Resultats de la cerca
Es mostren 4560 resultats
dasipòdids
Mastologia
Família de mamífers del subordre dels xenartres.
Es caracteritzen per la presència d’una cuirassa que els cobreix una gran part el cos Tenen el cap allargat principalment el musell, la boca estreta, la cua no gaire llarga i de forma cilindrocònica, i les potes, curtes i fortes Reben també el nom d' armadillos Llurs dimensions són molt variables, puix que van des d’uns 12 cm fins al metre, com en el cas de l' armadillo gegant La cuirassa és originada per la pell, que forma escates còrnies que a la llarga s’ossifiquen i formen escuts el cefàlic, l’escapular i el pelvià i un nombre variable de bandes mòbils situades entre els escuts Tenen una…
Benjamin Constant de Rebecque
Benjamin Constant de Rebecque
© Fototeca.cat
Història
Literatura francesa
Política
Escriptor i home polític francès, de família noble hugonot.
El 1794 conegué Madame de Staël, amb la qual visqué una llarga unió de 14 anys plena de baralles i reconciliacions Manifestà, tant en la seva vida privada com en la seva carrera política i literària, les contradiccions d’un caràcter tumultuós i inconstant Dotat d’una voluntat feble i versàtil, fou incapaç de decidir-se políticament i alternà durant la seva existència les manifestacions d’entusiasme i d’oposició envers el règim de Napoleó i la restauració dels Borbó el 1830 s’entusiasmà de bell nou per la Monarquia de Juliol, que considerava com la millor solució constitucional possible Morí…
Michèle Morgan
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fallen Idol 1948, de Carol Reed Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret Marguerite…
Lluís de Requesens i Joan de Soler
Història
Alt funcionari reial.
Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui havia heretat la baronia de Molins de Rei Fou fidel partidari de Joan II durant la guerra civil i declarat enemic de la terra per la generalitat 1462 El 1468 era conseller del príncep de Girona Ferran Entrà el 1472 a Barcelona després de la capitulació de la ciutat i el rei el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que exercí fins que morí i en moments difícils com la segona guerra remença Vivia a l’antic palau menor de Barcelona, on el 1479 posà la capella ardent de Joan II La seva fidelitat fou recompensada el 1472…
Lluís Marquina i Pichot
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic.
Fill d’Eduard Marquina i Angulo Féu estudis d’enginyeria industrial i aprengué tècnica cinematogràfica a París i a Berlín, on residí un temps Tornà a Barcelona el 1933 i, més tard, treballà com a enginyer de so per als Estudios CEA de Madrid El 1935 dirigí Don Quintín el Amargao —on collaborà Luis Buñuel—, per a la casa productora Filmófono i poc abans de la guerra civil fou director de El bailarín y el trabajador , els seus dos millors films Des del 1939 treballà a CIFESA, dins el gust característic d’aquesta productora i sense gaire encert Fou director, a Amèrica, del film La chismosa , amb…
Bartolomé Leonardo de Argensola

Bartolomé Leonardo d’Argensola
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor aragonès.
Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de correcció elegant…
Castell d’Arfa (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Arfa és un antic terme, annexat des del 1968 al municipi del Pla de Sant Tirs La vila d’Arfa és esmentada com a Assoa en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En altres documents apareixen els topònims Assua, Asova i Asfa No sembla gaire segur que abans del segle XIII existís el castell d’Arfa, ja que en l’acord dels pariatges d’Andorra del 1278 entre Roger Bernat, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i Pere Urtx, bisbe de l’església d’Urgell, es diu que a la Rocha de Asfa , el bisbe només podrà erigir una força si pot demostrar que els predecessors del comte l’assignaren a l’església d…
Castell de Mont-roig (Darnius)
Art romànic
Cap a l’any 1070 hi hagué un jurament de fidelitat prestat al comte Bernat I de Besalú, on surt esmentat el castell de Montroig “Monte Rogo” , la seva castellania i les seves pertinences És possible, bé que no segur, que qui jurà fidelitat per aquest castell i per molts d’altres fos Guillem Bernat Les notícies d’aquest castell són, però, força escasses Al segle XIII apareix un Ramon de Mont-roig “de Monte Rubeo” com a arxilevita de la catedral de Girona L’any 1292 un document diu que calia que hi hagués 18 homes per a la defensa del castell de Mont-roig, un nombre ja força important Segons el…
Joan Vilanova i Roset
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Dibuixant, il·lustrador i escriptor.
Dibuixant de professió, feu estudis de belles arts a Manresa i es donà a conèixer abans de la guerra civil del 1936 amb treballs en revistes com El be negre , L’om , El dia , Ave Maria , Full Dominical de Solsona, i altres Amb posterioritat al 1939 la seva activitat esdevingué més esporàdica, i es concentrà sobretot en treballs de temàtica específicament manresana Són coneguts els seus dibuixos d’escenes històriques i de costums de la ciutat, en un estil no gaire distant del de Junceda cartells i programes de la festa major i amb una marca satírica a la manera de Xavier Nogués La seva obra…
,
Genguis Kan
Història
Títol, que significa ‘sobirà universal’, adoptat per Temüjin, fundador de l’imperi mongòlic.
Pertanyia a una tribu mongola, de religió xamanista, que havia dominat la Mongòlia oriental fins que, a mitjan segle XII, fou gairebé anorreada pels tàtars Trobà refugi a l’Ulaanbaatar, entre la tribu nestoriana comandada per Togrïl Beg el Preste Joan de Marco Polo Ajudat per aquest i al capdavant d’un exèrcit temible inicià diverses campanyes, que el conduïren a l’extermini dels seus rivals tàtars, 1198-1202 karaits, 1203 etc El 1206 fou elegit cap suprem de tota la Mongòlia per l’assemblea dels prínceps mongols i emprengué la conquesta de la Xina, dominada pels tanguts i pels tungús presa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
