Resultats de la cerca
Es mostren 2004 resultats
Miró II de Besalú
Història
Comte de Besalú (965-984) sota la superior autoritat del seu germà, el comte de Cerdanya Oliba Cabreta, i bisbe de Girona (970/71-984).
Fill de Miró II de Cerdanya , succeí al seu germà Sunifred Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà 974 i de Ripoll 977 Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet VII per al monestir de Sant…
Miquel Carner
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Era un dels sacerdots beneficiats que formaven la comunitat de preveres de la vila de Moià Renuncià tots els seus béns amb la finalitat de dedicar-se a l’educació dels joves i demanà entrar a l’Escola Pia Començà el noviciat el 5 de maig de 1754, quan ja tenir 32 anys Fet el noviciat a Moià, hi professà Ensenyà en els collegis de Mataró, Solsona, Oliana, Igualada i el 1777 tornà a Mataró Es dedicà a l’ensenyament a la classe d’escriure i d’aritmètica, és a dir la dels nois que no continuaven els estudis de llatí, sinó que anaven al treball A Mataró es distingí pels esforços que féu…
vot
Cristianisme
Religió
Promesa feta a la divinitat per un individu o per un grup d’acomplir una determinada acció.
Compromís envers Déu i, en general, per motius religiosos, pot ésser condicionat a una gràcia o un favor que hom espera obtenir equival a la prometença o bé és espontani En aquest cas, obliga l’individu a fer quelcom que no és de simple prescripció religiosa normalment, abstinència alimentària o sexual Entre els grecs dominava l’aspecte d’ofrena, mentre que els romans, més formalistes, donaren valor primordial al ritu i a l’obligació sagrada A l’Antic Testament va unit a la idea general de consagració a Déu En altres religions també acompanya el fenomen del monaquisme És en aquesta línia que…
sagrera
Història
Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades.
Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici així s’originaren…
Castell d’Elins (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El castell d’Elins era situat dins l’antic terme de Pallerols del Cantó, que antigament s’anomenava “Vall d’Elins”, la qual va donar nom al cenobi de Santa Cecília d’Elins Les notícies més antigues d’aquest castell són de l’any 839, en què Aconci vengué a Sisebut, bisbe d’Urgell, uns horts, un dels quals era situat prop del camí que anava al castell d’Elins L’any 878 el levita Sibara, Adila i la seva esposa Ulíbula van vendre a Astoald i a la seva muller Sisenanda una peça de terra que era situada “in locum dicitur subtu castro Elinsi” En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu ja s’…
Santa Eulàlia de Nargó (Coll de Nargó)
Art romànic
A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre…
Sant Lliser de Gramós (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc de Garamonse és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, i en documents dels anys 1000 1002, 1030, 1033 i 1088 L’advocació de sant Lliser, vinculada al terme de Gramós, apareix l’any 1023, en la permuta d’una casa “ in apendicio de Sancto Licerio, villa Garamonse ”, i l’any 1025 o 1026, en la venda d’un alou situat al mateix terme La parròquia de Gramós, juntament amb la de Trejuvell, fou donada l’any 1085 per Guillem Arnau, ardiaca, a la muller del seu pare L’any 1102 la parròquia fou objecte de donació per part del bisbe d’Urgell i els canonges de la seu a Tedball En el…
Sant Vicenç de Conill (Pujalt)
Art romànic
Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Conill Des de molt aviat començà a exercir funcions parroquials que encara manté en l’actualitat Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona El lloc de Conill es documenta a partir de l’any 1019, que el vescomte Bermond de Cardona restituí a l’església de Sant Vicenç de Cardona diversos béns que havia usurpat, entre els quals hi havia els drets que tenia al castell de Conill Cu nillum L’església amb les seves funcions parroquials apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, on…
Sant Jaume de Cortsaví
L’església de Sant Jaume era la capella castellera de la fortalesa de Cortsaví Ara per ara, d’aquesta església tan sols han arribat als nostres dies escasses referències documentals, la primera de les quals data de l’any 1159 es tracta de l’acta de consagració de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Cortsaví, en la qual el bisbe Artau d’Elna ordenava que hi havia d’estar subjecta l’“ ecclesiola illa Sancti lacobi, quae noviter constructa est iuxta castrum Curte Saviní’ Consta, d’altra banda, que durant els segles XIV i XV a l’església de Sant Jaume hi foren fundats uns beneficis, el…
Santa Maria de Lasquarri
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli baix de la vila de Lasquarri Indirectament és documentada el 1023, any en què el rei Sanç III de Navarra i Aragó donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles la vila de Lasquarri “ cum ecclesiis, decimis vel adictionibus ” Anys després, el 1040, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Tavèrnoles, és esmentada explícitament dins els béns fundacionals en els termes següents “ et in comitatu Rippacurcensi ipsum castrum de Alascor cum suis terminis et cum suis ecclesiis id est Sancta Maria ” amb els delmes, les primícies, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina