Resultats de la cerca

La parròquia d’Esterri apareix documentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb el nom d’Stirri , sense especificar-se l’advocació Dins l’organització eclesiàstica de la Vall d’Àneu, la parròquia d’Esterri era el centre del deganat d’Àneu, almenys això és el que es desprèn de les referències documentals dels segles XVI i XVII, època en la qual fou construïda l’església actual, que substituí l’antiga església parroquial, actualment convertida en capella del cementiri i en estat ruïnós La història de l’església parroquial d’Esterri és força complexa, a causa de la…

La desapareguda església de Sant Martí de Seguís es devia situar prop de la vila d’Useu El lloc de Seguís constituí una de les primeres possessions del monestir de Gerri, i així apareix en el document datat el 807 de donació per part del prevere Espanell a Sant Vicenç de Gerri, d’aquesta mateixa església i tot el que tenia al terme de Corts i el lloc de Seguese superiore En els documents coneguts com els falsos I i II de Gerri i en la interpolació de l’acta fundacional s’especifica que la donació incloïa l’església i la vila de Sant Martí de Seguís, amb els vilars i les…

De l’església de Sant Joan no en coneixem cap vestigi arquitectònic que permeti estudiar-ne l’estructura física, si bé en tenim la situació hipotètica suggerida per Joan Serra i Vilaró Mossèn Serra dubtava a l’hora de situarla entre el mas Sant Joan i el molí de la Farga En aquest hi havia una església sota l’advocació de sant Joan, on es conservava, en temps d’aquest mossèn, una pica d’aigua beneita de pedra esculpida que l’historiador data del segle XIII, i que es feia servir de brocal del pou del molí de les Olives Serra i Vilaró continua dient que, en cas de situar-la en el mas esmentat,…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc El lloc d’Aguilar és documentat des del 972 l’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem que abans del…

L’actual edifici de l’església parroquial de Sant Pere de Cubells, d’estil gòtic, substituí segurament el primitiu temple parroquial d’època romànica que tingué la vila, del qual han pervingut diverses referències documentals En aquest sentit, hom disposa de l’acta testamentària de Ramon Arnau, atorgada l’any 1123, en la qual manà de ser enterrat a l’església de Santa Maria de Gualter, i ultra això llegà, entre altres béns, a l’església de Sancti Petri de Cubels , una peça de terra i els beneficis que es poguessin extreure d’un hort que deixà en herència a la seva esposa…

Ermita, actualment abandonada, situada al Montsec d’Ares, a unes dues hores a peu de la vila d’Àger Fou en origen l’església del vilatge de Colobor, desaparegut al segle XIV arran de la pesta negra El lloc de Colobor és documentat des de l’any 1101, en què es menciona el camí de Colobor en l’acta de consagració de Sant Nicolau d’Àger La primera referència sobre l’església de Santa Maria de Colobor es troba en el testament de Bernat de Colobor, castlà o senyor de Colobor, de l’any 1164 Al segle XIV ja havia esdevingut una ermita, dependent de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger L’…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Calonge No tingué funcions parroquials i no degué passar de sufragània o de capella rural del lloc de Quadres Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona, senyors del lloc Les primeres notícies del lloc i de l’església corresponen a l’any 1154, quan en la butlla del papa Anastasi IV per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les possessions confirmades apareix la de Sant Joan de Quadres Quadris , amb la vila i els delmes No es coneix com passà a dependre de la canònica cardonina…

L’església de Sant Pere centra la caseria de Pociello, situada entre els pobles de Capella i Llaguarres, a la riba esquerra de l’Isàvena L’indret de Pociello sembla que fou conegut a l’edat mitjana pel titular de la seva església En l’acta de dotació de Sant Julià de Capella, datada el 997, la qual es considera un document suspecte, o si més no, qüestionable, es consigna la donació que li va fer un tal Pedrós, consistent en una peça de terra situada “ in loco ubi dicitur ad Sancti Petri ”, que bé podria tractar-se de l’indret de Pociello La seva història sempre anà lligada a la…

L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix mencionat en la…

L’antiga església de Santa Magdalena devia trobar-se situada molt prop del castell de Faia, possiblement a l’aiguabarreig del riu Bastareny amb el torrent de Torrentols El lloc de Faia és esmentat per primera vegada en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà, l’any 983 Et in Faia, casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum El lloc s’ha de vincular, doncs, a les propietats del monestir de Sant Llorenç L’any 1087 a Faia Ipsa Faia Al comtat de Cerdanya i a la vall de Brocà, a l’apèndix del Puig que es diu d’Avellanet in comitatu…