Resultats de la cerca

Vida i obra Fill segon de Pere V de Queralt i de Castellnou Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà 1372 Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers 1378 Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar El seu germà gran Dalmau I li empenyorà Vespella 1380 El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però els seus habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona Amb el seu nebot…

S’allistà com a paracaigudista voluntari a la legió estrangera  i fou enviat a la guerra d’Indoxina, el 1954 Diputat independent 1958-62, a Algèria fou oficial de l’espionatge francès El 1972 fundà el partit d’ ultradreta   Front National , al capdavant del qual, a partir de la dècada següent, començà una cursa ascendent Amb un discurs antieuropeista i en contra de la immigració, fou elegit successivament diputat al Parlament Europeu des del 1984 El 1998 li fou retirada la condició de representant en aquesta cambra, tot i que fou reelegit el 1999, i des del juliol del 2004 tornà a ocupar l’…

Obtingué el doctorat en econòmiques i ciències polítiques a la Universitat de Tübingen, on del 1969 al 1976 fou assistent de recerca científica de l’Institut per a la Recerca de l’Economia Aplicada Després d’acabar els seus estudis, ocupà diversos càrrecs en els ministeris alemanys d’economia i de finances entre el 1976 i el 1989 Durant tres anys, del 1990 al 1993, exercí de viceministre de finances d’Alemanya, amb responsabilitat sobre les relacions monetàries i financeres internacionals A més de participar en la negociació per al Tractat de Maastricht de la Unió Europea, també intervingué…

Format sota el mestratge de diferents organistes, el 1896 ingressà a la Companyia de Jesús i fou nomenat organista de la basílica d’Azpeitia Posteriorment estudià composició i contrapunt amb Vicente Goicoechea, que li transmeté les idees sobre la reforma de la música sacra El 1903 fou destinat com a professor al collegi dels jesuïtes de Valladolid, ciutat on començà a fer campanya per a la restauració de la música sacra segons les directrius que Pius X havia marcat amb el motu proprio Més tard fundà la revista Música Sacro Hispana  1907 i impulsà la Schola Cantorum del seminari de Comillas —…

Fill de Gjin Kastriota, senyor de Croia Epir, durant la invasió dels turcs fou enviat com a ostatge al soldà, del qual obtingué la confiança i el qual li donà el sobrenom d' Iskandërbeg ‘bei Alexandre’ Dirigí diverses expedicions turques En morir el seu pare, ocupà Croia i promogué l’alçament dels seus súbdits contra els dominadors Esdevingué cap de la confederació de senyors de l’Epir o Lliga dels Pobles Albanesos 1444 Per la seva iniciativa entrà en contacte amb Alfons el Magnànim, a Nàpols, i signà amb ell una aliança per la qual es comprometia, juntament amb Demetri Paleòleg…

Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses 1348 Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria 1354-55 Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra en passar per Cadis, atacà dues naus…

Crioll veneçolà, a 15 anys s’uní als insurrectes i combaté a Veneçuela i Colòmbia General i lloctinent de Simón Bolívar 1818, li fou encomanat l’alliberament de l’Equador, empresa en la qual reeixí, després de guanyar la batalla de Pichincha 1822 El 1823 fou enviat al Perú a fi d’impedir la recuperació reialista Vencedor a Junín i a Ayacucho 1824 —batalles que anorrearen el poder virregnal al Perú—, fou nomenat mariscal d’Ayacucho Bolívar li encomanà aleshores l’organització de l’alt Perú, i tots dos redactaren una constitució El 1826 Sucre fou elegit president de la República…

Fill i successor de Teodomir, pertanyent al llinatge dels Àmals, fou enviat com a ostatge a Constantinoble 462, on adquirí una certa cultura i una experiència política, i l’emperador Zenó el feu patrici i magister militum i l’envià contra Odoacre 488 Envaí Itàlia i, el 494, després d’haver ocupat Ravenna, es considerà rei dels gots i dels romans, i fou reconegut com a tal per l’imperi d’Orient el 498, amb una certa i més aviat teòrica submissió a aquest El 511 assumí la regència de la monarquia visigoda com a tutor del seu net Amalaric, sota la protecció del seu general Teudis, i…

Fill d’Antonio Trivulzio i de Francesca Visconti  Condottiere , fou enviat dels Sforza en ajut de Lluís XI de França 1465, i també de Pere de Mèdici, del marquès de Montferrat i dels senyors de Correggio Després d’un viatge a Terra Santa, anà al Piemont a lluitar contra el duc de Borgonya 1476 Formà part del consell de regència del duc Joan Galeàs I i comandà una expedició contra els genovesos rebels 1477, contra els Pazzi florentins 1478 i contra el duc Lluís I de Milà 1479, amb el qual acabà unint-lo una certa amistat Lluís I l’envià en ajut de Ferran I de Nàpols per a dominar…

Fill segon de Ramon de Perellós i de Sibilla i germà de Lluís Fou conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília 1415 Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna 1417 Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga 1419 Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi de presoners…