Resultats de la cerca
Es mostren 1669 resultats
Glossari del moble i del treball de la fusta
Art gòtic
Arqueta Moble contenidor, usualment de planta rectangular, de petites dimensions, amb tapa superior que es pot tancar mitjançant un pany Arquibanc Caixa de buc allargat, la part superior la tapa de la qual serveix com a seient i porta respatller i braços laterals Bastiment Muntura dels mobles constituïda pel conjunt de muntants i travessers Buc Carcassa o armadura d’un moble Caixa Moble contenidor de grans dimensions, format per un buc parallelepipèdic resultat de la unió de quatre posts més la fonadura És tancat per una tapa plana superior, un xic volada, unida al buc mitjançant anelles A…
Montclar
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), que forma un enclavament (9,32 km2) entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots a la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció E-W, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt., al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d’Urgell.
Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat monument…
mètode de repetició dels angles
Geografia
Mètode emprat per a mesurar l’angle entre dues direccions de l’espai que es basa essencialment en la realització d’una sèrie de mesures dels distints múltiples de l’angle considerat i la comparació posterior amb una mesura qualsevol d’aquest.
Fou ideat el 1752 per JTMayer Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer per mitjà d’un mètode convencional el valor de l’angle A0B, A i B essent dos punts situats sobre aquestes direccions i 0 el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Després hom repeteix aquesta mesura, i quan hom dirigeix la visual al punt A, fa girar el cercle de l’aparell de mesura en sentit retrògrad un angle igual a α 1 , mentre que quan hom dirigeix la visual al punt B únicament en gira l’alidada D’aquesta manera l’arc circular…
balança automàtica

Esquema de funcionament d’una balança automàtica
© Fototeca.cat
Física
Balança d’un sol plat que dóna directament la massa mesurada, havent-ne equilibrat ella mateixa la càrrega.
És la balança típica de les transaccions del comerç i la indústria Inicialment de base mecànica, avui les balances electròniques calculen el pes, el preu de la mercaderia un cop fixat el preu de la unitat, i sovint donen una nota impresa que conté els detalls de la pesada L’esquema simplificat d’una balança automàtica consisteix en una palanca colzada AOB , amb fulcre en O , massa m i centre de gravetat G En situar a A una càrrega de massa M , el conjunt girarà un angle α, i en l’equilibri la igualtat de moments respecte a O permetrà d’escriure Mgl cos α = mg d sin…
foneria

foneria Fosa en el forn elèctric del material a emmotllar
© Fototeca.cat
Tecnologia
Indústria o establiment on hom realitza la fosa de metalls i aliatges i en fa la colada dins de motlles de forma adequada.
Una foneria comporta una sèrie de seccions que realitzen les següents operacions el modelatge , que consisteix a produir els models, generalment de fusta, poliestirè o plàstic i l’utillatge necessari per a l’emmotllament caixa de mascles, rasquetes, etc l' emmotllament , que consisteix a preparar els motlles per a la colada, que poden ésser d’arena de foneria emmotllament en arena o de metall emmotllament en conquilla la fosa , que permet de fer passar els metalls a l’estat líquid i realitzar aliatges amb les barreges necessàries la colada , en la qual hom vessa el metall o l’aliatge líquids…
relleu
Geomorfologia
Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra.
La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal,…
Santa Maria de Llavassui (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Notables ruïnes d’aquesta església situades prop del castell de Llavassui ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes d’aquesta església són a la vora dels vestigis del castell de Llavassui, al vessant del turó Mapa 31-12 288 Situació 31TBG867581 L’accés a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior JBP Església L’església de Santa Maria era un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, de la qual resten les arrencades, i era capçada per un absis semicircular, de què només s’endevina el perímetre Planta dels vestigis de l’església, que conserva força sencers els murs…
Vasos sanguinis del testicle i de l’epidídim
Anatomia humana
El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix…
falla

Representació d’una falla
© Fototeca.cat
Geologia
Discontinuïtat o fractura entre dos blocs de roca que s’han desplaçat l’un respecte a l’altre segons una direcció paral·lela a la discontinuïtat o fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real Les components del salt real…
Partit Republicà Català
Política
Grup polític creat a Barcelona els dies 21-22 d’abril de 1917 mitjançant la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista (amb Layret, Domingo, Alomar, Samblancat, Noguer i Comet, etc. ) i la Joventut Republicana de Lleida (Alfred Perenya, Humbert Torres, etc. ).
També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta atracció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina