Resultats de la cerca
Es mostren 608 resultats
Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Vista de l’església, molt ampliada al segle XIV i objecte d’una profunda restauració moderna, amb la magnífica portalada al mur de ponent ECSA - E Pablo El santuari de Santa Maria de Bell-lloc és situat extramurs de l’antic recinte de la vila de Santa Coloma de Queralt, al sud Actualment gairebé és integrat al nucli urbà Mapa 34-15390 Situació 31TCF654989 Santa Coloma de Queralt és a uns 40 km de Montblanc Per a arribar-hi des de Montblanc cal prendre la carretera C-241 en direcció a Igualada FEB Història El 10 de març de l’any 1220 va dictar el seu testament Arnau de Timor, senyor…
L’art romànic a la Llitera
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó A l’hora d’estudiar l’organització del territori a la comarca de la Llitera en època medieval, hi ha dos aspectes en els quals hem de concentrar l’atenció D’una banda, ens adonem que, com a la propera comarca de la Noguera, hi podem estudiar la distribució dels castells, tant dels bastits per a defensar les terres dominades pels musulmans com dels fets pels cristians Amb tot, a causa de les característiques del que s’ha conservat, podrem aprofundir sobretot…
Els reliquiaris de la seu de Tarragona
Art gòtic
Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…
El Mestre d’Anglesola
Art gòtic
El 1907 l’historiador Josep Pijoan va veure a la botiga del carrer de la Palla de l’antiquari Celestí Dupont de Barcelona un gran relleu de pedra provinent d’Anglesola i va advertir la Junta de Museus de Barcelona del seu interès Era conscient de la notable qualitat del que ell interpretà com un frontal, segons manifesta en la carta adreçada a Raimon Casellas aquell any, però l’actitud dels vocals de la institució, poc receptius davant d’una realització gòtica en pedra, va abocar la peça a un llarg periple Durant un quant temps se’n perdé la pista, però la fortuna va fer que Pijoan la…
Joves valors frustrats
Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…
Arquitectura 2010
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà Les gegantines dunes d’acer de Foster per al pavelló dels Emirats Àrabs brillaven amb el sol i creaven unes tonalitats daurades © Foster & Partners / Nigel Young Al maig, Xangai va esdevenir l’epicentre del món perquè va acollir l’Exposició Universal Els pavellons participants van ser la prova tangible de com l’arquitectura de l’espectacle ha hagut de replantejar-se els valors que li van donar prestigi en altres temps, superant els formalismes esteticistes per abraçar el nou credo de la consciència sostenible A partir del lema “Millor ciutat, millor vida”, els…
El Mestre de l’Escrivà de Lleida
Art gòtic
Aquest escrivà, una figura volumètrica i elegant asseguda gràcilment sobre les fulles d’acant, ha donat el nom convencional al mestre de cultura pisanosienesa que dirigí el segon taller del manuscrit dels Usatges de la paeria de Lleida , en origen encarregat per Ot I de Montcada AML, ms 1375, foli 75 – L Melgosa La denominació de Mestre de l’Escrivà de Lleida serveix per a batejar un anònim, autor d’algunes de les pintures més atractives del primer italianisme català La majoria d’aquestes obres havien estat atribuïdes als Bassa, però tanmateix delaten l’existència d’una altra personalitat que…
La casa o palau de la Generalitat a Barcelona
Art gòtic
Figura d’un porter de la casa en la clau d’una porta del carrer de Sant Honorat ECSA – GSerra La definició inicial de l’edifici La casa de la Diputació del General o palau de la Generalitat a Barcelona es va constituir ben al principi del segle XV a partir d’uns albergs de l’extingit call jueu Passats nou anys de l’assalt del 1391, els diputats hi adquiriren una finca força notable, producte de transaccions i agregacions El conjunt que sorgia de la reparcellació de l’aljama tenia portal al carrer de Sant Honorat o de la Font del Call, on termenava pel sud-oest Al nord-est limitava amb el…
L’arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XX
Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…
L’art romànic a la Ribagorça
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Al territori històric de la Ribagorça, que s’estén des del Pallars, a llevant, fins a la vall del Cinca, a ponent, podem diferenciar, d’una manera clara, una zona septentrional, organitzada des d’una època molt reculada en valls, i una zona meridional, que s’organitzà aviat com a terra de frontera Els límits entre l’una i l’altra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina