Santa Maria de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya)

Situació

Absis de l’església, l’element arquitectònic romànic més genuí que conserva l’edifici.

ECSA - E. Pablo

Aquesta església ocupa la part baixa de l’actual nucli urbà del poble de les Avellanes, situat a 20 km de Balaguer seguint la carretera L-904 en direcció a Àger. (CAT-CCA-JGB)

Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG147423.

Història

No es coneixen notícies documentals sobre aquesta parròquia anteriors al final del segle XIII, per bé que indubtablement existia des de força abans. La parròquia de les Avellanes apareix consignada en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima dels anys 1279 i 1280. El terme de les Avellanes fou de la senyoria del monestir de Bellpuig de les Avellanes des del 1318. Aquest domini senyorial no sembla que comportés la subjecció de la parròquia als abats de Bellpuig. L’any 1391 el rector de la parròquia de les Avellanes pagà 14 sous en concepte de dècima. (CPO)

Església

L’església de Santa Maria de les Avellanes ha sofert moltes refeccions al llarg de la seva història, les quals són difícils d’esbrinar, tant per la falta de documentació com sobretot pels afegits moderns que tenen moltes d’elles. En aquest cas les refeccions gòtiques, barroques i especialment les modernes han afectat fortament l’estructura romànica tant a l’exterior com a l’interior. El que sembla clar és que l’església era d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. A l’interior poques coses són d’època romànica, tret de l’absis, ja que tant les dues capelles laterals vora l’absis com els murs de la nau i la volta són obres més tardanes (segles XIV-XVII).

Es conserva una sola finestra romànica, situada a la part central de l’absis; és de doble esqueixada amb arc de mig punt excavat en un bloc monolític.

En els trams que resten dels murs de la nau i en l’absis hi ha una cornisa amb motllura de mitja canya a la part superior i amb carreus quadrats bisellats a la part inferior. L’absis disposa d’un repeu d’uns 50 cm d’alçària. L’aparell constructiu és fet a base de carreus rectangulars, ben escairats, tots ells amb marques de picapedrer.

Tots els elements descrits indiquen que cal datar aquesta església al segle XIII. (CAT-CCA-JGB)

Capitell

Capitell, conservat a l’interior de l’església, decorat amb fulles d’acant. Actualment s’utilitza com a pica beneitera.

ECSA - J. A. Adell

A l’interior de l’església es conserva un capitell de forma troncopiramidal invertida i fragmentat per la part inferior. Actualment, es troba buidat i és utilitzat com a pica beneitera.

El tambor del capitell és decorat per fulles d’acant llargues i lleugerament corbades a les cantonades, i curtes i rectes a les cares. Aquesta decoració ocupa tan sols la meitat inferior de la cistella o tambor, mentre que la meitat superior no en té. L’àbac és constituït per una doble motllura separada per un llistell.

Sembla ser que el capitell està tan sols desbastat i que en ell no s’ha culminat la labor escultòrica, per la qual cosa es fa difícil la seva datació. Malgrat tot, sembla que per la seva labor entraria dins la tipologia dels capitells de derivació coríntia, i aquesta no és només pròpia d’una datació romànica. (CLIU)

Bibliografia

  • Rius, 1946, pàgs. 181 i 205
  • Bertran, 1979, vol. II, pàg. 318