Resultats de la cerca
Es mostren 3755 resultats
Harold Spivacke
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià a la Universitat de Nova York i posteriorment, musicologia a la Universitat de Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1933 amb una dissertació sobre aspectes de la intensitat tonal Fou deixeble d’Eugen d’Albert i Hugo Leichtentritt Membre de la junta de la secció musical de la Biblioteca del Congrés 1934 i cap de la secció 1937-72, des d’aquest últim càrrec adquirí nombrosos i importants manuscrits de compositors contemporanis com ara A Schönberg Participà en nombroses institucions musicals, com ara l’Organizing Comitee of the National Music Council, que dirigí…
Marc Pincherle
Música
Musicòleg francès.
Estudià musicologia a la Sorbona amb R Rolland i A Pirro, entre d’altres Exercí la crítica musical en nombroses publicacions, i fou redactor en cap de "Le monde musical" 1925-27 i de "Musique" 1927-30 Formà part de nombroses societats i institucions musicals, com la Societat Francesa de Musicologia, de la qual fou vicepresident 1945-48, president 1948-56 i president honorari des del 1956 També fou membre de la Royal Musical Association de Londres Centrà els seus estudis en la música francesa i italiana dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaca el d’A Vivaldi 1948 En tots els seus…
Francis Planté
Música
Pianista francès.
A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…
Viatge pintoresc i històric d’Espanya
El teatre de Sagunt, segons un gravat del Viatge pintoresc i històric d’Espanya , d’Alexandre de Laborde
© Fototeca.cat
Llibre publicat en francès ( Voyage pittoresque et historique en Espagne
) per Alexandre de Laborde, en dos volums, dividit cadascun en dues parts, apareguts en fascicles a París entre l’any 1806 i el 1820.
La primera part del primer volum s’ocupa de Catalunya, i la segona, del País Valencià i d’Extremadura la primera del segon volum s’ocupa d’Andalusia, i la segona, de Navarra, d’Aragó i de Castella L’obra restà interrompuda per dificultats financeres Laborde s’interessà d’una manera especial pels aspectes arqueològics i artístics, i gràcies als magnífics gravats que acompanyen l’obra —fets sobre dibuixos de Laborde mateix i de diversos artistes que l’ajudaven— hom pot conèixer un bon nombre de monuments que més endavant desaparegueren o canviaren de fesomia Entre el 1974 i el 1975…
Unió Sacerdotal
Associació de preveres barcelonins fundada l’any 1947.
Hi destacaren el primer president Manuel Bonet i Muixí —aglutinant i orientador— i Pere Tarrés i Claret Tenia com a objectiu d’animar la vida espiritual i pastoral dels afiliats Recollí l’herència d’aspectes del pensament de Torras i Bages, del moviment litúrgic Columba Marmion i el monestir de Montserrat i el sentit d’església local, propi de corrents europeus cardenal DMercier, YMCongar, De Lubac Així, el seu tarannà fou singular i molt arrelat a Catalunya Les circumstàncies polítiques i eclesials de la postguerra crearen entorn d’ella la sospita i la desconfiança, la qual cosa…
Revista Social
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en castellà apareguda a Barcelona des del 1902 fins al 1922.
Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i…
Erich von Stroheim
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
És una de les principals figures del darrer període del cinema mut Els seus films, realitzats en unes condicions difícils, foren implacables sàtires sobre els diversos aspectes de les societats de final de segle i, sobretot, de la imperial vienesa Sovint antimonàrquic, tingué molts problemes amb la part productora dels seus films, que foren mutilats i interromputs, fins al punt que hagué d’abandonar Hollywood i renunciar a la seva tasca de director, i acabà la seva carrera com a actor, a França Dels seus films com a actor hom pot esmentar Hearts of the World 1918 i La grande…
Dashiell Hammett
Literatura
Escriptor nord-americà.
Exercí com a detectiu privat, experiència en la qual basaria les seves narracions El 1929 publicà Red Harvest ‘Collita roja’ i The Dain Curse ‘La maledicció dels Dain’ En aquestes novelles, escrites en un estil concís i directe i ambientades en els aspectes més violents i corruptes de la societat, s’apartava dels models típics de la novella policíaca del moment i creava un nou gènere narratiu —la novella negra— de gran difusió The Maltese Falcon ‘El falcó maltès’, 1930, portada al cinema per J Huston 1941, The Thin Man ‘L’home flac’, 1934, The Glass Key ‘La clau de vidre’, 1931 i…
Sivar Arnér
Literatura sueca
Novel·lista i narrador suec.
S'interessà sobretot per dilemes morals que en les seves obres debaté amb un estil reposat, sobri, però ple d’allusions Sovint, la dificultat de prendre partit i d’actuar n'és el nucli de l’argument, com en el recull de narracions Skon som krigaren bar ‘El calçat que duia el soldat’, 1943 i en les novelles Plånbok berttappad ‘Cartera extraviada’, 1943 i Knekt och klerk ‘Soldat i clergue’, 1945 A Du själv ‘Tu mateix’, 1946 i Som svalorna ‘Com les orenetes’, 1950, entre altres, contraposa tipus humans units pel vincle amorós però oposats radicalment en altres aspectes Posteriorment…
correcció política
Sociologia
Branca del marxisme cultural sorgida a la primera meitat del segle XX i adoptada per la contracultura dels anys seixanta.
Consisteix a afavorir polítiques públiques de defensa dels drets dels grups socials minoritaris enfront dels grups majoritaris dominants amb l’objectiu de contribuir a propagar la dignitat, la consideració i una redistribució del poder que beneficiï els membres més vulnerables de la societat, des dels discapacitats fins a les dones o les minories ètniques La correcció política ha portat a la promoció i consolidació d’un model social multicultural en algunes de les societats democràtiques occidentals Més recentment, aquest concepte remet a un ús d’un llenguatge eufemístic amb l’objectiu d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
