Resultats de la cerca
Es mostren 5065 resultats
Ribes de Freser
Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència del Freser amb el Rigard (vall de Toses) i el Segadell (vall de Pardines).
Situació i presentació El terme municipal de Ribes de Freser 41,88 km 2 , limita al N amb el municipi de Queralbs, des del pla dels Emprius 1900 m a la serra d’Estremera, fins a la serra de la Canya passant pel serrat del Vent Freser, el Massanell i el torrent de Serrallonga a llevant limita amb Pardines des del Puig Cornador fins al Taga, passant per la Font Gran, travessant el Segadell i pujant prop de Mascunill i la font del Bisbe des del Taga i seguint pel coll de Jou fins a la serra de Sant Amanç limita amb Ogassa per migdia limita amb Campdevànol des de Sant Amanç passant per Corones i…
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…
Sant Pau de Fontclara (Palau-sator)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat nordoriental A desgrat que les capelles laterals alteren en una part important l’estructura primitiva de l’edifici, encara és ben visible l’absis, que presenta una decoració a base de bandes llombardes, sense arcuacions, cosa força singular en el romànic català F Baltà És l’església del poble de Fontclara, situat 1 km al nord-est del seu cap de municipi, vora una petita serra, formada per turons poc enlairats sobre la plana alluvial del Daró Mapa 334M781 Situació 31TEG103494 Per anar-hi cal agafar el camí des de la carretera de…
Sant Tomàs de Riudeperes (Calldetenes)
Art romànic
Situació Secció longitudinal de la part romànica de l’església, amb la nau perforada per l’obertura de capelles, l’estructura del transsepte amb cúpula sobre trompes, i l’absis, precedit d’un curt presbiteri amb nínxols M Anglada L’antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calveria, Can Tona i la Vila Grossa, a uns quatre quilòmetres vers llevant de la ciutat de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 42,3 —y 42,7 31 TDG 423427 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Vilanova…
Santa Maria de Tremp o de Valldeflors
Art romànic
Situació L’església canonical de Santa Maria, que va donar origen a la població, és situada dins el nucli antic de la vila de Tremp MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG264708 Història L’església de Santa Maria de Tremp apareix esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, on figura l’església de Santa Maria “ que dicunt ad Trimplo ”, que ha estat identificada amb Santa Maria de Tremp L’esment de l’església de Tremp en aquesta acta és un element més dels que posen en qüestió la seva autenticitat, ja que en el moment en què figuradament fou redactada, el lloc de Tremp…
Santa Maria d’Àneu (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen l’església i una sèrie de construccions d’ús agrícola bastides segurament sobre uns antics edificis monàstics ECSA - M Catalán Vista del magnífic absis que encapçala aquesta església, considerada el principal santuari marià de la vall d’Àneu ECSA - JA Adell L’església de l’antiga canònica de Santa Maria d’Àneu és situada al marge esquerre del curs del riu Noguera Pallaresa, a la plana de la Vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH465200 Per a anar-hi cal prendre el camí d’Esterri a Escalarre, i a 1 km agafar un estret camí que, per mig dels prats,…
L’alta organització i l’estructura de la societat noble del Solsonès
Art romànic
Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…
Sant Marcel de Planès o de Planès de Rigard (Toses)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici de Sant Marcel de Planès, amb la capçalera a primer terme E Pablo A l’entrada del poble de Planès, que es troba 1 km més amunt de Planoles, al punt quilomètric 128,200 de la carretera N-152, hi ha, aïllada, l’església de Sant Marcel, situada a la part més alta del petit nucli, i a 1 200 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG258858 El petit edifici és perfectament visible S’hi accedeix des de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, pel costat esquerre, en direcció a ponent MAB Història L’existència del lloc de Planès és documentada des de l’any 919, quan l’…
Castell de Calaf
Art romànic
Situació Vista aèria del castell amb la vila de Calaf als seus peus ECSA - J Todó Castell situat a la part alta de la població de Calaf, al cim d’un turó Des del castell es podia controlar el poble i tot el pla immediat, per on passaven diverses vies de comunicació importants Mapa 35-14362 Situació 31TCG763217 Hom pot observar els murs septentrionals del castell des de l’exterior, per la banda de la carretera que va cap a Ponts Per a entrar dins del recinte, cal, però, demanar la clau en una casa propera a les muralles, a la banda meridional JBM Història Les primeres notícies sobre el…
Vila medieval de Montblanc
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on destaca l’urbanisme medieval i el recinte emmurallat del segle XIV, entorn del turó de Santa Bàrbara, indret on hi havia hagut l’antic castell ECSA - J Todó La Vila Ducal de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, és situada a uns 350 m d’altitud, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, al peu de les Muntanyes de Prades Gràcies al seu emplaçament estratègic, ha estat tradicionalment un important centre de comunicacions i l’eix central de la comarca Actualment dins la trama urbanística de Montblanc es poden distingir dues…