Resultats de la cerca
Es mostren 779 resultats
braça
Natació
Estil de natació executat en posició prona que consisteix a efectuar tracció amb els braços per mitjà d’uns moviments simultanis d’extensió, separació en semicercle, recolliment sobre el pit i nova extensió i, alhora, a efectuar cops de peu de braça per ajudar en la propulsió i l’estabilització del cos.
Santa Maria de Veciana
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta esgléia parroquial, recentrnent restaurada F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dalt d’un turó vora la carretera, poc abans d’arribar al nucli de Veciana, població enfilada a l’altra riba de la riera, a poca distància del temple parroquial Mapa 35-15391 Situació 31TCG738133 La carretera de Veciana comença a Copons, població que s’estén al llarg de la carretera de Calaf a Igualada per Jorba, entre els quilòmetres 51 i 52 FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Veciana Inicialment tingué funcions parroquials, que…
Aturada cardíaca
Patologia humana
Definició L’ aturada cardíaca constitueix un trastorn agut, i sovint mortal, caracteritzat per la manca sobtada de contraccions ventriculars efectives, és a dir, capaces d’impulsar la sang cap a les artèries Aquest trastorn pot constituir una complicació de malalties càrdio-vasculars greus i prolongades, o bé presentar-se inesperadament en persones aparentment sanes L’aturada cardíaca comporta la interrupció de la circulació de la sang, i per tant de l’aportació d’oxigen als teixits orgànics Durant els primers minuts, entre 4 i 6, en una fase anomenada mort clínica , s’atura la funció de…
Sant Jaume dels Tracs o de Riner
Art romànic
Situació Una vista de la capçalera de l’església L Prat Aquesta església es troba situada a l’ombra del castell de Riner, prop ja del terme municipal de Llobera i al cantó de tramuntana de la parròquia de Su Mapa 330M781 Situació 31TCG766432 L’accés s’efectua des de la carretera de Solsona a Cardona pel Miracle, de la qual, al punt quilomètric 3 surt una pista en direcció a tramuntana, que, després d’un recorregut d’1,500 km, deixa a l’església ABC Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Riner, als límits ponentins No degué passar de capella rural de la…
Sant Feliu Sasserra
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme Long 2°01’19” - Lat 41°56’40” Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més El terme d’Oristà és documentat des del 908, i l’església apareix citada…
Sant Esteve de Tuixén (Josa i Tuixén)
Art romànic
Situació Esvelta façana d’aquesta antiga parròquia, la part més ben conservada de la seva estructura original ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és situada a la part alta del poble de Tuixén, que es troba a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola Mapa 35–11254 Situació 31TCG818767 Per a accedir-hi, cal agafar la carretera que enllaça la comarca amb Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, a través de la vall de Lavansa JAA-MLIC Història El comte Borrell II de Barcelona-Urgell, en el seu testament sacramental del 993, publicat el mateix any, llegà a Santa…
Sant Feliu de Sarroca de Bellera
Art romànic
Situació Talla de la marededeu, vista frontalment de tres quarts, recentment restaurada Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - C Aymerich L’església de Sant Feliu és en un extrem del poble De Sarroca de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Sarroca de Bellera és enfilat damunt un contrafort de la serra que culmina al pui de Far, a la riba esquerra del riu de Sarroca S’accedeix al poble per la carretera comarcal 144 del Pont de Suert a la Pobla de Segur CPO Història No hi ha notícies històriques referents a aquesta església anteriors al 1300 L’església…
Fase d’expulsió del part: la sortida del fetus
Després que s’ha completat la dilatació, s’inicia l’anomenada fase d’expulsió , durant la qual el fetus davalla al llarg de la pelvis, per l’anomenat canal del part , fins atènyer l’exterior Aquesta fase ha de transcórrer en la sala de parts , on es poden garantir les adequades condicions d’antisèpsia i es disposa de tot l’equip necessari per a efectuar les intervencions mèdiques que eventualment siguin necessàries Per a facilitar el part hom sol collocar la dona en una llitera ginecològica especial que disposa d’uns suports on es colloquen les cames, de manera que quedin flectides sobre l’…
Resposta sexual en l’home
En l’home, la primera i principal modificació orgànica produïda per un estímul sexual efectiu, i que correspon a la fase d’excitació, consisteix en un augment de l’aportació sanguínia a la zona genital, la qual cosa determina una erecció del penis L’ erecció és un reflex neurovascular determinat i controlat pel sistema nerviós vegetatiu o autònom, per la qual cosa es desenvolupa de manera totalment involuntària Així, sota la influència del sistema neurovegetatiu, les artèries que porten sang al penis es dilaten, i permeten la repleció de les estructures erèctils que hi ha a l’interior els…
viola d’arc

Viola d’arc soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Denominació general de tota una sèrie d’instruments d’arc -en la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfons compostos del tipus llaüt de mànec- de les més diverses formes, mides i tessitures que ocupen l’espai temporal que va des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI, i que prepararen el posterior adveniment de les dues grans famílies d’instruments d’arc que han arribat fins avui: d’una banda, la família de les violes de gamba, i, de l’altra, la de les violes de braç, de les quals el violí i la seva família són descendents directes.
L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina