Resultats de la cerca
Es mostren 5886 resultats
Bibliografia general N-Z
Art gòtic
Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…
Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells
Edicions Bromera
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…
, ,
ritme

Peus grecs
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Organització temporal de la música.
L’estudi del fenomen rítmic no es pot limitar a l’estudi de les durades dels sons -variable més propera a l’articulació que al ritme- ni a la dels seus valors valor Si bé sovint el terme ritme s’empra per a designar la mera combinació de valors combinació que, normalment, serà recurrent al llarg de la peça, cal tenir present que l’organització rítmica és, en general, el resultat de la combinació de tots els paràmetres musicals Cal assenyalar que el present article es concentra exclusivament en la música occidental, circumstància que no ha de fer pensar que el fenomen rítmic no està present…
flamenc
Música
Gènere artístic de caràcter popular que es basa en el cante i el baile andalusos.
Sorgí a mitjan segle XIX en alguns pobles d’Andalusia a partir de les restes de la cultura tradicional i sota la influència del Romanticisme i el nacionalisme musical Es tracta d’una singular manifestació subcultural de la bohèmia andalusa, que es caracteritzava per la seva particular parla, manera de vestir, comportament i psicologia, tot plegat relacionat amb el món dels gitanos i el gitanisme de l’època La inclusió del flamenc en el gènere de cants i balls andalusos es generalitzà cap al 1865, moment en el qual la crisi econòmica feu tancar molts teatres, i la música tradicional d’…
equació de Nernst
Química
Expressió matemàtica deduïda per Walther Hermann Nernst que relaciona el potencial d’elèctrode amb l’activitat de les espècies químiques que intervenen en la reacció de transferència electrònica, d’equació general Ox + ne = Red, i que té la formaR essent la constant dels gasos, T la temperatura absoluta, n el nombre d’electrons, F la constant de Faraday, aOx i aRed les activitats de les formes oxidada i reduïda, i E° (anomenat potencial estàndard de reducció) una constant característica del parell redox.
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…
Sant Andreu de Pedrinyà (la Pera)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure la capçalera, el mur de l’absis de la qual ha estat decorat amb grups d’arcuacions cegues, separats per lesenes F Baltà El poble de Pedrinyà forma un agrupament de masies molt reduït disposades sense ordre en una vall arrecerada dels contraforts de les Gavarres, a la capçalera de la riera de la Pera L’església de Sant Andreu de Pedrinyà es troba en aquest indret, a l’extrem nord del poblat i a ponent del Mas Casadevall Mapa 296M781 Situació 31TDG973511 Per arribar-hi cal agafar la carretera C-255 de Girona a…
Sant Miquel de Fluvià
Art romànic
Situació Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa L’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és actualment la parroquial del poble del mateix nom El nucli urbà, agrupat a banda i banda del carrer Major, té com a element molt destacat la gran església amb el campanar romànic, emplaçada a l’extrem de migdia, no gaire lluny de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG995691 Hom pot arribar al poble de Sant Miquel de Fluvià des de Bàscara per la N-II, d’on surt la carretera local que hi porta per Vilaür i Sant Mori, i també per la carretera que hi mena des de Sant Pere…
Santa Maria de Besalú
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera exterior, l’absis central de la qual fou falcat per contraforts en època posterior J Todó-TAVISA Les restes de l’antiga església de Santa Maria es troben dintre el nucli antic de la població de Besalú formant part del conjunt històrico-monumental en l’àmbit que ocupà el castell i la canònica, a la part de tramuntana de la vila, dalt un puig actualment de propietat particular Mapa 257M781 Situació 31TDG755722 Història Fundació de la canònica a l’església de Sant Genís i Sant Miquel Miró Bonfill, comte de…
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…