Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
Aràbia Saudita

Estat
Estat d’Aràbia que ocupa la major part de la península i que limita amb Jordània, Iraq i Kuwait al N, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units al NE, amb Oman a l’E i al S, amb el Iemen al S i SW i amb la mar Roja a l’W; la capital és Riad.
La geografia econòmica L’Aràbia Saudita és sotmesa a importants limitacions naturals per desenvolupar l’agricultura, principalment per la manca d’aigua El 1990 fornia només el 8% del PIB, bé que ocupava el 39% de la població activa Els conreus resten confinats als oasis i les terres irrigades, en total només el 2% de tot el territori Les produccions més importants són els cereals blat, melca, ordi, els dàtils el país és el primer productor del món i, els últims anys, els productes d’horta tomàquets, melons Les mesures per a millorar i augmentar la producció agrícola han aconseguit reduir les…
Malàisia

Estat
Estat del SE d’Àsia, format per l’antiga federació d’estats malais, o Malàisia Occidental, que ocupa la part meridional de la península de Malaca, i dos estats del N de Borneo: Sabah i Sarawak, que formen la Malàisia Oriental; la capital és Kuala Lumpur.
La geografia física La part continental comprèn quasi tota la península de Malaca, i limita, al N, amb Tailàndia La part N i NW de Borneo, que pertany a Malàisia, té prop de 1 560 km de frontera amb el Borneo indonesi, i és banyada per la mar de la Xina Meridional, la de Sulu i la de les Cèlebes a la costa, la continuïtat territorial resta interrompuda per Brunei La Malàisia Occidental és travessada de NW a SE per la serralada de Kerbau, que deixa als costats extenses planes alluvials A Borneo, tant Sabah com Sarawak, força muntanyosos, són accidentats per una sèrie de serralades, orientades…
Els Països Catalans: una societat moderna sota una dictadura
Al final dels anys cinquanta, el trauma de la Guerra Civil començava a diluir-se en les consciències individuals, però la vida del país continuava absolutament mediatitzada pel règim polític A punt de finalitzar la dècada, el règim franquista havia optat definitivament per la liberalització econòmica com a mesura de supervivència política, perquè en els darrers anys els desequilibris de l’economia s’havien fet insostenibles la inflació estava fora de control i l’exhauriment de les divises per tal de fer front al dèficit comercial van portar l’Estat a la pràctica suspensió de pagaments La…
Les societats agràries a l’època de la revolució
Els països de llengua catalana —com en general els països de la Mediterrània occidental europea— van experimentar importants canvis en les seues estructures socials entre el darrer quart del segle XVIII i la primera meitat del XIX Aquest període de transformacions queda delimitat entre dues conjuntures de tensions de caràcter notablement distint El primer moment, al final del segle XVIII, abocà a una situació de crisi del vell ordre privilegiat i cap a mitjan segle XIX el conflicte social havia adquirit un caràcter nou, propi d’una altra mena de desigualtats socials Camperol llaurant, “El…
L'energia (1911-1984): de l'alliberament hidroelèctric a la dependència petroliera
Introducció Energia i industrialització Turbina d’una fàbrica tèxtil a Manresa El procés de creixement econòmic accelerat que ha tingut lloc als països que avui anomenem industrialitzats, des del final del segle XVIII i, sobretot, des de mitjan segle XIX, s’ha caracteritzat per un augment espectacular del consum d’energia De fet, podríem qualificar la industrialització com un procés en el qual s’ha tendit a fabricar els productes amb menys hores de treball però amb més despesa energètica L’increment de la demanda d’energia no es va limitar a la producció de béns També els particulars, en la…
El marc històric del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat,…
Creixement humà i material als Països Catalans
Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000 persones cap al 1667, van passar a tenir-ne a l’entorn de 150…
Juny 2016
Dimecres 1 S’inaugura a Suïssa el túnel ferroviari més llarg del món Els representants de les cinc confessions religioses majoritàries de Suïssa durant la inauguració del túnel de Sant Gotard © Gottardo2016 S’obre al trànsit el túnel de Sant Gotard, que uneix per sota dels Alps les ciutats de Göschenen i Airolo Amb 57 km de longitud i 2300 m de fondària, és el túnel més llarg i més profund del món Han calgut 17 anys per a construir-lo i el cost és d’uns 11000 milions d’euros S’estima que estalviarà la circulació de prop d’un milió de camions cada any Dijous 2 Dimiteix el president de la…
"Cupos", reconversió i pèrdua de protagonisme
Resum i perspectives Acabat de fibres de poliester fàbrica de SAFA a Blanes, 1973 La indústria tèxtil catalana ha seguit els últims anys una evolució semblant a la dels altres països europeus de llarga tradició tèxtil La característica que defineix aquesta evolució és la pèrdua de protagonisme dins el conjunt de l’activitat industrial, la qual cosa comporta una reducció important dels recursos humans que s’hi dediquen En l’evolució recent del sector, hi ha una ruptura que es pot situar per a l’Europa Occidental, en general, al final de la década dels cinquanta i que en el cas específic de…
Eritrea

Estat
Estat africà a la costa SW de la mar Roja, entre el cap Kasar, al N, i el cap Dumera, al S. Consta també de l’arxipèlag Dahlak. Limita al NE amb la mar Roja, al SE amb la República de Djibouti, al S amb Etiòpia i al NW amb el Sudan; la capital és Asmara.
La geografia física El país s’estén al llarg d’uns 950 kms en direcció NW-SE, parallelament a la Mar Roja, fins a l’inici de l’estret de Bab al Mandab, que comunica amb el golf d’Aden Les costes, baixes i uniformes, són interrompudes al centre pel golf de Zula i la península de Buri, i al S per la badia de Beylul L’interior és una prolongació de l’altiplà etiòpic, amb altituds que no solen superar els 2000 m, interrompudes per planes a l’E i a l’W El punt més baix és la porció N del Danakil, que inclou part de la depressió de Kobar, a uns 100 m sota el nivell del mar La plana nord-occidental…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina