Resultats de la cerca
Es mostren 1443 resultats
Francesc de Moner i de Barutell
Literatura catalana
Escriptor.
Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en la seva més…
,
colimetria
Biologia
Conjunt de proves per a determinar la possible contaminació d’origen fecal en aigües, llet o productes resultants de llur manipulació.
Bé que els coliformes es troben naturalment i en gran quantitat en el tracte intestinal humà i animal, llur presència en l’aigua o en els aliments és un signe inequívoc d’una contaminació per femtes, la qual pot ésser perillosa, perquè hi ha la possibilitat que uns altres gèrmens patogènics de la mateixa procedència hi siguin o hi hagin estat presents, i perquè, per la menor quantitat en què s’hi troben i per llurs característiques especials, són de detecció difícil Normalment hom fa dues proves la presumptiva i la confirmativa En la primera hom determina únicament la presència i la quantitat…
persona
Filosofia
Individu humà com a ésser que, dotat de consciència, transcendeix la realitat fisicobiològica —bé que alhora resta sempre condicionat per ella—, gaudeix d’una radical autonomia, es realitza adequadament en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí.
Traducció alhora dels mots grecs prósopon màscara que duien els actors dramàtics i hypóstasis substrat o suppositum , subjecte d’atribució i principi darrer d’acció, el terme “persona” fou conceptualitzat filosòficament només en l’àmbit cristià, a partir de la filosofia hellenística neoplatonisme, epicureisme i, sobretot, estoïcisme i en explícita relació amb la cristologia i amb la reflexió sobre el misteri trinitari L’aplicació del terme “persona” en cadascuna d’aquestes dues qüestions teològiques correspongué, respectivament, a cadascun dels dos sentits fonamentals que el concepte…
adventisme
Cristianisme
Doctrina comuna a diversos grups cristians segons la qual és imminent el retorn de Jesucrist al món per tal d’establir-hi el seu regne i menar aquell vers la seva fi.
Entre els seguidors de l’adventisme hi ha dues tendències els postmillenaris , que creuen que el regne de Déu es realitzarà mitjançant un procés gradual i que la segona vinguda de Crist s’esdevindrà després del millenari esmentat a l' Apocalipsi L’altre grup és constituït pels premillenaris , que es basen en el progrés social per esperar la segona vinguda abans del millenari i creuen que el regne de Déu començarà amb un cataclisme còsmic Una gran part d’adventistes pertanyen a aquest segon grup, i generalment hom considera l’adventisme i el premillenarisme com a sinònims L’adventisme preveu…
Medea
Mitologia
Heroïna de la mitologia grega, filla d’Eetes, rei de la Còlquida, o, segons altres versions, de la dea Hècate.
La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada als Camps…
címbal
Música
Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple plein-jeu de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva Complementa així la sonoritat del plenum , considerada la més característica de l’orgue Henry Arnaut de Zwolle 1400-1466, per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera Normalment s’han disposat en octaves do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4' en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera amb quintes do1…
cadireta
Música
Cos d’orgue instal·lat darrere l’esquena de l’organista, amb caixa pròpia i salmer independent.
És la part de l’orgue situada a l’extrem de la tribuna o de la balconada del cor Està estructuralment separada de l’instrument, però forma una entitat tímbrica pròpia dins el seu conjunt Les primeres notícies que se’n tenen són de la de l’orgue de Rouen Normandia, reparat el 1386 per Godefroy de Furnes A Catalunya, aparegué per primera vegada a Barcelona el 1459 orgue de Leonhard Martin i a València el 1460 Pere Pons, i, com a "orgue a la cadira", a Sant Mateu de Perpinyà el 1516 Mn Capdebós A la primeria, i a l’igual de l’orgue major, tota ella era un blockwerk , és a dir un orgue sense…
afinador

Afinador de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cada un dels mecanismes propis d’alguns instruments musicals cordòfons i membranòfons que, accionats per l’intèrpret, permeten variar la tensió de les cordes o membranes per a modificar-ne l’afinació o el timbre.
Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles , fins i tot en el mateix moment de l’execució musical En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de la pell o…
Gavià argentat de potes roses
De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany De l’antigament anomenat gavià argentat Larus argentatus hom diferencià posteriorment dues espècies la majoritàriament mediterrània L argentatus michaeles i la de potes roses L argentatus argentatus Actualment es considera que…
la Teulera
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), situat a la vora del Ridaura, aigua amunt del poble, del qual ha esdevingut modernament un barri.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina