur realització Quan es realitza un exercici físic es produeix una descàrrega de neurotransmissors i d’hormones que, com l’adrenalina, mantenen l’organisme en estat de vigília Aquests fets afavoreixen, de manera immediata, la instauració d’una sensació de tranquillitat plaent Tanmateix, a llarg termini, és a dir, mitjançant la pràctica regular d’exercicis físics, afavoreixen…
Ángel Ganivet y García
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià dret i filosofia i lletres i ingressà en el cos diplomàtic residí a Anvers 1892, a Hèlsinki 1896 i a Riga 1898, d’on fou cònsol Esperit crític i introvertit, potser el seu fracàs matrimonial i una paràlisi progressiva foren els motius del seu suïcidi, al Dvina En morir deixà publicades poesies i collaboracions periodístiques, com les del diari “El Defensor de Granada”, dos llibres d’assaigs i dues novelles Granada la bella 1896, estudi alhora racionalista i intuïtiu de la idiosincràsia de la ciutat, sembla preludiar la seva obra Idearium español 1897, una de les primeres…
dolçaina

Dolçaina valenciana construïda a la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de doble llengüeta, molt semblant a la xeremia, amb tub de fusta de perforació cònica amb vuit forats, set d’anteriors i un de posterior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de doble llengüeta…
cant ambrosià
Música
Cant litúrgic de la diòcesi de Milà que pren el nom de sant Ambròs (segle IV).
El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a la notació…
Joan Corminas i Güell
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador de la literatura catalana, orador i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852 Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació, així com discursos acadèmics i necrològics, utilitzant el…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina