Resultats de la cerca
Es mostren 1163 resultats
meròpids

meròpids Abellerol irisat (Merops ornatus)
Geoff Whalan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de 15 a 35 cm, que tenen les potes curtes i febles, el bec llarg, esmolat i lleugerament corbat cap avall, dotze timoneres i les ales punxegudes.
Comprèn vint-i-cinc espècies, repartides en set gèneres, els més importants dels quals són Merops, Melittophagus i Nyctiornis L’únic representant a Europa és l’ abellerol
Jesús

La torre d'en Pinyol o del Prior, prop de Jesús (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Entitat municipal descentralitzada, des del juny del 1994, del municipi de Tortosa (Baix Ebre).
Nascut com a barri de Tortosa a la partida rural de Sant Bernabé, és situat a la dreta de l’Ebre, 2 km al NW de la ciutat Sorgí al voltant d'un convent de franciscans que hi fou fundat l'any 1429 amb el nom de convent de Jesús d'on deriva el del poble L'església del convent, que fou reedificada a la segona meitat del segle XVIII, és l'actual església parroquial de Sant Francesc, d'estructura barroca i ornamentació rococó a les voltes de les tres naus i a la cúpula central El claustre del convent de Sant Francesc, tocant a la parròquia, és a l'interior de l'antic Collegi de la Immaculada…
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…
astronauta

Tripulació del STS-126
Nasa
Astronàutica
Persona que tripula una astronau.
El terme cosmonauta , encunyat a l’URSS, és emprat a Occident per a designar els astronautes soviètics o dels països de la seva influència Patologies associades La manca de gravetat és el problema principal a què són exposats els astronautes Gràcies a les llargues estades a l’espai, els darrers anys, d’astronautes dels països de l’antiga URSS a bord de l’estació Mir, hom ha pogut conèixer millor els efectes de les condicions de microgravetat en l’organisme humà En primer lloc, afecta el sentit de l’equilibri, per la inexistència dels conceptes d’amunt i avall ni els òrgans…
ala
Ala d’ocell (gavina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan d’alguns animals (ocells, quiròpters, insectes adults) que els permet de volar.
En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els poderosos…
Sant Maurici de Sautó
Art romànic
Situació Vista parcial de la façana de migdia, amb la porta d’entrada i una finestra de doble esqueixada ECSA - A Roura L’església de Sant Maurici presideix el poble de Sautó, a l’alt Conflent, a la riba esquerra de la Tet i a 1 580 m d’altitud El poble gaudeix d’una posició abrigada i assolellada Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 50” N - Long 2° 9’ 16” E Sautó és a uns 35 km de Prada en direcció a la Cerdanya, per la N-116 Per a arribar al poble cal prendre un trencall D-10 a mà dreta, a l’entrada de Fetges Història La parròquia de Sant Maurici de Sautó fou una dependència de Sant Miquel de…
Santa Cecília de la Fabregada (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Façana de ponent del temple, que té com a obertura una finestra amb forma de creu ECSA - JA Adell L’església de Santa Cecília és al cim d’un turó, totalment isolat, als vessants que davallen del coll de Cabesses cap a Lavansa Mapa 33-12290 Situació 31TCG397525 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig a uns 4 km hi ha una desviació que porta cap a un punt de llançament de parapent, passant pel coll de Cabesses, que cal creuar per baixar cap a la casa de la Fabregada Just abans d’arribar a aquesta casa, en un revolt, cal prendre una pista que acaba,…
Santa Maria de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Absis de l’església, l’element arquitectònic romànic més genuí que conserva l’edifici ECSA - E Pablo Aquesta església ocupa la part baixa de l’actual nucli urbà del poble de les Avellanes, situat a 20 km de Balaguer seguint la carretera L-904 en direcció a Àger CAT-CCA-JGB Mapa 32-13327 Situació 31TCG147423 Història No es coneixen notícies documentals sobre aquesta parròquia anteriors al final del segle XIII, per bé que indubtablement existia des de força abans La parròquia de les Avellanes apareix consignada en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima…
Casa forta de la Santa Creu (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Porta d’entrada a l’antic casal, situada en el mur sud JR González Casa forta ubicada entremig de camps, a prop de la masia de la Santa Creu Era situada prop de l’antic camí que anava de Ponts i Gualter a Folquer i la Conca de Dellà Rep el nom de Casa Vella, Casalot, Corralot o Casa dels Capellans Mapa 33-12290 Situació 31TCG462524 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer C-l 412, poc després de Palau de Rialb, veurem a mà dreta una masia gran, la Santa Creu de Folquer, i a mà esquerra, no gaire lluny de la carretera, la casa forta És a uns 3 km de l’encreuament de la…
Les funarials
Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs especialment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina