Resultats de la cerca

Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965 Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són art i societat, el llenguatge plàstic i l’…

Les excavacions han posat al descobert un primitiu nucli txitximeca segles XIII-XV, amb superposicions asteques 1450-1520 El principal monument és la piràmide, coronada possiblement per dos santuaris, amb una doble escalinata

Dedicat a Zeus Olímpic, servava a l’interior la colossal estàtua criselefantina del déu Fundat per Pisístrat, la seva construcció fou represa sota el regnat d’Antíoc IV i no es conclogué fins a l’època d’Adrià D’estil corinti dípter, era d’enormes proporcions A la part frontal el precedien tres fileres de 8 columnes i 20 de dues, als costats Es dreçava al centre d’un ample períbol decorat amb moltes estàtues

S’inicià en l’equitació el 1976 a l’Escola d’Equitació Tomàs de Barcelona i s’especialitzà en hípica de doma clàssica El 1980 integrà l’equip d’aquesta especialitat del Club Hípic Llavaneres Es proclamà campiona d’Espanya de doma clàssica en categoria juvenil 1982 També fou subcampiona d’Espanya de joves genets de doma clàssica 1983 Es proclamà dues vegades campiona de Catalunya de doma clàssica 1980, 1985 Assolí en aquesta mateixa competició i modalitat el subcampionat 1988 i tres medalles de bronze 1982, 1990, 1991 Treballà com a professora d’equitació de base al Club Hípic Llavaneres i com…

El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del…

S'hi afegiren, més tard, Rafael Benet , Marià Espinal , Josep Obiols , Josep de Togores , Lluís Llimona i Joaquim Torres-Garcia Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys vint representaven l’ala jove del Noucentisme El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que no pas amb la seva estètica Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren de fet, a Les Arts i els Artistes

El 1922 aquesta institució fundà l’ Obra del Cançoner Popular , societat dedicada a la compilació de la música popular dels Països Catalans, i el 1927 creà el Premi de Composició Musical Concepció Rabell A conseqüència de la guerra i de l’exili de Rafael Patxot a Suïssa, el 1939, la fundació deixà d’existir Bibliografia Obra del Cançoner Popular de Catalunya Sansalvador i Cortès, Just Materials, vol III Memòries de missions de recerca, crònica , Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda Romaguera, Barcelona 1929

D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…

És ja esmentat a la Depositio Martyrum calendari romà del 354, que n'assenyala també el lloc del sepulcre ad catacumbas les actuals catacumbes de Sant Sebastià Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d’ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d’aleshores és considerat protector juntament amb sant Roc contra la pesta La iconografia sol representar-lo al moment que és assagetat Veronese, Ribera, Rubens, Ticià, Van Dyck, etc, bé que no manquen altres representacions,…