Resultats de la cerca
Es mostren 2383 resultats
gallarda
Música
Dansa cortesana d’origen italià, de caràcter vigorós, tempo més aviat ràpid i metre binari compost, molt estesa a Europa durant el segle XVI i ben entrat el XVII, especialment a França, Espanya i Anglaterra.
Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i que menys…
The Band
Música
Grup de rock canadenc creat el 1967 i dissolt el 1977.
Integrat pels canadencs Robbie Robertson Toronto, 5 de juliol de 1943 - Los Angeles, 9 d’agost de 2023, guitarra, Garth Hudson Windsor, Ontario, 2 d’agost de 1937, orgue, Richard Manuel Stratford, Ontario, 3 d’abril de 1943 - Winter Park, Florida, 4 de març de 1986, piano i veu, i Rick Danko Blayney, Ontario, 29 de desembre de 1943 - Marbletown, New York,10 de desembre de 1999, baix i veu, i el nord-americà Levon Helm Elaine, Arkansas, 26 de maig de 1940 - Nova York, 19 d’abril de 2012, bateria i veu, el grup l’any 1967 es donà a conèixer als EUA acompanyant Bob Dylan Amb el seu so…
Benet Garret
Literatura italiana
Filosofia
Humanista i poeta en italià, conegut amb el nom d’Il Cariteo.
Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després 1495 fou secretari de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola És famós sobretot pel seu cançoner amorós i polític Endimione 1506, ampliat el 1509 Consta de dos-cents catorze sonets, vint cançons, quatre sextines i cinc balades més de la meitat canten l’amor del poeta a una dama,…
Miklós Jancsó
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Estudià dret i cinematografia a Budapest Després d’iniciar-se amb noticiaris i documentals, des del 1958 realitzà les seves pròpies pellícules, que tracten sobretot de temes socials El seu primer èxit internacional fou Szegénylegények ‘Els desesperats’, 1965, construït sobre llargs plans seqüència, que esdevingueren un tret característic de les seves produccions La dècada dels anys setanta visqué a Roma, i posteriorment rodà sovint fora del seu país, especialment a partir del 1990 La seva filmografia inclou Csillagosok, katonák ‘Roigs i blancs’, 1967, Égi bárány ‘Agnus Dei’, 1971, Még kér a…
lirone
Música
Instrument d’arc de gran difusió a la Itàlia del Renaixement, membre greu de la família de la lira da braccio.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…
Els bufònids: gripaus típics
Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat caminen que…
reductona
Química
Cadascun dels composts orgànics caracteritzats per la presència en llur estructura de l’agrupament
l’exemple més característic dels quals és l’àcid ascòrbic.
El terme més simple de la família és el 3-hidroxi-2-oxopropanal, anomenat sovint reductona
morfea
Patologia humana
Erupció cutània caracteritzada per l’aparició de taques, úniques o múltiples, blanques, nacrades, elevades i rodones, voltades d’un anell de color lila característic.
És una forma d’ esclerodèrmia circumscrita
Sant Martí de Corbera de Llobregat
Art romànic
Situació Vista de les restes d’aquesta església, en l’actualitat en ruïnes F Baltà L’ermita és situada al vessant dret del torrent de Sant Martí, sota el punt més alt de la serra de l’Aragall 545 m Mapa 36-16420 Situació 31TDF095874 Per arribar-hi cal anar, des de Corbera de Dalt, a la urbanització propera de Bon Repòs Un cop allí, cal seguir el carrer de la Planeta fins al final, lloc on s’agafa un camí molt embrossat en direcció nord-oest que al cap de poc es creua amb un antic camí carreter, que s’ha de prendre a la dreta, en direcció al collet de Corbera Al cap de poc es veuen, força més…
monestir de Pinsent

Sant Vicenç de Pinsent
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir (Sant Vicenç de Pinsent) del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), al SE del terme, sota una balma dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l’hostal de la Quera.
De filiació benedictina, l’església del monestir fou restaurada el 967 pel bisbe Guisad II d’Urgell Hi acudiren els comtes Sunifred de Cerdanya i Oliba de Besalú, acompanyats d’altres nobles Els comtes cediren a l’abat Sunifred de Sant Llorenç prop Bagà l’església i el lloc, amb un terme que s’estenia fins al grau d’Aristot, la serra d’Arsèguel i el castell de Carcolze La comunitat degué ésser sempre reduïda La dependència de Sant Llorenç no degué ser efectiva, ja que el 1008 Pinsent fou donat, sembla que per Ermengol I d’Urgell, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual depenia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina