Resultats de la cerca

Alçat de l’església i la casa forta J Moner i J Riera És una construcció situada a ponent de l’església de Brió, a poc més d’1,5 m d’aquest edifici La casa forta de Brió o Casa forta de Briolf és una casa torre que té una planta quadrada, amb una amplada interior de 4,1 m i un gruix dels murs d’1 m L’alçada actual és d’uns 8 m, repartits entre una planta baixa i un primer pis La part superior de l’edifici inicial i la seva coberta primerenca s’han perdut Un arc de mig punt, acabat en sengles motllures, parteix la cambra situada a peu pla de nord a sud al primer pis hi havia un altre arc,…

Situació Basament de la torre o fortificació que corona el nucli de la força d’Àreu ECSA - J Bolòs Construcció situada darrere de l’església de Sant Feliu de la força d’Àreu L’itinerari és el mateix que per a anar a l’església JBM-JJBR Mapa 34-9182 Situació 31TCH627167 Història Als segles XI i XII la vila i el castell d’Àreu seguiren el llarg i conflictiu procés de feudalització de la Vall Ferrera Els segles XIII i XIV estigueren marcats per la difícil coexistència de drets de l’església d’Urgell, els feudataris del comte de Pallars Galliner i Toralla, i els comtes de Foix i vescomtes de…

L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…

Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida…

L’edifici És una església molt transformada ja des d’època altmedieval Presenta una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament sobrealçada, i un transsepte que només conserva el tram sud, ja que el nord l’ocupa una capella de planta quadrada, que en té una altra de més petita al costat, oberta a la nau amb un arc de mig punt Un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, corona el braç sud del transsepte La nau és capçada a l’est per un absis semicircular que es correspon, estructuralment, amb l’arc presbiteral de l’interior de l’església Aquest absis s’ha…

Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s’aixecaven el castell i l’església Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra dita de Santa Eulàlia , romànica segles XI i XII, aïllada al mig de la plaça És de planta circular i, amb una alçada de 25 m, constitueix el punt més elevat de la vila La seva estructura presenta la característica de tenir una base més ampla que la part superior Aspecte de la torre del castell de Cruïlles © Jaume Ferrández L’…

El rat-penat de cua llarga Tadarida teniotis presenta la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi, els pavellons de l’orella globosos i, com els del rat-penat de bosc, units per la seva base, i les ales relativament llargues i estretes Com el rat-penat de cova, és capaç d’efectuar grans migracions Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter gran, fàcil de distingir perquè és l’únic rat-penat europeu que té la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi Les orelles es projecten cap endavant i, com en el rat-penat de bosc B barbastellus , són unides per la base El tragus té…

Situació El castell, juntament amb l’església, corona el cim d’un turó margós que es dreça sobre la població de Sant Vicenç de Castellet, a l’altra banda de la carretera d’Abrera i a la riba dreta del Llobregat, poc després que les aigües d’aquest riu s’hagin aiguabarrejat amb les del Cardener Long 1°51’08” - Lat 41°39’54” Aspecte que ofereix la torre des del costat nordoriental F Junyent-A Mazcuñan Una vista del conjunt fortficat J Pagans-TAVISA Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Abrera, que mena a Barcelona Després d’haver passat el pont que introdueix a la població de Sant…

Situació Un aspecte del mur de ponent de la torre situada a l’extrem nord del conjunt ECSA - J Bolòs Fortificacions situades a la Serra del Castellar, que separa la Valldans de la vall d’Ariga o Valldàries Són ubicades al cim d’un petit turó amb unes roques força grans, en un indret cobert de bosc, més cap al NE de l’església de la Serra Mapa 34-13329 Situació 31TCG536422 Des de la carretera de Ponts a Torà C-1412 surt, a poc més d’1 km de Ponts, una pista, a mà esquerra, que porta al mas Albardaner i fins a unes granges Del costat d’aquestes granges arrenca un camí que s’enfila fins al mas…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Interior de la capçalera de l’església, originàriament pensada com una rotonda L Prat Aquesta església és situada a la part baixa del municipi de Navès, dins la parròquia de Besora i prop de la casa de les Planes Mapa 292M781 Situació 31TCG843520 Per anar-hi de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins a trobar a 9 km, a mà esquerra, un trencall amb un senyal que indica que el camí porta a Besora Cal seguir aquest camí durant 1 km escàs 0,7, per arribar al mas les Planes L’església de Santa Magdalena és a…