Resultats de la cerca
Es mostren 648 resultats
l’Albi
l’Albi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de l’Albi, de 32,61 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set que forma el límit sud-occidental, al peu de la serra de la Llena Els límits municipals són amb els termes de les Borges Blanques NW-N, Cervià de les Garrigues W, la Pobla de Cérvoles SW, el Vilosell S i Vinaixa E Tota la població s’agrupa a la vila de l’Albi En aquest municipi predomina el paisatge tabular de la plataforma garriguenca, formada per una gran massa de pudingues, i a l’extrem sud i sud-oriental s’alcen els contraforts de la serra…
Erill

Armes dels Erill
Llinatge feudal establert al castell d’Erill (Erillcastell, Alta Ribagorça), d’on prengué el nom.
El primer personatge documentat 1077 és Ramon I d’Erill El seu fill Pere I d’Erill , súbdit dels comtes de Pallars, rebé 1092 del rei Pere I d’Aragó el castell de Saidí El fill d’aquest Ramon II d’Erill , senyor de Monesma, fou un dels cavallers més importants de la cort de Ramir II i s’esforçà amb el seu fill Pere II d’Erill per la unió de Catalunya i Aragó mitjançant el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella ambdós en signaren les actes el 1137 Foren fills seus, a més, Bernat d’Erill , senyor de Saidí, que testà 1157 abans d’emprendre un viatge a Jerusalem, i Ponç d’Erill , senyor de…
Antoni Marquès
Art gòtic
Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte…
Els pintors forans
Art gòtic
Abans i després de la guerra civil El 1839 Pau Piferrer, en el volum dedicat a Catalunya, el primer de Recuerdos y bellezas de España , es refereix a “ Bartolomé Bermeio o Bermeo, natural de Córdoba, de quien poseemos en Barcelona una obra arrinconada, desconocida de todos y que si no se procura poner en parage más decoroso y conveniente tal vez seguirá el destino miserable de tantas preciosidades de nuestra infeliz patria ” Piferrer descriu la taula quan encara es trobava a l’antiga residència de l’ardiaca que la va encarregar segles abans, coberta del “ polvo que los años y el descuido han…
Torre Abadal (Sant Feliu de Llobregat)
Art romànic
Situació Masia que té englobada en la seva edificació una part de la torre que li va donar el nom F Baltà La Torre Abadal, englobada dins l’actual masia homònima, s’alça damunt un dels contraforts de ponent un dels més alts de la muntanya d’Olorda, damunt el pla del Llobregat, sota mateix de la fàbrica Samson A la primeria de segle, aquesta part de l’antic terme d’Olorda on és enclavada s’integrà al municipi de Sant Feliu de Llobregat Mapa 36-16420 Situació 31TDF212836 Per arribar-hi des de Sant Feliu cal agafar, a l’altura del quilòmetre 610,7 de la nacional II, la pista que duu a Can…
Agullana

Edifici modernista de l’asil Gomis d’Agullana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal d’Agullana, de 27,72 km 2 d’extensió, es troba als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al seu sector més occidental, a ponent del coll del Portell, i al límit amb el Vallespir i, per tant, a la frontera francoespanyola des del 1659 Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d’Empordà per la dreta a l’extrem sud-oriental del terme Comprèn la vila d’Agullana, cap de municipi, el poble agregat de l’Estrada i algunes masies…
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
Castell de Fontllonga (Camarasa)
Art romànic
Situació Notables ruïnes d’aquest castell, des de la part de migdia, on s’aprecia un dels arcs formers de l’interior ECSA - JA Adell Construcció situada a la part alta del poble de Fontllonga, en un dels contraforts més occidentals de la serra de Sant Mamet, damunt de l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG226491 De la carretera del Doll, que va de Balaguer a Tremp, surt una carretera que porta al poble de Fontllonga Al castell, s’hi pot arribar seguint els carrers del poble JBM Història Les primeres notícies del castell corresponen a l’any 1049, en què Bernat i la seva muller…
Sant Vicenç de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Vicenç de Maià de Montcal des de ponent El mur és coronat per un campanar, que no és l’original J M Melció L’església de Sant Vicenç és la parroquial del poble de Maià de Montcal, situat a 241 m d’altitud i al peu de la muntanya del Montcal, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès Es troba a les derivacions sud-orientals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un indret drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per l’esquerra, i per la de Segueró Fou cap d’un municipi que l’any 1969 fou incorporat al de Dosquers Mapa 257M781 Situació…
Josep Francesc de Móra i Catà
Heràldica
Historiografia catalana
Historiògraf i heraldista.
Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina