Resultats de la cerca
Es mostren 4649 resultats
Antoni de Llonye
Art gòtic
La fortuna crítica Malalts esperant un miracle davant la tomba de sant Nicolau de Tolentino, d’on pengen exvots del sostre Compartiment de la predella del retaule del convent de Domus Dei vers 1461-62 Museu del Castell de Peralada L’extens itinerari que seguí Antoni de Llonye –també conegut per la historiografia amb el nom d’Antoine de Lonhy– i el prestigi dels clients per als quals va treballar ens parlen indirectament de l’alta consideració que degué tenir en la seva època Com succeeix amb força mestres medievals, no s’han conservat altres rastres de la seva fama, i només en dates recents s…
Sant Martí de Mura
Art romànic
Situació És l’església parroquial de Mura, població estesa a redós del Montcau i del massís de la Mata, a l’extrem sud-occidental de la comarca Long 1°58’34” - Lat 41°42’00” Vista exterior de l’absis de l’església, ornamentat amb parells d’arcuacions dividits per columnes de mitja canya, en una evolució de la decoració típica llombarda A mà dreta de la fotografia hi és visible la construcció del segle XI A Lajarín Vista exterior de l ’església des de l’angle nordoriental Hom hi pot veure la construcció primitiva del començament del segle XI F Junyent-A Mazcuñan Hom arriba a Mura des de…
Textus Quatuor Evangeliorum
Art romànic
Foli 98, que correspon al començament de l’evangeli de Lluc L’animal allegòric és inscrit en un cercle sostingut per dos àngels G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 15, aquest Evangeliari constituït per 182 folis 25 x 18 cm, escrit en lletra carolina en les seves parts fonamentals negre i vermell és considerat obra del segle XII o bé de les darreries de l’XI * Relligat segons Josep Gudiol el segle XIV també presenta un reforç amb llom de badana realitzat modernament El seu estat de conservació pot considerar-se a bastament satisfactori El mateix autor l’examina com un dels còdex que…
Viles i ciutats de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són…
Teatre i dansa 2013
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2013 va ser un any marcat per un descens important d’espectadors, el 21%, durant els tres primers trimestres de l’any unes 564079 butaques menys, i una recaptació bruta un 25% més baixa uns 17 milions d’euros durant el mateix període Aquesta davallada important, conseqüència segons els professionals de la pujada de l’IVA que havia tingut lloc al setembre de l’any anterior, va afectar principalment els teatres amb una capacitat més gran Les sales alternatives i de petit format no van patir aquest descens, i, de fet, l’assistència va créixer a totes…
Religió 2014
Religió
Religió catòlica Al llarg del 2014, el papa Francesc va acabar d’implantar en el seu pontificat un nou estil inèdit fins ara al Vaticà D’una banda, ha desenvolupat una comunicació basada en gestos pastorals d’humilitat, senzillesa i apropament als fidels i, de l’altra, ha iniciat tota una sèrie de reformes de la cúria romana per renovar l’estructura de la Santa Seu Per a fer-ho, va escollir un grup de nou cardenals, coneguts com el G9, com a assessors dels canvis que es desenvoluparan el 2015 Alguns dels canvis, que ja es van donar a conèixer i que signifiquen una reordenació històrica en l’…
Teatre i dansa 2011
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2011 va ser un any marcat pel descens en la recaptació i les retallades en els ajuts públics, que van propiciar les coproduccions i les reposicions d’èxits d’anys anteriors Si bé el conjunt dels teatres va aconseguir atreure un nombre d’espectadors lleugerament superior al del 2010, les sales petites es van veure molt afectades per una important davallada d’assistents, així com els espectacles de dansa, que van patir un descens general considerable a causa de l’absència d’espectacles de gran format, alhora que guanyaven un gran seguiment…
Música 2009
Música
Música clàssica Molts teatres i festivals van optar per captar més públic a través de la tecnologia, com és el cas del Festival de Lucerna © Priska Ketterer / Lucerne Festival La crisi econòmica va deixar notar les seves seqüeles en el món de la música clàssica, no de manera alarmant, però si posant en evidència la fragilitat de les finances de no poques orquestres simfòniques, auditoris i teatres d'òpera de tot el món No va ser un any de grans gires, i fins i tot les formacions i els teatres amb més prestigi van reduir els pressupostos, de manera especialment greu als Estats Units, on la…
Bretanya
El cap Frehel, a l’abrupta costa septentrional de la Bretanya
© Fototeca.cat
País d’Europa occidental que s’estén entre el canal de la Mànega i la mar Cantàbrica, del golf de Cotentin al sud de la desembocadura del Loira, i que ocupa la península armoricana al nord-oest de França.
Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees ben diferenciades l’Argoad…
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En…
, ,