Resultats de la cerca

Situació Planta, a escala 1200, de l’església G Orriols L’antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, situada al sector més oriental del terme, a 927 m d’alt i en un magnífic mirador de les Guilleries, tot i que pertany al municipi de Vilanova de Sau, depèn de la parròquia de Sant Hilari Sacalm És a l’extrem d’una carena que domina tota la vall del Ter Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 54,2 —y 42,8 31 tdg 542428 Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 27,5 de la carretera de Vic a Sant Hilari…

El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…

Aquest és ja esmentat el 977, i prop seu hom erigí l’església de Sant Cristòfol, que fou la parròquia del lloc El 1142 el castell fou donat als templers, i el 1171 el bisbe de Barcelona els cedí també la parròquia, on crearen la comanda de Sant Cristòfol de Selma Extingit l’orde templer 1312, passà als hospitalers del gran priorat de Catalunya, que continuaren nomenant-hi comanadors fins al final del s XVIII Des del s XV tingué els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat El terme de Selma tenia 49 focs el 1358, molts d’ells establerts al Pla de Manlleu Modernament ha estat abandonat la…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Pere de Perafita Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que deixà a Sant Genís de les Heures dos sous De la capella primitiva no queda rastre i fou substituïda per una altra sota l’advocació de Sant Antoni abat, també situada prop del mas Heures com la primera no sabem si aquesta església es trobava en el mateix lloc, ja que es desconeix l’emplaçament de la capella de Sant Genís L’any 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja havia…

Església parroquial del nucli de Sarrià de Dalt o centre històric del municipi L’edifici actual és fruit d’una ampliació feta al segle XVI d’un edifici anterior del qual es conserven només restes a la façana i inici dels laterals Té un campanar de torre amb coberta piramidal i ha sofert altres transformacions en temps moderns La parròquia és documentada des del segle XI com “Sancti Pauli de Sarriano” , sobretot en la documentació de Sant Pere de Galligants, monestir que tenia el domini de la parròquia El terme en canvi consta com de domini reial Modernament el nucli més important del terme és…

Bé que el castell de Mencui és documentat des del 1187, l’església de Mencui no és consignada fins a l’inici del segle XIV L’església parroquial de Santa Maria de Muncuyl fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, entre el 1314 i el 1315, en el seu recorregut per les parròquies del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Mencui, que pagava la quantitat de catorze sous i dos diners, és inclòs en el deganat de Cardós El 1575, dins l’oficialat de Sort, gaudia encara de la categoria de parròquia, que l’any 1758 havia perdut, car era sufragània de…

Situada dins l’antic terme de Gaià, al lloc de vila Pedrós Molt aviat tingué categoria de parròquia, que perdé tot seguit, i passà a sufragània, per acabar com a capella rural El lloc de Pedrós i l’església són documentats el 982 L’església apareix esmentada com a parròquia el 1063 vers el 1154 encara té aquesta categoria, però el 1686 figura com a sufragània de Santa Maria de Gaià Actualment ja no té culte Aquesta església administrativament pertany al municipi de Santa Maria de Merlès i, per tant, a la comarca del Berguedà tot i que el seu edifici ja s’estudiarà al volum dedicat a aquesta…

Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba abandonada ja que no…

L’actual parròquia de Sant Salvador té arrels romàniques, ja que apareix documentada com a tal l’any 1160, que consta que es trobava a l’apèndix d’Olèrdola, en el terme del castell de les Gunyoles L’any 1185 ja s’havia separat de la parròquia de Sant Pere d’Avinyó És possible que aquesta església sigui una de les capelles sufragànies de Sant Miquel d’Olèrdola, que són relacionades en l’acta de consagració de l’any 992 La primitiva església romànica degué sofrir moltes modificacions al segle XVI Finalment el 1776 s’enderrocà completament el temple i s’edificà de nou amb l’aixecament d’una…

El lloc i el castell de Corbera són documentats per primera vegada l’any 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple L’església parroquial és coneguda des de l’any 1279, en què el capellà de Corbera apareix en la comptabilitat de la dècima papal El 1314 la parròquia de Corbera fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El temple romànic era situat al poble antic, on ara hi ha l’església barroca de Sant Pere, malmesa durant la guerra civil de 1936-39 La nova parròquia de Sant Pere, construïda a la part nova després de la guerra, és un edifici de construcció moderna…