Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodisme
Escriptor, historiador, periodista i crític.
Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…
, , ,
Interrupció voluntària de l’embaràs
Definició És anomenada interrupció voluntària de l’embaràs , avortament induït o provocat , l’aplicació de diversos mètodes per a evitar el desenvolupament complet d’un embaràs i el consegüent naixement d’un fill, després que s’ha produït la fecundació i implantació de la cèllula ou a l’úter de la dona Indicacions La interrupció voluntària de l’embaràs es planteja fonamentalment en dues situacions l’embaràs no desitjat i l’embaràs que pot originar greus trastorns a la dona o el futur fill L’embaràs no desitjat es pot produir com a resultat d’una relació sexual en què no s’hagin emprat mètodes…
Cistitis
Patologia humana
Definició És anomenada cistitis la inflamació de les parets de la bufeta urinària, causada habitualment per una infecció bacteriana que sol originar l’aparició sobtada de diverses molèsties en orinar Causes La cistitis és deguda habitualment a la invasió de la bufeta urinària per gèrmens infecciosos La infecció pot ésser causada per diversos tipus de gèrmens, sobretot bacteris del tipus Escherichia coli , Proteus mirabilis , estafilococs i enterococs En els infants es poden produir igualment infeccions originades per virus, circumstància que és molt estranya entre els adults En general, els…
La pintura catalana dins l’Europa moderna
Pintura, dibuix i gravat són, sense cap mena de dubte, les tipologies més deutores d’influències forànies Al llarg dels tres segles que conformen l’època moderna, Catalunya feu seus els models italians, flamencs i francesos Després d’un segle XVI capitalitzat per artistes no catalans, la pintura, en part eclipsada per la retaulística escultòrica, inicià una praxi globalment intensa, però poc personal El tantes vegades citat poema de Fontanella no s’ha acabat de relacionar amb obres i autors, i ha esdevingut una proposta d’una situació artística avui no visible El segle XVIII és, sens dubte,…
Nepal

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat a l’Himàlaia, entre la Xina al N i l’Índia a l’E, S i W; la capital és Katmandú.
La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…
art castellà

Campanar de la catedral del Burgo de Osma (Sòria)
© C.I.C - Moià
Art
Art desenvolupat a l’àrea cultural castellana de la península Ibèrica.
Des dels orígens fins el segle XV Hom pot assenyalar un primer moment característic representat per l' art visigòtic que, si als segles V i VI és particularment conegut pels monuments del sud de la península Ibèrica, al segle VII es manifestà a la Meseta septentrional amb edificis de dimensions reduïdes s an Juan de Baños, Quintanilla de las Viñas, San Pedro de la Nave, però de bona tècnica d’arrel clàssica i decoració relacionada amb el món bizantí i amb el germànic, que es presenta amb més força en els treballs d’orfebreria Guarrazar, Torredonjimeno La sobtada interrupció representada per l…
La colonització romana provincial: les primeres fundacions i el nou paisatge urbà
Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…
Unió General de Treballadors
Economia
Central sindical de l’Estat espanyol.
El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d’agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu, Castelló i Madrid, bàsicament El primer consell estatal fou presidit per A García Quejido Formada inicialment per 29 societats i uns 3300 afiliats, no aconseguí d’implantar-se a Catalunya, però sí a Madrid hi acollia la meitat dels seus afiliats, al País Basc on destacà el seu dirigent F Perezagua i Astúries Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat,…
Les poblacions de senglar
El senglar és una espècie animal que colonitza tot tipus d’hàbitats, fins i tot aiguamolls mediterranis Aquesta presència en zones d’un alt interès per a la conservació obliga a definir mesures de control i gestió de les poblacions de senglar per a evitar danys a altres espècies de la flora i la fauna d’aquests indrets Cos d’Agents Rurals / Josep Vilar Des de mitjan segle passat el senglar Sus scrofa ha mostrat als Països Catalans com arreu d’Europa una espectacular expansió demogràfica i de l’àrea de distribució, propiciada per la flexibilitat adaptativa d’aquesta espècie Al començament, l…
El massís del Montdúver
Vessant nord del Montdúver des de Xeraco Rafael Paulo El massís del Montdúver 11, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Montdúver es troba en la comarca de la Safor, i apareix com una brusca elevació que s’aixeca des de la plana costanera fins als 841 m del cim, només a 7 km de la mar A llevant, una sèrie de contraforts penyal del Ferragut, la serra de la Barsella, la muntanya de Xeresa s’avancen sobre les marjals litorals, tot emmarcant barrancs de forts pendents com els de les Fonts o Xeresa A l’extrem sud, immediatament sobre la depressió interior de Barx,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina