Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
bolòmetre
Física
Instrument de precisió que permet de mesurar la intensitat de radiacions febles.
Inventat per Samuel Pierpont Langley el 1880, és constituït, esquemàticament, per dues llenques de platí molt primes, pràcticament iguals i ennegrides per a facilitar al màxim l’absorció de les radiacions Aquestes llenques constitueixen dos dels braços d’un pont de Wheatstone, de tal manera que resten paralleles i a molt poca distància perquè només una d’elles rebi el flux d’energia i l’altra serveixi per a compensar les variacions de temperatura alienes a la radiació en aquestes condicions, les variacions de temperatura sofertes per la llenca exposada a la radiació són traduïdes…
boga

boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca…
bena

Bena
© Corel
Farmàcia
Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre.
Són designades amb dues xifres, la primera indicant la llargada en metres i la segona l’amplada en centímetres Les benes més generalitzades són les benes de gasa , que són anomenades benes voretades quan tenen les vores teixides per a evitar que s’esfilagarsin El tipus anomenat bena de cambrai és de gasa molt consistent, de manera que permet el rentatge i l’ús ulterior Les benes elàstiques són constituïdes per un teixit especial benes de crepè , per exemple que els dóna elasticitat i els permet d’adaptar-se millor i estrènyer més el membre embenat algunes són impregnades d’una…
poblat ibèric dels Estinclells
Poblat ibèric del terme municipal de Verdú (l’Urgell).
Es tracta d’un nucli de petites dimensions uns 3 000 m 2 , situat damunt d’un tossal de poca alçada i format per una sèrie de cases que s’adossen a una muralla de forma ovalada i que comparteixen parets mitgeres Les cases són notables per la seva relativa complexitat tres espais diferenciats en planta i la superfície relativament gran uns 50 m 2 , que cal duplicar tenint en compte que és segura l’existència d’un pis superior Al centre de l’assentament hi havia una cisterna Fundat a la segona meitat del s III aC, el seu abandonament, entorn del 200 aC, s’ha de relacionar…
Henrique Oswald
Música
Compositor i pianista brasiler.
Descendent de família suïssa, inicià els seus estudis musicals a São Paulo i, alguns anys després, els continuà a Florència, on visqué prop de trenta anys El 1902 retornà al Brasil, on durant un període breu fou director de l’Institut Nacional de Música El 1906 renuncià al càrrec i es dedicà a fer classes particulars Des del 1911, després d’un altre viatge a Europa, s’establí definitivament a Rio de Janeiro La llarga estada a Europa pot explicar la poca implicació d’Oswald en el nacionalisme musical brasiler, corrent representat per AC Gomes, A Levy o Alberto Nepomuceno, entre d’…
Sándor Jemnitz
Música
Compositor, director i crític hongarès.
Deixeble de H Koessler a l’Acadèmia de Música de Budapest, posteriorment es traslladà a Leipzig, on estudià composició, direcció, orgue i violí al conservatori de la ciutat Tingué com a mestres M Reger i A Nikisch Rebé lliçons d’Arnold Schönberg a partir del 1913, any en què també inicià la redacció d’alguns assaigs musicals 1914-15 en la revista "Die Musik" De nou a Hongria 1916, esdevingué un dels crítics més apreciats Entre el 1924 i el 1950 escriví crítiques musicals en el diari "Népszava" A partir del 1951 fou professor al Conservatori de Budapest Dedicà els darrers anys de la seva vida…
Juan Miguel de Roncali y Destefanis
Història
Titulat comte de Roncali.
Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc Participà al setge de Gibraltar…
Sant Sadurní d’Alguaire
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble d’Alguaire Tot i que del lloc i el castell d’Alguaire se’n tenen referències des del segle XI, quan encara era sota domini musulmà, de la parròquia de Sant Sadurní se’n sap ben poca cosa, tot i que sembla que el temple va ser aixecat entre el final del segle XII i el segle XIII a l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de 1168 encara no surt esmentada L’any 1157, el bisbe de Lleida Guillem Pere atorgà als hospitalers les esglésies del terme d’Alguaire, però la primera menció directa de l’església no apareix fins l’any 1361, en una visita…
sesquiàltera
Música
En l’orgue, joc labial de mutació composta, sense represes.
És format per dues fileres de tubs afinats en els harmònics 3 dotzena, ampliació de la quinta i 5 dissetena, ampliació de la tercera de la fonamental, normalment en 2’2/3 i en 1’3/5 en base de 8' De vegades té, a més, una tercera filera afinada en el so fonamental En la talla dels principals, és un dels jocs predilectes de l’orgue germànic en la talla ampla nasards, és propi de l’orgue francès i en ambdues és un joc característic de l’orgue hispànic De poca acceptació en l’orgue italià, en l’anglès i en l’americà tant pot ser una mixtura que inclogui la tercera com una corneta de…
laudes
Música
En el ritu llatí, segona de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària matinal.
Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina